Inauguracions de curs

Inauguració del curs 2016-2017

Inauguració del curs 2016-2017

La UAB va inaugurar el curs 2016-2017 amb la lliçó magistral de la periodista Rosa Maria Calaf, que va defensar el paper de l'educació i del periodisme a les societats democràtiques, així com la igualtat de gènere.

Calaf es va definir a ella mateixa com una "reportera" amb el compromís de "donar veu als que no tenen veu". La periodista va descriure les dificultats addicionals que va viure pel fet de ser dona als seus orígens professionals ("pensar diferent i ser dona complicava moltíssim les coses") i va denunciar que, en matèria d'igualtat de gènere, "s'ha avançat molt però no hem acabat amb la divisió".

Memòria audiovisual

Abans de la lliçó magistral de Calaf, la secretària general de la UAB Cristina Riba, va tenir unes paraules de record per als membres de la comunitat universitària que van morir al llarg de l'últim any i va presentar la projecció d'un vídeo sobre la memòria acadèmica del curs 2015-2016 on es repassava els resultats docents i científics de la UAB, el seu posicionament internacional i algunes de les fites institucionals del curs.

Defensa de l'equitat educativa

La rectora de la UAB, Margarita Arboix, va mostrar el seu "agraïment a tota la comunitat universitària" pels resultats assolits per la institució, va recordar que "cal que els governs apostin per la docència i la recerca" i va reivindicar un finançament estable i una situació econòmica sanejada, tot alertant que le retallades econòmiques es veuen reflectits en els resultats de les universitats públiques als rànquings internacionals. Arboix va qualificar com a "imprescincible" l'equitat educativa i, en aquest sentit, va recordar la necessitat d'una política de preus i ajuts que garanteixi la igualtat d'oportunitats.

Més transferència

El president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, va destacar que un dels objectius del Consell Social és fomentar la transferència de coneixement a la societat però que la relació ha de ser bidireccional. Va reclamar un bon finançament universitari, menys normes i més autonomia universitària -"amb el corresponent i necessari rendiment de comptes"- i va afirmar que el Consell Social "vol formar part de la pròpia Universitat, no ser un ens aliè".

Per la seva banda, l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, va assegurar que el municipi vol aprofundir en una "relació més propera" amb la Universitat que permeti "superar desacords del passat" i va defensar "l'accés de les classes populars a l'educació superior", tot denunciant les polítiques que suposen "un mur" en aquest sentit i reivindicant el paper de l'alma mater en la configuració d'una "economia del coneixement al servei de la majoria".

I el director general d'Universitats de la Generalitat, Josep Pallarès, va declarar que "donar sortida a les necessitats d'estabilització" del personal universitari és una de les prioritats del Govern per als propers anys i es va mostrar partidari d'un sistema flexible de programació acadèmica de graus i màsters que "en cap cas" suposi "més cost per als estudiants ni un perjudici per a l'economia de les universitats".