El congrés "Saramago i transiberisme" evoca el compromís contra la guerra de l'escriptor portuguès

Saramago va visitar el campus amb motiu de la inauguració del Camões - Instituto da Cooperação e da Língua (2001) i del lliurament del premi Giovanni Pontiero de traducció del portuguès (2006), segons va recordar Lafuente. Aquestes trobades demostren la "vinculació especial" que l'unia a la UAB i posen en relleu "la importància de l'Autònoma en la difusió de la cultura i la llengua portugueses a Catalunya", una tasca en què la Facultat de Traducció i Interpretació juga un paper cabdal.

El congrés, que continuarà fins a demà, 11 de març, està organitzat per la UAB, Biblioteques de Barcelona, el Camões - Instituto da Cooperação e da Língua, la Cátedra José Saramago i la Fundació José Saramago. S'emmarca dins de les activitats programades al voltant del centenari del naixement de l'escriptor en un any "molt especial per a la literatura portuguesa", segons va afirmar l'ambaixador de Portugal a Espanya, João Mira-Gomes, atès que enguany es compleix també el centenari del naixement d'Agustina Bessa-Luís i el 450è aniversari de l'aparició d'Os Lusíadas, el poema èpic de Camões.

La idea de transiberisme a l'obra de Saramago, que centra el congrés, està relacionada amb un sentit d'identitat ibèrica diferenciada de l'europea i "fonamentalment cultural", més que no pas política o econòmica, basada en el fet de "compartir una diversitat de llengües i cultures" entre els diferents pobles ibèrics, segons va afirmar Carlos Reis, catedràtic de la Universitat de Coïmbra i comissari del centenari de l'escriptor, en la ponència inaugural del congrés. És un concepte que té un protagonisme especial a la novel·la El rai de pedra (A jangada de pedra), en què la Península Ibèrica es separa d'Europa i navega per l'Atlàntic "cap a un redescobriment dels pobles d'Amèrica", va explicar Reis.

Reapropament a Amèrica i Àfrica

El ponent va detallar com, darrera del transiberisme de Saramago, es troba la seva visió crítica de la noció d'utopia així com de la "distància" entre els pobles de la península i el "poder central europeu" (l'obra va ser escrita tot just després de la incorporació de Portugal i Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, després Unió Europea). El transiberisme de Saramago vol també plantejar un reapropament amb els pobles d'Amèrica i Àfrica que potenciï els vincles culturals tot superant les relacions de dominació de l'era colonial, com van destacar també en les seves intervencions el ministre d'Universitats, Joan Subirats (que va pronunciar unes paraules en format online des de Madrid), i el director de la càtedra José Saramago, Jordi Cerdà, qui és també secretari i vicedegà d'Economia i Infraestructures de la Facultat de Filosofia i Lletres. Pilar del Río, presidenta de la Fundació José Saramago, es va referir a A jangada de pedra tot afirmant que, en l'obra de l'escriptor, hi ha una "intuició de navegació" entre línies tot i tractar-se d'un autor nascut terra endins, al Ribatejo.

Del Río va moderar la taula rodona que va tancar la primera jornada del congrés, en què l'escriptora colombiana Laura Restrepo va evocar el "grandíssim amor per Saramago" que es sent a Amèrica Llatina, on l'escriptor "transmet la idea de la dignitat" i representa "una veu moral" que, avui dia, "trobem molt a faltar". La professora de la Universitat d'Edimburg Raquel Ribeiro va esmentar les concomitàncies entre l'obra del portuguès i la d'escriptors llatinoamericans com José Donoso, Jorge Amado, Alejo Carpentier o Ernesto Cardenal, qui va elogiar Saramago com "un comunista veritablement honest, un defensor de les bones causes i un home humil". Francesc Ponsa, periodista i professor de la UPF, va emfatitzar també la humilitat i el compromís com algunes de les característiques de Saramago, i va recordar la seva defensa d'un "periodisme revolucionari" l'essència del qual consisteix en "obrir la finestrar i cridar la veritat que roman ben amagada". Ponsa va evocar també la lectura de Saramago d'un manifest durant les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq l'any 2003 a Madrid.