S'inaugura una mostra sobre la imatge impresa en les cultures visuals de l'antifranquisme

La consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, Gemma Ubasart, i el rector de la UAB, Javier Lafuente, juntament amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, el secretari i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Jordi Cerdà, i el comissari de l’exposició i doctor en història de l'art per la UAB, Narcís Selles, han inaugurat el divendres, 6 d'octubre, l'exposició La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya, al vestíbul de la Sala de Revistes de la Facultat de Filosofia i Lletres on romandrà al llarg de les setmanes vinents. També hi han estat presents en l'acte la secretària general de la UAB, Esther Zapater, i el diputat al Parlament de Catalunya i membre dela comissió de Justícia, Jaume Butinyà. 

Aquesta exposició posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Es tracta d’un conjunt d’obres artístiques, gravats, cartells, llibres, revistes, entre d’altres, produïdes a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears durant el període de repressió franquista.

La mostra s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya i vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives. Realça l’obra gràfica com a instrument de la lluita antifranquista i com a mecanisme de difusió de valors democràtics i de llibertat.

Coincidència en el temps amb els inicis de la UAB

En el seu parlament, Javier Lafuente ha assenyalat que "com a rector de la UAB no puc deixar de destacar que el període temporal que comprèn aquesta exposició coincideix amb els primers anys de vida de la nostra universitat: un període convuls i esperançador que ha marcat fortament el caràcter de l’Autònoma". "Els inicis de la UAB -ha continuat dient el rector- van representar un cop d’aire fresc en un context de foscor i de manca de llibertat".

El curs 1972-1973 s’inicià a la UAB un moviment reivindicatiu i de resistència contra l’Estat autoritari que anys més tard es reflectiria en el Manifest de Bellaterra de 1975, el primer document articulat que reivindica una universitat catalana, democràtica i autònoma. Aquest període -explica el rector de la UAB- es caracteritza per les assemblees universitàries, però també per cartells, octavetes i publicacions clandestines que tenen un paper aglutinador i engrescador.  "És un gran encert, doncs, haver portat aquesta exposició a la Universitat, perquè cal que les noves generacions siguin plenament coneixedores d’un període fonamental de la nostra història recent", ha conclòs el rector.

En aquesta mateixa línia s'ha manifestat, en la seva intervenció, la consellera Gemma Ubasart -que ha destacat que va estudiar a la UAB- que ha incidit en la importància que "les noves generacions entenguin que les llibertats que gaudim avui són el resultat d'aquestes lluites que contemplen la mostra". També ha remarcat que sigui la UAB la que aculli justament aquesta mostra a partir d'avui, perquè és remarcable "l'esperit crític i obert que sempre ha tingut l'Autònoma, que han fet d'ella una punta de llança en el moviment estudiantil català". Per tot això, ha subratllat "el valor pedagògic i documental" que té l'exposició.

A continuació el comissari de la mostra, Narcís Selles, ha fet un recorregut comentat per l'exposició. Abans però, ha dit: "El contingut d'aquesta mostra no només és important perquè té un component simbòlic a favor d'un canvi polític sinó també perquè té un valor estètic i artístic".