Seleccionat un treball del grup Emigra sobre abandonament escolar

L'article "Abandonament escolar prematur i alumnat d'origen estranger a Espanya: un problema invisible?", de Silvia Carrasco, Laia Narciso i Jordi Pàmies -realitzat amb el suport tècnic especialitzat d'Angelina Sánchez-, integrants del Grup de Recerca en Migracions, Educació i Infància (Emigra) de la UAB, ha estat seleccionat per l'Observatori Social de "la Caixa" com un dels vuit treballs sobre migracions més destacats de l'any. L'entitat difondra els textos seleccionats mitjançant textos divulgatius adreçats al públic no acadèmic.

L'article va ser publicat a l'Anuari CIDOB de la Immigració 2018 i està relacionat amb el treball d'Emigra dins del projecte de recerca sobre l'abandonament escolar prematur Reducing Early School Leaving in Europe RESL.eu (2013-2018), finançat pel 7è Programa Marc, que ha investigat els processos i factors sistèmics, institucionals i individuals que condueixen a la interrupció prematura de l'educació. El treball d'Emigra investiga la incidència més elevada de l'abandonament prematur de l'educació i la formació entre l'alumnat d'origen estranger a partir dels resultats obtinguts mitjançant qüestionari en una mostra de 35 centres de secundària de les comarques del Vallès Occidental i el Maresme i a través d'estudis de cas, entrevistes i grups focals.

Els investigadors han constatat que l'acreditació de la secundària obligatòria (ESO) té més incidència entre l'alumnat estranger que entre l'alumnat de nacionalitat espanyola com a factor de protecció davant l'abandonament tot i els majors obstacles trobats en els itineraris acadèmics. A més, l'alumnat mostra aspiracions educatives molt més altes que les expectatives que s'atribueix a les seves famílies i al seu professorat. I, a l'contrari del que s'acostuma a sostenir, s'atribueix les pitjors expectatives a el professorat, especialment en el cas de l'alumnat estranger.

D'altra banda, l'estudi constata també que les diferències en els resultats entre alumnat de nacionalitat estrangera i de nacionalitat espanyola, en situacions socioeconòmiques similars, amb relació als factors de protecció (vinculació escolar, percepció de suport i aspiracions) tenen poca variació i confirmen troballes anteriors sobre el pes dels factors de classe. En conclusió, aquests i altres resultats indiquen que millorar l'acompanyament a les transicions educatives i proporcionar itineraris més inclusius esdevenen els desafiaments més importants perquè l'escolarització realment promogui la integració social dels joves d'origen estranger.