Una aplicació basada en el patrimoni cultural per prevenir la pèrdua de memòria

El patrimoni cultural immaterial −com la literatura oral, la música o la dansa− contribueix a la construcció identitària com a part del nostre imaginari col·lectiu. Són elements molt enraigats en la nostra identitat cultural que poden tenir un impacte molt positiu en el context de la teràpia de reminiscència per prevenir el deteriorament cognitiu.  

L’objectiu del projecte LONG-REMI és el desenvolupament d’una aplicació tecnològica basada en la intel·ligència artificial que permeti realitzar la teràpia de reminiscència de forma periòdica, individualitzada i adaptada a les necessitats dels pacients, prenent com a base tot aquest patrimoni compartit. Es tracta d’una app molt senzilla i intuïtiva pensada per utilitzar-se en una tauleta, a través de la qual es mostren fotografies, vídeos o preguntes relacionades amb refranys, embarbussaments o cançons, que funcionen com a estímuls per afavorir els records.

La finalitat de l'aplicació, que estarà disponible a finals d’any, és prevenir el deteriorament cognitiu i evitar els efectes de la pèrdua de memòria severa, a més de millorar l’estat d’ànim i la salut en general. L’app es podrà utilitzar en pacients amb i sense deteriorament cognitiu i permetrà realitzar la teràpia de reminiscència d’una forma més àgil, còmoda i econòmica que amb els tractaments convencionals, on les teràpies s’encareixen per la necessitat de seguiment de personal especialitzat, i els tractaments s’acaben fent només per a pacients amb demència, amb sessions puntuals.

El projecte està liderat per la investigadora Àngela Nebot, responsable del grup de recerca Soft Computing (SOCO) de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i compta amb la participació de l’investigador Francisco Múgica, del mateix grup de recerca, i dels investigadors de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB Antoni Salvà i Sara Domenech, en col·laboració amb investigadors de l’Instituto Politécnico de Coimbra (IPC), a Portugal.

Per a Sara Domenech, responsable de recerca en l’àmbit cognitiu de la Fundació salut i Envelliment de la UAB “el patrimoni cultural immaterial com a temàtica per dur a terme la teràpia de reminiscència aporta un sentiment de pertinença i d’identitat als participants, a més que els permet realitzar la teràpia de manera agradable i tenint en compte els seus gustos i preferències”.

“Les teràpies d'estimulació cognitiva tenen un interès creixent i es recomanen en les persones amb deteriorament cognitiu i demència en fases inicials per a un manteniment cognitiu, funcional i de qualitat de vida. Es converteix en crucial desenvolupar noves eines d’estimulació cognitiva per a les persones grans amb deteriorament cognitiu en la pràctica clínica, amb l’ajuda de les noves tecnologies”, afegeix Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB.

Intel·ligència artificial per al reconeixement de les emocions

Una de les tasques dels investigadors és el desenvolupament de l’algorisme que ha de guiar la teràpia de reminiscència de forma individualitzada i adaptada a les necessitats concretes de cada usuari segons el deteriorament cognitiu. Per això, es fan servir tècniques d’intel·ligència artificial de reconeixement facial que, a través de visió per ordinador i d’aprenentatge automàtic, permeten avaluar de forma dinàmica les emocions de la persona mentre realitza les activitats, sobretot analitzant la forma i la posició de la boca i dels ulls.

Tal com explica Àngela Nebot, “les emocions bàsiques del pacient que es registren −alegria, tristesa, indiferència o enuig−, representen una informació molt valuosa que guiaran l’algorisme constantment per cercar en temps real les activitats que millor potenciïn els records”. Així, “aquells elements que siguin significatius per al pacient i que suggereixin records positius s’explotaran per l’algorisme, que oferirà informació relacionada per aconseguir els millors resultats de la sessió terapèutica”, afegeix Nebot, que també és professora de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB).

L'app serà testejada el proper mes de setembre per 60 persones grans d’Espanya i Portugal. Concretament a Barcelona, un grup de persones participarà en els assajos que es facin al Casal de la Gent Gran del Baix Guinardó, a l’Associació Nou Horitzó i a l’Hospital de Dia Parc Sanitari Pere Virgili. Els assajos consistiran en tres sessions individuals de 45 minuts que permetran avaluar la resposta de cada persona davant dels estímuls que presenti l'aplicació.

El projecte LONG-REMI està finançat, en el marc del ‘Programa para una Sociedad Longeva PSL-POCTEP’, per la fundació CSIC i els fons FEDER de la Unió Europea.