Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Drons per a la restauració ecològica d’explotacions mineres a cel obert

15 jul. 2020
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

El CREAF ha elaborat un nou protocol per a la Generalitat de Catalunya per utilitzar drons en el seguiment de restauració ecològica de les activitats extractives i en què ha col·laborat el grup de recerca GRUMETS (UAB-CREAF). El nou protocol agilitzarà i abaratirà el procés, alhora que s’obtindran dades de qualitat i objectives.

Drons per restaurar explotacions mineres
Drons sobrevolant una zona restaurada amb un bosc jove. Foto: CREAF i Exodronics

El CREAF i la Generalitat de Catalunya han presentat una nova metodologia que, mitjançant l’ús de drons, ha de revolucionar el seguiment de la restauració ecològica de les explotacions mineres a cel obert. El protocol, presentat per l’investigador del CREAF Vicenç Carabassa, permet fer un seguiment detallat tant del projecte de rehabilitació de la zona explotada, com del propi procés d’explotació.

“És un win-win on hi guanyen totes les parts, empresa privada, Administració pública, i en definitiva la societat en general”, explica l’investigador. Per la seva banda, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha manifestat que “aquest protocol innovador ens ha d’ajudar a les empreses i a l’administració a millorar el seguiment de les restauracions de les activitats extractives, a agilitzar la inspecció i ha de contribuir a una millora del medi i un increment de la biodiversitat”.

El protocol s’ha fet en col·laboració amb moltes entitats, públiques i privades, incloent empreses fabricants de drons. En aquest sentit, personal d’investigació implicat en el projecte ha pogut testar diferents models de drons, incloent-ne un dissenyat i fabricat per l’empresa catalana CATUAV, amb la col·laboració d’Exodronics. Aquest aparell, amb un vol ràpid semblant al d’un avió, ha permès sobrevolar mines a cel obert de grans dimensions en menys d’una hora, un procediment que a peu s’hauria de fer en dies.

També ha participat a les proves pilot el Cos d’Agents Rurals, mitjançant la  realització de vols a través de la Unitat RPAS, del Servei de Suport Aeri. Així mateix, altres centres de recerca com la UAB, a través del grup de recerca GRUMETS, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), han estat actors importants per desenvolupar o testar parts de la proposta presentada.

Un procés més àgil i barat

La legislació vigent obliga a inspeccionar anualment les tasques de restauració desenvolupades en cada activitat extractiva. El nou protocol pot agilitar i abaratir molt aquest procés perquè els drons poden sobrevolar les mines ràpidament, obtenint dades de qualitat i objectives. En aquest sentit, permeten obtenir, per exemple, una topografia de molt alta precisió i evitar fer la feina des del terra, tal com es fa amb els sistemes clàssics.

A més, gràcies a l’ús de sensors i càmeres, els drons poden fer més d’una acció a la vegada. Així doncs, aquesta tecnologia permet obtenir imatges aèries de molt detall i construir mapes de cobertes per veure com es regenera la vegetació de les zones restaurades. De fet, amb la tecnologia que s’ha testat durant l’elaboració del protocol s’han pogut construir imatges on es podien diferenciar, fins i tot, les espècies d’arbres que creixien cobrint la zona recuperada.

També són útils per fer un seguiment de la pols que genera l’explotació, que pot arribar a zones de boscos o habitades, o per controlar els episodis d’erosió, que poden dificultar la recuperació del terreny que es vol recuperar.

El protocol l’ha elaborat el CREAF en resposta a una petició de la Generalitat, que volia fer el procés més eficient. S’ha testat en explotacions amb diferents climatologies i problemàtiques que han pogut demostrar l’ampli ventall d’escenaris en els que els drons poden ajudar.

Només a Catalunya hi ha més de 400 activitats extractives actives, a les quals cal sumar-n’hi unes 500 que estan pendents de restauració. En total hi ha una superfície autoritzada per explotar o ja explotada  de més de 11.000 hectàrees, de les quals es calcula que un 43% ha estat retornada al seu estat natural anterior, que ha passat per un procés de restauració ecològica.

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Vida terrestre
  • Indústria, innovació i infraestructures
  • Acció climàtica

Dins de