My voice is a revolution not a shame

04/05/2021

El passat 27 d’abril el programa d’acollida en col·laboració amb l’Escola de Cultura de Pau i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va organitzar  “Women and the Syrian Conflict”, una taula rodona amb ponents expertes per parlar sobre el rol de les dones durant la guerra de Síria. L’esdeveniment va ser online i es va conduir en anglès.

L’acte el va moderar Clàudia Nadal, tècnica de la FAS i va comptar amb la participació d’Angham Daiyoub, una de les beneficiàries del programa de Prevenció d’Extremismes Violents que està fent un doctorat a la UAB en ecofeminisme i conservació dels boscos en entorns violents, i de Bayan Al Fadel, també beneficiària del programa PEV i que està fent el doctorat en Dret Global i Seguretat Humana. 

La taula va començar amb una introducció ràpida de Bayan Al Fadel sobre l’actual la situació general després de 10 anys de conflicte. Bayan va exposar que més del 90% de la població viu sota la línia de la pobresa i que es tracta de la crisi humanitària més gran amb més de 13.4 milions de sirians necessitats d’assistència humanitària, i uns 6.7 milions de refugiats al món.

L’Angham va introduir el tema sobre la balança de gènere i la Bayan va continuar amb una intervenció sobre la situació legal que vivia la dona abans del 2011, amb la intenció d’entendre com han canviat les seves circumstàncies des del conflicte. En aquesta intervenció va assenyalar que les dones no podien prendre decisions sobre temes com la roba, viatjar o la feina, que la violència domèstica es trobava a una de cada tres cases, i que totes aquestes restriccions es feien en nom de protegir-la. 

A continuació, es va posar sobre la taula  la participació de la dona en moviments socials i la seva introducció a la política. Bayan va exposar que després de l’inici del conflicte, les dones van sortir al carrer sota el lema “My voice is a revolution not a shame” per lluitar contra la discriminació de gènere i la voluntat de fer-les callar en els espais públics. Aquesta revolució, però també va desencadenar una reacció de violència sexual desproporcionada i que va afectar a totes les bandes.

 Angham a continuació va fer intervenció per parlar de la seva recerca, en què va exposar els tres tipus de violències es poden identificar en el conflicte sirià: violència directa, violència estructural i violència cultural. A més a més, també va explicar la relació entre feminisme i ecologisme i la importància de fer servir les experiències positives per reconstruir el país. 

Referent als tipus de violència, Bayan va desenvolupar més el tipus de violència al que s’enfronten les dones tant a Sirià com als països veïns o en l'exili. Entre elles, hi ha la violència sexual per part de soldats, desaparicions o empresonaments, o el casament forçat o l’explotació sexual en països com el Líban. I també va assenyalar que abans de la dictadura, les dones tenien més drets civils i llibertat. 

La xerrada va concloure amb Angham Daiyoub, que va exposar la degradació mediambiental al que s’enfronta Sirià i a la destrucció dels boscos. Va advertir de les conseqüències de perdre biosfera. En una nota més encoratjadora, però, va parlar sobre el rol de la dona en comunitats kurdes autogestionades com un exemple per seguir endavant. I va posar també d’exemple el cas de la Khadija, una dona sirià que empodera les altres dones a través de la difusió de coneixement dels efectes medicinals de les plantes. 

Per últim, es va obrir un torn de preguntes en què els assistents van posar sobre la taula tots els dubtes o aclariments que havien sorgit durant la xerrada.