Inauguració del curs 2021-2022
Inauguració del curs 2021-2022
La UAB ha inaugurat el curs 2021-2022 amb un acte institucional en què la directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Elvira Dyangani Ose, ha pronunciat una lliçó magistral sobre "una nova noció de museu" basada "en les experiències i en els afectes".
Dyangani Ose ha iniciat la seva intervenció evocant el seu pas per la UAB com a estudiant d'història de l'art i agraïnt la influència de dos professors en particular, Miquel Molins i Teresa Camps, que van ajudar-la a començar a plantejar-se l'espai museístic com una "plataforma generadora de diàleg". Ha evocat els orígens dels museus com a "institucions centrades en l'objecte" i, per tant, basades en una idea de possessió lligat a un "gest colonitzador" i a un cert "elitisme de l'alta burgesia".
D'aquesta manera, la transformació de la idea de museu plantejada per la directora del MACBA es relaciona amb un qüestionament sobre "com narrar l'experiència del subjecte postcolonial". Segons ha afirmat, "el museu i el relat que esperem que sorgeixi d'ell han de desdibuixar les categories binàries sobre nosaltres i l'altre". I ha assegurat que "l'altre no ha de ser protagonista sinó narrador de la seva història", fent que "estar en un pedestal passi de ser una imposició a ser un desig".
Dyangani Ose ha posat nombrosos exemples d'artistes africans que han contribuït a visibilitzar "el personatge absent" de l'entorn museístic i ha citat obres d'autors com Rafael Lozano-Hemmer o Fred Wilson, textos de Jean-François Lyotard o Langston Hughes, i aportacions des d'altres àmbits com el treball del fotoperiodista Santu Mofokeng o el film Les statues meurent aussi, d'Alain Resnais i Chris Marker.
Tornada a la presencialitat
Javier Lafuente, que ha inaugurat per primer cop el curs acadèmic com a rector, ha manifestat que, "durant aquests primers mesos de mandat, m'ha impressionat molt la capacitat d'adaptació dels diferents col·lectius a les dificultats imposades per una situació incerta". La "responsabilitat" mostrada per l'alumnat, professorat i personal d'administració i serveis ha estat "cabdal per superar una situació de gran complexitat". Ara, segons ha afirmat, "la situació sanitària ens permet començar el curs i la tornada a la tan desitjada i necessària presencialitat", no sense fer una crida a "continuar extremant les precaucions" i a que es vacunin les persones que encara no ho han fet.
El rector ha defensat el model d'universitat presencial que representa l'Autònoma i ha afirmat que "la docència a distància mai no podrà substituir l'experiència a les aules" ni "reemplaçar el contacte, el diàleg i la interacció" entre els companys i companyes de la comunitat universitària. Segons Lafuente, "les persones continuarant sent l'eix fonamental de l'acció de l'equip de govern" i, entre els objectius marcats, ha destacat aspectes com la formació integral de l'alumnat, l'atracció i retenció de talent o la transformació digital i la transparència en la gestió.
Pel que fa a la política institucional, el rector ha aprofitat per valorar "molt positivament la recuperació, setze anys després, de la Conselleria de Recerca i Universitats", que permet una "interlocució adequada", tot i que ha reivindicat també que, "per avançar, és fonamental que les universitats disposem, amb urgència, d'un nou model de finançament just i equitatiu que reflecteixi de forma clara les diferents necessitats i singularitats de les universitats públiques catalanes". Ha fet esment en particular a la necessitat de finançar adequadament la recerca -"el motor d'una gran universitat"- i d'aconseguir que "les taxes universitàries no siguin un obstacle per a l'accés a l'educació superior", tot celebrant alhora que el preu dels estudis de màster s'hagi equiparat ja al dels graus de tipus C.
En la seva intervenció, Lafuente s'ha referit també a la importància de la interacció amb l'entorn territorial, tot esmentant "experiències exitoses" com el HUB B30 o la xarxa de living labs i citant el nou model d'universitat basada en la solució de reptes que suposa l'ECIU University, i ha recordat els "greus fets" derivats de la botellada al campus del 18 de setembre passat per afirmar que la UAB intensificarà "els mecanismes de col·laboració amb els organismes competents per evitar, en la mesura del possible, que es produeixin fets semblants en el futur" perquè la universitat "és i ha de seguir sent un exemple de convivència i de respecte".
"Polítiques amb la joventut"
Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Gemma Geis, ha mostrat el seu acord en "apostar per un sistema de finançament millor" per al sistema universitari dins del marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, tot fent esment a la necessitat de potenciar aspectes com les infraestructures científiques, la docència i la transferència. Per a Geis, és important "fer polítiques amb la joventut" i ha reivindicat en aquest sentit el paper de la universitat. La consellera, que va realitzar recentment una visita institucional a la UAB, ha descrit l'Autònoma com "un pilar essencial de sistema universitari català" i ha elogiat "la seva capacitat d'adaptació als canvis i el seu esperit crític".
En les altres intervencions institucionals de l'acte, el president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, ha qualificat l'acte d'inauguració d'aquest curs com "un dia de festa" atès que la universitat comença a recuperar la normalitat perduda a causa de la pandèmia de COVID-19, i ha recordat el paper vital de les institucions d'educació superior com a formadores "de professionals però també de persones". I l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón, ha transmès el "profund orgull i agraïment" de la localitat per "la tasca realitzada per la nostra universitat en moments difícils" com han estat aquests mesos de crisi sanitària. Cordón ha expressat la voluntat de l'Ajuntament per "seguir creant complicitats i projectes compartits" amb la UAB per mitjà d'espais com el Parc de l'Alba.