“La Mar de Dones”, una exposició que reivindica el paper de la dona al mar

24/04/2026

Patrona de vaixell, capitana, pescadora, socorrista, investigadora de l’oceà. Sovint creiem que aquests oficis són ocupats per homes, però l’exposició La Mar de Dones desmenteix aquest imaginari. Situada al Hall de la Facultat de Filosofia i Lletres, l’exposició ofereix un recorregut visual per escenes quotidianes protagonitzades per dones professionals que treballen al sector del mar.

El recull d’imatges posa en valor professions amb un gran pes econòmic, que tradicionalment han estat vinculades als homes i relegades a un segon pla.

Amb aquesta iniciativa, es busca qüestionar estereotips de gènere i mostrar que les dones també realitzen tota mena de feines a la mar. Per aquest motiu, durant els deu dies d’exposició, entre el 10 i 20 d’abril, s’han organitzat també activitats i xerrades testimonials amb dones que actuen o investiguen sobre  el sector marítim. Han pogut aportar una mirada directa de la seva trajectòria professional.

L’exposició, juntament amb la conceptualització de les xerrades que s’hi van dur a terme, va ser portada a la UAB per Montserrat Ventura i Miguel Figueres, professors del Departament d’Antropologia de la UAB i investigadors del CINAF – Recerca amb Pobles Indígenes i Afrodescendents. Aquesta actuació es va realitzar en el marc del projecte “Mirades Natives” que rep el suport del Fons de Solidaritat de la UAB. Orientat a la difusió i el foment de noves mirades sobre els pobles indígenes a partir de la producció audiovisual i cinematogràfica, aquest projecte ha ampliat la seva proposta inicial per incorporar-hi la relació humana amb l’ambient marítim des d’una perspectiva de gènere, mitjançant recursos visuals i xerrades inspiradores.

Mantenir la pesca artesanal a Catalunya

L’Elena Manera té vint-i-nou anys i és una de les poques dones patrones d’una barca de pesca artesanal a Catalunya. Pertany a quatre generacions d’una família que sempre s’ha dedicat al mar. Va ser el seu pare qui va transferir-li aquesta vocació: “ell em va demostrar que la pesca no és només un ofici d’homes”. En les seves mans s’hi troba el destí d’un ofici cada cop menys practicat per les noves generacions. 

Salvar vides al mar

Mar Casariego és capitana de vaixell de SOS Méditerranée, una organització dedicada al rescat de vides al mar. El seu vaixell, que disposa d’un equip mèdic i psicològic, té la capacitat per socórrer fins a 1400 persones. Segons la Mar, “qualsevol persona en situació de perill al mar ha de ser rescatada, independentment de les circunstàncies que l’han portat allà”. 

Casariego, parla dels buits de la pesca il·legal, ofici amb què va conviure durant molts anys quan va treballar a les Illes Galápagos. La Mar explica que sovint els vaixells que fan pesca il·legal tenen treballadors sota condicions laborals que vulneren drets fonamentals: “algunes persones portaven més de tres anys embarcades, el passaport se’l queda l’empresa i no tenen dret a desembarcar”. 

 

26 anys fent recerca a pobles indígenes de Panamà. 

La Mònica Martínez, professora del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona i investigadora del CINAF , ha sigut una de les poques dones antropòlogues que s’ha dedicat a fer treball de camp amb el poble Kuna a Panamà. Explica els reptes que va viure quan, als vint-i-tres anys, va haver de treballar en un espai molt reduït i envoltat d’aigua. “Vaig començar a patir el Síndrome de l’Illa, una sensació d’ofegament i d’estar pres”. 

Al llarg de tots els anys fent treball de camp allà, aquella sensació inicial es va anar transformant fins a començar a parar atenció a la importància del mar en el territori kuna i, sobretot, a la de les dones, tant en el seu dia a dia com en la manera com elaboren el cos-territori.

Es parla de l’estereotip sobre  la dona entre el poble Kuna, representat per una figura que cada tarda s'asseu al port a l’espera que el seu marit torni de pescar. Però la Mònica nega que la dona indígena tingui un paper passiu: “la seva relació amb el mar és molt propera i tenen un coneixement ecològic molt superior al nostre: elles coneixen totes les espècies de peixos i saben interpretar els colors del mar”. 

L’exposició ha sigut realitzada amb el suport de del Fòrum l’Escala-Empúries, el Grup de recerca AHCISP,  el CORE de Patrimoni Cultural de la UAB, l’ONG AlterNativa-Intercanvi amb pobles Indígenes de Barcelona, l’Ajuntament de l’Escala i L’Escala-Empúries Cultura i comissariada per l’Assumpció Vila (CSIC) i el Jordi Estévez (UAB).