Professionals i acadèmics reivindiquen la creació d'un museu de la ràdio

Niqui va explicar que l'arxiu neix amb més de 2.600 fragments procedents de més de sis-centes emissores generalistes, locals i de l'anomenat tercer sector radiofònic: emissores escolars, del món associatiu o fins i tot creades a les presons per donar-hi veu als interns. Va agrair les diferents aportacions que han contribuït a l'arxiu i va lloar especialment la tasca duta a terme per l'equip tècnic que ha fet possible l'arxiu i el portal en què es pot consultar i fer-hi noves aportacions.

Amparo Huertas, directora de l'InCom-UAB, va agrair tant la feina feta pel Servei de Biblioteques com les aportacions que han nodrit ja l'arxiu, que va qualificar com «un tresor» i com «un projecte únic tant pel contingut com per les sinergies que l'han fet possible». Huertas es va sumar a Niqui en una crida a la col·laboració dirigida a totes les persones que puguin tenir materials per incorporar a l'arxiu i va recordar que es tracta d'un «projecte viu».

Núria Casaldàliga, directora del Servei de Biblioteques de la UAB, va destacar  la importància dels continguts en línia de l'arxiu per a la «tercera missió de la universitat», que és la transferència de coneixement i tecnologia al conjunt de la societat. Per la seva banda, Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, va descriure la feina feta per a l'organització dels continguts i l'accessibilitat de l'arxiu des del seu portal web.

«Una aportació fonamental»

L'acte, organitzat per l'IEC amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, va comptar també amb la lliçó d'hivern de la Societat Catalana de la Comunicació, filial de l'IEC. Maria Gutiérrez, professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, va dissertar al voltant de la recerca acadèmica sobre el món radiofònic i va explicar que s'ha de centrar tant en l'estudi dels continguts com en el de les audiències. Va destacar en particular aspectes com l'auge dels pòdcasts durant els darrers anys, que estan «ampliant el radi d'acció d'altres plataformes» com ara les mateixes emissores clàssiques de ràdio i va incidir en el concepte de la comunicació transmèdia. Així mateix, va parlar dels hàbits dels joves, que trien el que escolten en funció del contingut i per als quals la ràdio continua tenint un paper important com a «prescriptora» en continguts musicals o rigor informatiu.

En la tercera part de l'acte, el professor Niqui va conduir des de la mateixa sala de l'IEC l'edició del programa L'altra ràdio, de Ràdio 4, que es podrà sentir el proper 15 de febrer. Entre altres continguts, Niqui va entrevistar Joan Francesc Fondevila, president de la Societat Catalana de la Comunicació, que va afirmar que l'Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya és, «en termes acadèmics», una aportació «fonamental». I el programa va incloure una tertúlia amb els degans de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Enric Marín; de la Facultat de Comunicació de la UPF, Carles Pont, i de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, Josep Lluís Micó. Tots tres es van sumar a la reivindicació d'un nou museu de la ràdio i van destacar la importància cabdal de la ràdio local a Catalunya —«un fenomen únic al món», en paraules de Niqui— i la idoneïtat d'un projecte com l'arxiu enmig d'un procés de constant adaptació dels centres d'educació superior —creació de titulacions, mitjans universitaris, espais d'innovació etc.— a les transformacions del món comunicatiu.