Una exposició mostra la "reivindicació que esdevé art" en l'obra de Nazario

La vicerectora de Comunicació i de Cultura de la UAB, Virginia Luzón, ha reivindicat en primer lloc la vigència del caràcter reivindicatiu de l'obra de Nazario, atès que darrerament hem tingut notícies d'agressions contra el col·lectiu LGTBIQ+ i altres col·lectius vulnerables. Luzón ha evocat l'etapa de l'artista a la revista El Víbora, s'ha referit al gran reconeixement que ha assolit l'obra de Nazario tot repassant la seva presència als museus més destacats i ha agraït "la feina feta en el seu moment com a reivindicació que, avui, ha esdevingut art".

Pilar Adell, regidora de Educació, Memòria Democràtica i Museus i Arxiu Històric de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, s'ha congratulat per la col·laboració del consistori amb la Universitat en l'organització de l'exposició i ha desitjat que la mostra, que es podrà veure també al museu cerdanyolenc, tingui un llarg recorregut. I Jaume Vidal, professor del màster en Gestió i Anàlisi del Patrimoni Artístic, ha agraït la implicació de les diferents persones i organitzacions que han fet possible l'exposició, com ara el Museu d'Art de Cerdanyola —el director del qual, Josep Maria Romero, ha participat en l'acte inaugural—, les biblioteques de Comunicació i d'Humanitats de la UAB, el dissenyador Jesús Galdón i, òbviament, el propi Nazario i l'alumnat.

Han comissariat la mostra Eva Alonso, Laia Bové, Darío Cadenas, Aina Canas, Josué Israel Fernández, Olga Folch, Ariadna Grifoll, Ainoa Llàcer, Marta Merino, Júlia Pons, María Rosenfeldt, Rut Soriano, Cristina Troya i Abigail Zamora. En l'acte de presentació les comissàries han explicat l'estructura de l'exposició, organitzada en tres blocs que repassen els inicis de la producció artística de Nazario i la seva oposició a la repressió dels darrers anys de la dictadura franquista, l'etapa posterior de maduresa en l'obra de l'artista i l'impacte de la sida en el col·lectiu LGTBIQ+, i la representació de la intimitat i de la sexualitat que marquen la seva obra més recent. L'exposició inclou també una entrevista a Nazario que es pot visionar en un espai adjunt a la mostra.

Una relectura de l'obra de Nazario

A través d'un recorregut cronològic, que comprèn des de la Transició espanyola fins a l'actualitat, es contextualitza l'obra de l'artista dins la situació del col·lectiu LGBTIQ+ a Espanya, traslladant al públic al moment sociopolític en el qual es va crear cada peça exposada per entendre de forma completa la naturalesa transgressora d'aquestes. La mostra ofereix una relectura de la trajectòria de Nazario des de la perspectiva dels comissaris, joves que no van viure les reivindicacions del col·lectiu LGBTIQ+ del passat segle però que, d'alguna manera, s'hi senten representats.

Nazario (Castilleja del Campo, Sevilla, 1944) està considerat un dels pioners en la representació artística de temes relacionats amb l'homosexualitat, el sexe i el gènere en format de vinyetes. La seva obra, des dels anys setanta ençà, ha donat visibilitat al col·lectiu queer en una època marcada per la repressió i l'alliberament sexual. És autor d'una extensa obra de còmic que inclou les historietes protagonitzades per Anarcoma a la revista El Víbora, així com àlbums com ara Alí Babá y los 40 maricones i Turandot. La seva obra, però, és de caràcter polifacètic i inclou també nombroses pintures, litografies i fotografies, entre d'altres, de temàtica sovint intimista i social. La lluita per l'alliberament del col·lectiu LGBTIQ+, el gènere, la llibertat sexual, l'estigma de la sida, la immigració o la inclusió social són algunes de les preocupacions que ha traslladat a la seva obra, i ha esdevenigut un referent contracultural i un símbol de dissidència.