Dani Serralta: “En dotze anys no quedaran rinoceronts”

En la conferència titulada "Àfrica en perill d'extinció" i organitzada pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB, Serralta va explicar com va decidir canviar la seva vida i mudar-se a Àfrica. Després de trobar-se amb una associació que tractava de reinserir lleons i de patir després de la mort d'un animal va entendre que la seva missió era encaminar-se cap a la lluita contra la despoblació animal. Ha analitzat i lluitat en primera línia contra les causes d'aquest problema.

La primera causa, la caça esportiva, per la qual la població de lleons des de 1940 fins hui s'ha reduït de 450.000 a 22.000 exemplars. Es realitzen excursions de 18 dies a països africans per a matar un lleó i emportar-se com a trofeu el seu cos. Es poden trobar ofertes en internet per uns 75.000$. Un exemple d'això és l'entrada de més de 5.000 exemplars (morts) de lleó als EUA en el període de temps comprés entre 2005 i 2014, mentre que el Serengueti (conegut com el paradís del lleó) només compta amb 3.000 exemplars.

La segona causa és la caça furtiva que ocupa la gran part de les preocupacions de Serralta. Afirma que els seus motius són “l'alimentació exòtica, la medicina tradicional o la decoració”. L'animal amb el qual més es trafica en el món en aquest àmbit és el pangolí. Al marge de tot el trànsit que no és interceptat, només el mes de gener d'aquest 2020 es van confiscar 14 tones de pangolí (14.000 exemplars). La lluita actual del ponent és aconseguir parar la massacre dels rinoceronts ja que només ens queda el 2% de la seva població i en uns 10 anys podrien extingir-se. Cada dia tres rinoceronts són assassinats, per a aconseguir la seva banya, d'una forma cruel i amb molt de sofriment per a l'animal. Tot per una banya feta de queratina que “té les mateixes propietats curatives que les nostres ungles”. Serralta va estar treballant en la zona de Tsabo a Kenya i quan va arribar la població de rinoceronts era de 7.000 exemplars. Avui en queden nou.

Les altres dues causes tenen a veure amb la perduda de l'hàbitat de molts animals i l'entrada en conflicte amb la població humana, a més de l'afany de moltes persones per tindre mascotes exòtiques que genera un mercat clandestí per a poder aconseguir-les. La reflexió que planteja Serralta és que potser som nosaltres els qui hem multiplicat el nombre d'humans en la terra en les últimes dècades i estem envaint l'espai animal, i no a l'inrevés.

Segons Serralta, estem vivint un problema global de gran importància. Perdre a diferents grups animals té conseqüències molt majors del que imaginem i la solució passa per educar, sobretot en aquells països que tenen una demanda alta de productes d'aquests animals. També el control policial en la destinació dels productes i el combat en primera línia. En aquest sentit hi ha molta gent posant en perill la seva vida per protegir als animals, ja que “1200 rangers ja han mort defensant la vida animal”. Des de cada posició o lloc del món tots podríem aportar el nostre granet d'arena.