Investigadors de la UAB conclouen la publicació del Talmud llatí del segle XIIIl
Investigadors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, liderats per l’investigador ICREA Alexander Fidora, han conclòs el projecte LATTAL -The Latin Talmud and its Influence on Christian-Jewish Polemic- amb la recent publicació de l’edició crítica de la segona versió que existeix d’aquest document. Aquesta segona versió va ser clau per a la condemna definitiva del Talmud a París l’any 1248.
Quan durant el segle XIII els teòlegs cristians van començar a examinar el Talmud, es trobaren davant d’un text monumental que recull material religiós i legal de més de set segles. El descobriment d’aquesta immensa literatura jueva post-bíblica va avivar la polèmica anti-jueva, fins al punt que l’any 1240 es va obrir un procés contra el Talmud a Paris, condemnant-lo a les flames.
Enmig d’aquests esdeveniments turbulents, un grup de cristians es va disposar a preparar una traducció llatina de grans parts del Talmud, les anomenades Extractiones de Talmud, que ens han pervingut en dues versions. Després d’editar críticament la primera d’aquestes dues versions, el grup LATTAL, dirigit per l’Investigador ICREA Alexander Fidora del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, ara ha pogut publicar la segona versió, basada en la transcripció de quatre manuscrits.
Mentre que la primera versió de les Extractiones de Talmud, editada pel grup LATTAL al Corpus Christianorum volum 291, de la prestigiosa editorial Brepols, ofereix una presentació aparentment imparcial dels passatges talmúdics seguint la seqüència dels tractats del Talmud, la segona, que acaba d’aparèixer a la mateixa col·lecció, organitza aquests textos segons tretze capítols temàtics. Els títols d’aquests capítols delaten clarament la intenció polèmica de la traducció temàtica, a saber: “Sobre l’autoritat del Talmud”; “Sobre els savis i mestres del Talmud”; “Sobre les blasfèmies contra Crist i la Santa Verge”; “Sobre les blasfèmies contra Déu”; “Sobre el que es diu contra els cristians”; “Sobre els errors i les heretgies”; “Sobre la bruixeria”; “Sobre els somnis”; “Sobre el món per venir”; “Sobre el Messies”; “Sobre estupideses”; “Sobre coses immorals i impures”; i “Sobre faules”. Va ser aquesta segona versió, que també incorpora materials addicionals d’altres fonts (anti-)jueves, que va conduir a la condemna definitiva del Talmud a París l’any 1248.
Els editors del volum 291A del Corpus Christianorum (2021) són els professors Ulisse Cecini, Òscar de la Cruz i Alexander Fidora, tots tres del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, i el Dr. Isaac Lampurlanés de la Österreichische Akadmie der Wissenschaften, a Viena.
Com en el cas de la primera versió, l’edició de la segona va acompanyada d’una introducció anglesa i índexs exhaustius. En conjunt, els dos volums, que conclouen l’edició del Talmud llatí, finançada pe r l’ERC i el MICINN, sumen més de 1.300 pàgines.