El Claustre debat sengles informes sobre la sindicatura de greuges, el protocol contra l'assetjament i la declaració sobre la situació a Gaza

El rector de la UAB, Javier Lafuente, abans d’exposar una sèrie d'informacions d’actualitat sobre la institució, ha recordat que fa un any el Claustre de la UAB va aprovar una declaració de rebuig a la violència sistemàtica exercida per l’Estat d’Israel contra la població civil palestina, així com una sèrie de mesures a prendre des de la universitat. Un any després d’aquell Claustre “la situació, lluny de millorar, s’ha agreujat fins a límits insuportables, amb atacs intencionats contra una població civil que és perseguida i exterminada amb menyspreables mètodes de guerra, com és deixar morir de gana criatures i població civil”. Davant d’aquesta situació, el rector ha afirmat que “no puc deixar de reiterar la meva condemna i la del meu Equip de Govern d’aquest  genocidi que s’està perpetrant a la Franja de Gaza, a l’altra riba de la mediterrània, i reclamem una vegada més el compliment de la legalitat internacional i posar fi  a la colonització dels assentaments, l’ocupació, el saqueig, l’expulsió i l’apartheid duts a terme per l’estat d’Israel a Palestina”.
El rector ha lamentat que “la nostra acció com a universitat és més limitada del que voldríem” però que ara, segons informacions molt recents, la UE contempla per primer cop la revisió de l‘acord d’associació de l’any  2000 amb l’estat d’Israel: “aquesta suspensió seria un primer pas, molt bàsic, però cal veure si la UE serà coherent amb els fets i adopta sancions per vulneració de drets fonamentals”. Les universitats, ha finalitzat, continuaran “pressionant des de les nostres posicions per a forçar un canvi de rumb de la política de la Unió Europea respecte a Israel”.

El vicerector de Relacions Internacionals i coordinador, com a membre de l’equip de Govern, de la comissió creada arran de la Declaració del Claustre sobre la situació a Gaza de fa un any, Òscar Jané, ha fet un repàs de les accions dutes a terme per la universitat el darrer any. Sobre el primer punt de la declaració, la UAB ha mantingut i refermat, a través de comunicats propis o conjunts d’entitats de les que forma part com l’ACUP i CRUE, el rebuig a la violència sistemàtica exercida per l’exercit israelià contra la població civil palestina. Jané ha recordat que han estat nombroses les activitats de conscienciació i denuncia en les que s’han participat d’una manera o altre el darrer any.

Sobre el segon punt de la declaració, Jané ha confirmat que la UAB va suspendre el mes de setembre passat els únics acords de mobilitat amb universitats d’Israel que es mantenien vius, amb la universitats de Bezalel i de Tel Aviv i “no s’ha iniciat cap col·laboració nova en el marc de programes d’intercanvi”.

Sobre el tercer punt, la UAB ha traslladat a tota la comunitat l’exigència de que l’activitat de recerca i de transferència tecnològica no entri en cap cas en contradicció amb el ferm compromís amb la cultura per la pau pròpia de la universitat. Pel que fa a les recerques finançades des de la Unió Europea, el rector Javier Lafuente va adreçar el mes de juny passat, una carta a diferents autoritats europees, entre elles la presidenta de la comissió, Úrsula von der Leyen, en la que s’instava a la UE a fer efectiu un bloqueig immediat de la participació d’institucions israelianes en tots els projectes finançats amb Fons europeus. Una reclamació que, segons s’ha lamentat, no va ser “gaire ben rebuda”.

Sobre el quart punt de la declaració, Òscar Jané ha explicat que s’han concedit cinc beques del programa extraordinària d'Ajuts#UABRefugi per estudiants de Palestina per titulacions de Grau, Màster i Doctorat donat amb 148.000€ però que, malauradament, tres d’aquests becats encara no han pogut arribar a casa nostra per problemes d’índole burocràtic: “algunes autoritats ens animen a acollir però després unes altres autoritats posen traves burocràtiques”.

Finalment, el vicerector ha explicat, en referència al cinquè i darrer punt de la declaració de fa un any, que fins al mes de desembre no es va poder constituir la comissió de seguiment d’aquests compromisos per falta de membres que en volguessin formar part. Una vegada creada la comissió, aquesta s’ha reunit tres vegades i ho farà de nou el mes de juny pròxim.

El rector Lafuente va agrair la dedicació del vicerector de Relacions Internacionals, una tasca “intensa i rigorosa” de seguiment dels acords del claustre de maig de l’any passat i especialment la sensibilitat i esforç per poder portar estudiants palestins "a casa nostra tot i les traves burocràtiques".

Des del PTGAS s'ha valorat les accions fetes dins de les limitacions que té una universitat però s'ha demanat anar més enllà: “falta més implicació de tothom davant la gravetat dels fets”. Els representants de l’estudiantat han demanat més difusió de les accions fetes i, referint-se a l’acampada propalestina instal·lada al campus, han formulat noves reivindicacions.

 

Informes sobre el protocol i la sindicatura de greuges

En un altre dels punts de l’ordre del dia, Esther Zapater, secretària general i responsable de les polítiques d'igualtat de la UAB, va presentar l'informe sobre l'aplicació del Protocol per prevenir i actuar contra l'assetjament sexual, l'assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i la violència masclista durant l'any 2024.

El capítol IV del Protocol estableix el procediment d’actuació en cas de denúncia davant les conductes i els àmbits d’aplicació que s’hi defineixen. D’acord amb el que estableix el Protocol, el procediment d’actuació en els casos de denúncia s’ha activat cada cop que hi ha hagut una sol·licitud i s’ha aplicat de forma efectiva, avaluant la informació presentada en les sol·licituds per part del Gabinet Jurídic i de la pròpia Comissió Tècnica Assessora (CTA). Concretament, aquest any 2024, hi ha hagut cinc sol·licituds d’intervenció de la CTA: “dos casos fan referència a denuncies cap a alumnes homes, mentre que els altres tres fan referència a denuncies cap a professors homes”. En els casos de denúncies a alumnes, els expedients han estat arxivats per no tenir la UAB potestat disciplinària o per no poder aclarir la responsabilitat dels fets que han motivat la denúncia. En els casos de denúncies a professors, en un cas s’ha arxivat i s’han establert mesures d’acompanyament a la denunciant, en el segon cas es va suspendre el procediment per la judicialització del cas i en el tercer cas es va obrir un expedient disciplinari amb resultat d’amonestació i mesures formatives.

Zapater ha recordat que el Protocol contempla també mesures preventives i mesures de suport, així com actuacions d’informació i sensibilització per informar dels instruments de que disposa la UAB per actuar davant les situacions de violència masclista i LGBTI-fòbia i que aquestes accions es realitzen de forma permanent al llarg del curs.

Per la seva banda, la síndica de greuges de la UAB, María Jesús Espuny, ha detallat al seu informe de 2024 les comunicacions rebudes i les actuacions endegades al llarg de l'any passat. Fer de síndica de greuges és, segons ha explicat, estar “a disposició de la comunitat universitària, moure tots els mecanismes per tal d’arribar a un resultat que ajudi a millorar el funcionament de la UAB i dels seus membres”. L’any 2024, la Sindicatura de Greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona va atendre un total de 205 instàncies. Aquesta xifra és superior a les dels darrers anys i evidencia, segons Espuny, que la comunitat universitària “té cada cop més coneixement de la institució”.