"Una Yihad feminista és lluitar contra el patriarcat"

"El problema no és l'Alcorà; sinó la seva interpretació: l'Islam oficial que m'havien ensenyat és opressor i masclista; però hi ha un altre, que és el veritable i autèntic, que té en compte els drets de les dones"

Fátima Aatar és estudiant d’Antropologia Social a la UAB. Activista feminista. Va formar part del Col.lectiu d’Estudiants Àrabs de la UAB. Dóna suport a la causa palestina. Impulsora del BDS-UAB (Boicot, Desinversions i Sancions), entitat que treballa per al boicot israelià fins que acompleixi amb el dret internacional i els drets del poble palestí. La Fátima és nascuda aquí però se sent emocionalment marroquí, d’on prové la seva família. 

El dijous, 19 de març, a les 12 hores, ha ofert una conferència sobre el concepte de la Yihad a l’Islam des d’un punt de vista feminista, a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, organitzada per l'Observatori per a la Igualtat de la UAB, en el marc dels actes del 8 de març.

-Hi ha qui veu una contradicció en ser feminista i musulmana.
SÍ. De fet, jo -que sempre m’he considerat musulmana-sempre havia pensat que es contradeia perquè atemptava contra els meus drets com a dona. Pensava que l’Islam era masclista i no podia fer res davant això.
Però l’any passat em vaig adonar que sí, que l’Islam oficial que m’havien ensenyat era masclista, però que hi havia un altre Islam, el de veritat i autèntic, i aquest no ho és en absolut. 

A partir del llibre “La emergencia del feminismo islámico”, vaig veure la llum, per dir-ho d’alguna manera. Vaig veure que era mentida tot el que m’havien ensenyat i que s’havia creat una literatura  masclista i misògina al voltant de la dona a l’Islam, que no tenia res a veure amb l’Islam més primitiu i original, que és just i igualitari. A partir d’aquí em vaig començar a informar i a llegir més i més. Ser dona i musulmana no només és possible sinó que va ser a l’Islam de fa 1.400 anys que ja es parlava dels  drets de les dones!

-Quan temps fa que vas fer aquest canvi personal?
Ja feia temps que li donava voltes. De fet, el treball d’investigació de batxillerat el vaig fer sobre les dones musulmanes als països islàmics. Però va ser l’any passat, que ja vaig fer una xerrada sobre aquest llibre, i vaig començar a veure les coses diferents.

-I portar el mocador per venir a classe és una declaració de principis o una imposició de la religió que una segueix? 
Jo fa molt poc que el porto, des de setembre. D’alguna forma és el símbol de la identitat musulmana per a les dones. Però no per als homes que intenten imposar a la dona que es posin el mocador. Això no. Això ho refuso totalment. El mocador és una cosa entre nosaltres, les dones, i Déu, ningú més. Jo sempre he defensat l’Islam, i a l'Alcorà surt com a protecció de les dones i com un símbol per a que se les identifiqui com a musulmanes. Jo bàsicament me l’he posat per això, per a identificar-me com a tal. Les noies de la meva generació es posen el vel o mocador perquè volen! Però això no s’entèn aquí perquè no quadra amb l’estereotip que es té de la dona musulmana.

-I les dones que porten la burka també és perquè volen?
No. Aquestes no. Igual que a l’Irán, que és una obligació imposada per l’Estat. Estic totalment en contra d’això. Quin sentit té portar el mocador si te l’obliguen a portar? La fe, si és coaccionada, ja no és fe.

-I com et sents amb el mocador després de tota la vida sense portar-lo?
Doncs ara la gent em mira més i notes el racisme, quan abans això no em passava. I el pitjor són les preguntes típiques de: t’han obligat els teus pares a posar-te’l? te'l poses perquè ara et vas a casar? Com si sempre hi hagués d’haver al darrera un home que imposés, com si jo no pogués decidir per mi mateixa.

-Bé, en molts casos sembla que és així… Ets consccient d’aquesta realitat que viuen moltes noies musulmanes, no?
Sí. Però no és normal que passi, i s’ha naturalitzat que sigui una imposició, es veu normal que t'obliguin a portar-lo. Jo el porto per a reivindicar la meva identitat com a musulmana i feminista, i també com a símbol de lluita. De fet, la meva lliberació ha estat posar-me el mocador. De debó.

-Tú dius que l'Alcorà es pot interpretar de moltes formes…
-Sí. Moltes de les aleies (cadascun dels 6.236 versicles en que se subdivideixen els capítols de l'Alcorà) depenen del context. El problema no és l'Alcorà sinó la seva interpretació. I s'ha de conèixer bé l'Alcorà, el que està escrit en àrab clàssic, per a que no doni peu a males interpretacions. El discurs oficial que s’ha construit de l’islam o religió musulmana s’ha de reconstruir. L'Islam que considera que les dones estem per a servir els homes, nosaltres el reinterpretem per a que es vegi que això és fals, no ho diu això l’islam, i cal tornar als seus orígens i al més original.

-A la conferència parlaràs de Yihad...
-Si jo no hagués estudiat la biografia del profeta per a mi Yihad seria matar persones que no pensen com jo. Una persona que s’hagi llegit una mica de la biografia del profeta sap quan sorgeix la paraula Yihad, i la Yihad no és una guerra santa, a l’igual que s’associa el mocador a submissió. S’han de reformular tots aquests discursos. La Yihad de l’Islam veritable és la de tenir paciència, resistir i lluitar contra l’opressió, però no aquesta guerra santa que ens volen fer creure!
 
-Els teus orígens familiars són marroquins. ¿Com veus la situació del Marroc?
-Marroc el conec i sé com és, i estic en contra de la monarquia. La situació política hauria de canviar.  S’han fet bastants canvis en drets de la dona però encara falta.
 
-Però per arribar a una societat en llibertat potser encara queda…
-De quina llibertat estem parlant? Les dones del Marroc fan el mateix que les dones d’aquí! Quina diferència hi ha? Aquí hi ha codis morals que restringeixen la llibertat de cada persona. Si hi ha una cosa en comú entre musulmans i espanyols és el masclisme. El patriarcat està a tot el món; és entrar al Twitter i veure les barbaritats que s’hi diuen.
 
-¿A la conferència què explicaràs?        
Doncs que hi ha un Islam just. Per a mi el profeta era un home just i igualitari que deia que calia resistir, tenir paciència i lluitar contra l’opressió. Ells estaven oprimits a la Meca i van resistir i no aceptar la situació. Per a mi Yihad és no acceptar les injustícies del dia a dia. I una Yihad feminista és lluitar contra el patriarcat.