Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Els aeroports de Barcelona van ser els de major trànsit internacional a Espanya fins a la Guerra Civil

01 juny 2017
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
Barcelona va ser punt neuràlgic del trànsit aeri a Espanya abans de la Guerra Civil. Una tesi ha documentat per primera vegada el nombre de vols, passatgers, mercaderies i correus que van passar pels aeròdroms comercials precursors de El Prat des de l'inici de l'aviació fins al 1936.
Aeròdrom de La Volateria, un dels precursors de l'actual aeroport de El Prat. Foto: Asociación Aire
Aeròdrom de La Volateria, un dels precursors de l'actual aeroport de El Prat. Foto: Asociación Aire
Barcelona va ser punt neuràlgic del trànsit aeri a Espanya abans de la Guerra Civil, amb els aeròdroms comercials situats als terrenys actuals de El Prat com els de major trànsit internacional d’aleshores.

Així ho ha documentat una tesi doctoral de la UAB que ha analitzat per primera vegada el nombre de vols, de passatgers nacionals i estrangers, de quantitat de mercaderies i de correus que van passar pels aeroports amb tràfic comercial d’El Prat des de l’inici de l’aviació fins l’any 1936.

El treball, Història dels aeroports de Barcelona i de les línies aèries que hi operaren de 1931 a 1936, ha estat realitzat per Lluís Corominas, sota la direcció del professor i investigador d’Història Contemporània Joan B. Culla.

L’autor ha repassat la història de l’aviació civil a Catalunya i a Espanya i ha analitzat el pes que van tenir els aeròdroms/aeroports de Barcelona, palesant la importància de les instal·lacions situades on ara hi ha l’aeroport de El Prat.

A partir del seguiment detallat de les companyies aèries que hi van operar, de les quals ha analitzat material inèdit, l’autor mostra com Barcelona estava directament connectada amb totes les línies cap a Europa i el Marroc, i com les línies postals cap a Sud-amèrica operaven a Espanya únicament a través de la capital catalana.

La recerca aporta també altres dades interessants, com la presència a l’aeròdrom de La Volateria i al port de Barcelona de la primera Escola de l’Aeronàutica Naval, amb els Talleres de la Aeronàutica Naval, el vaixell “base aérea transportable” Dédalo i la base d’hidroavions; o els intents, finalment no reeixits, de convertir Barcelona en una estació regular de dirigibles per la ruta del Graf Zeppelin entre Europa i Sudamèrica.

Amb aquest treball, el primer, segons l’autor, que analitza aquest sector des de l’estudi de la història contemporània recent, Lluís Corominas culmina una tasca d’anys d’investigació, primer com a aficionat en la matèria i després com a investigador, que l’han convertit en un dels principals especialistes sobre la història de l’aviació a la Península Ibèrica.

Dins de