L’electorat català passa de cinc a set famílies electorals entre 2008 i 2025

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), consorci de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha presentat el nou quadern titulat Les famílies electorals a Catalunya. Canvi i continuïtat en les bases socials de la política (2008-2025), elaborat per Lucía Medina Lindo, investigadora responsable de la línia de recerca politicoelectoral del l’Institut.

Aquest quadern, breu monografia periòdica sobre les actituds i el comportament polítics de la ciutadania, analitza amb dades del Sondeig d’opinió Catalunya (2008 i 2025) quins grups componen l’electorat català i com els han afectat els canvis socials recents.

L’estudi parteix d’una idea senzilla: l’origen familiar, la llengua, la generació de pertinença, el nivell educatiu i la classe ocupacional influeixen en la manera en què la ciutadania es relaciona amb la política. A partir d’aquestes variables, l’anàlisi construeix una tipologia de «famílies electorals», és a dir, agrupacions estadístiques de perfils socials afins, per a cada onada.

El 2008, l’electorat es dividia en cinc famílies, diferenciades sobretot per l’origen: catalans d’arrel i autòctons professionals d’una banda, i immigració interior i els seus descendents de l'altra, aquests darrers repartits entre una trajectòria de mobilitat ascendent i una continuïtat de classe obrera.

El 2025, la classe ocupacional guanya un pes molt notable i s’equipara a l’origen com a principal eix de diferenciació, en un context de relleu generacional i de diversificació creixent de la societat catalana.

A les cinc famílies inicials s’hi sumen dues de noves, de naturalesa ben diferent: els nets de la immigració interior —una tercera generació, nascuda i escolaritzada a Catalunya—, i la immigració internacional, vinculada a les dinàmiques migratòries més recents.

Ambdós segments comparteixen un tret comú: la seva incorporació política sembla menor, amb menys participació electoral, especialment a les eleccions catalanes, i una adhesió també més baixa a la democràcia. Això podria respondre, almenys en part, a una qüestió de temps: joventut en un cas, població arribada més recentment en l’altre. La integració política sol requerir temps en totes dues situacions i caldrà comprovar-ho en properes onades.

«Si aquests sectors participen menys en les eleccions i mostren una vinculació més feble amb les regles bàsiques del sistema democràtic, el sistema polític corre el risc de representar de manera desigual les experiències, les demandes i els malestars presents en la societat catalana», adverteix l’estudi.

El Sondeig d’opinió Catalunya, elaborat per l’ICPS, es du a terme anualment i de manera ininterrompuda des de l’any 1989.