Un estudi pioner reclama deixar de banda el creixement econòmic i centrar-se en el benestar dins dels límits planetaris

L’estudi, liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i titulat «Post-growth: the science of wellbeing within planetary boundaries», explora el camp emergent de la recerca postcreixement i presenta arguments convincents per donar prioritat al benestar humà i la sostenibilitat ecològica per sobre de l’expansió econòmica sense fi.

En la recerca també hi han participat científics de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Leeds (Regne Unit), la Universitat d’Oxford (Regne Unit), la Universitat de York (Canadà), el Boston College (EUA), la Universitat de Lausana (Suïssa) i la Universitat Centreuropea (Àustria).

Aquesta nova revisió, la primera d’aquest tipus, sintetitza els darrers descobriments en diverses disciplines, com l’economia ecològica, l’economia del benestar i el decreixement. Els autors sostenen que el creixement econòmic continuat als països de renda alta no només és insostenible des d’un punt de vista ambiental, sinó que tampoc és beneficiós socialment ni viable econòmicament. Destaquen la relació estreta entre el creixement del PIB i els danys ambientals, la disminució dels beneficis d’una renda alta sobre el benestar i els riscos associats a les desacceleracions econòmiques com a motivacions clau de l’agenda postcreixement.

Les principals conclusions de l’estudi són aquestes:

• Els límits al creixement: l’estudi revisa l’informe «Limits to Growth», de l’any 1972, i assenyala que el món segueix actualment l’escenari dels «recursos dobles», en què el col·lapse és impulsat per la contaminació en lloc de l’escassetat de recursos. Això s’alinea amb les preocupacions actuals sobre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.
   
• El desacoblament és insuficient: tot i que el desacoblament relatiu entre el PIB i l’ús dels recursos és habitual, l’estudi no troba evidències d’un desacoblament absolut i suficient sostingut. Els models suggereixen que això és poc probable, fins i tot amb hipòtesis optimistes sobre la tecnologia.
   
• Límits socials al creixement: l’estudi revela que, per sobre d’un determinat nivell d’ingressos, el creixement econòmic no millora el benestar humà, i els costos del creixement (com la contaminació i els conflictes socials) poden superar-ne els beneficis. A mesura que augmenta el PIB, disminueixen els beneficis socials, com la sanitat i l’educació, i la reducció de la pobresa.
   
• Polítiques postcreixement: es destaquen models macroeconòmics ecològics que posen a prova polítiques de gestió sense creixement. Analitza una sèrie de polítiques per reduir la dependència del creixement i promoure el benestar, com ara els serveis bàsics universals, la reducció de la jornada laboral, la garantia d’ocupació i els impostos sobre el carboni i la riquesa.
   
• Benestar dins dels límits: la revisió subratlla que es poden assolir nivells alts de benestar amb un ús de recursos inferior. Sosté que centrar-se en els serveis públics, la igualtat d’ingressos i la qualitat democràtica pot satisfer les necessitats humanes amb un ús molt menor d’energia.
   
• Dinàmiques Nord-Sud: l’estudi reconeix l’intercanvi desigual entre el Nord i el Sud globals i que els països més rics s’apropien dels recursos i de la mà d’obra de les nacions més pobres. Suggereix que el postcreixement als països d’ingressos alts podria beneficiar els països d’ingressos baixos perquè reduiria aquesta explotació. Tanmateix, també adverteix que el postcreixement podria afectar negativament els països d’ingressos baixos que depenen d’exportacions dels països rics, tret que aquests últims apliquin intervencions polítiques per assolir la sobirania monetària, una política industrial i la desvinculació efectiva de les economies de renda alta.

Els autors destaquen que el postcreixement és un camp plural i obert que engloba diferents perspectives, com l’economia del dònut, l’economia del benestar, l’economia d’estat estacionari i el decreixement. Aquestes perspectives convergeixen en la necessitat d’una millora qualitativa sense dependre del creixement quantitatiu i en la disminució selectiva de la producció de béns i serveis perjudicials, alhora que n’augmenten els beneficiosos.

La revisió reconeix que encara hi ha llacunes en el coneixement, com ara la política de transició i la relació entre el Nord i el Sud globals. També demana continuar investigant les implicacions geopolítiques dels escenaris de postcreixement i els factors que permeten desvincular els resultats socials del PIB.

Aquest estudi exhaustiu assenyala un canvi important en la manera de concebre el progrés i esbossa un full de ruta per crear societats que prioritzin la salut humana i planetària per sobre del creixement econòmic. Suposa un pas important en el camp del postcreixement i ofereix idees tant per als responsables polítics com per als investigadors i el públic en general.

 

Article: Kallis, G., Hickel. J., O’Neill, D. W., Jackson, T., Victor, P.A., Raworth, K., Schor, J.B., Steinberger J. K. (2025). Post-growth: the science of wellbeing within planetary boundaries. The Lancet Planetary Health. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(24)00310-3