Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Reclamen intèrprets qualificats per atendre les víctimes estrangeres de violència de gènere

27 maig 2015
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
El projecte europeu SOS-VICS, en què han participat investigadores de la UAB, reclama que es garanteixi per llei el seu accés a intèrprets professionals i especialitzats en tot el procés d’assistència. L'estudi aporta recursos formatius i documents per a la bona praxis de totes les persones que les atenen.
UAB
Les investigadores de la UAB Marta Arumí i de la UVIc-UCC Xus Ugarte, i Mireia Vargas-Urpí han demanat a Barcelona que es garanteixi per llei que les víctimes de violència de gènere (VG) estrangeres que no parlin les llengües de l’Estat tinguin accés a intèrprets professionals i especialitzats en totes les fases del procés assistencial, no només en els àmbits judicial i policial.

Aquesta necessitat s’ha posat de manifest amb la realització del projecte "Speak Out for Support" (SOS-VICS), que les investigadores presenten a Catalunya amb motiu de la VI Jornada en Traducció i Interpretació als Serveis Públics, que té lloc divendres, 29 de maig a la UAB, organitzada pel grup MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social).

Dut a terme per nou universitats espanyoles -entre elles les catalanes UAB i UVic-UCC- sota la coordinació de la Universitat de Vigo i cofinançat pel Programa de Justícia Penal de la Unió Europea, SOS-VICS s’ha fet com a projecte pilot per a la creació de recursos de formació d’intèrprets amb especialització en el treball amb víctimes estrangeres de VG a Europa.
 
Estudi amb 600 professionals
Per conèixer en profunditat l’abast de les necessitats en aquesta matèria, el projecte ha dut a terme un extens i exhaustiu estudi en què han participat al voltant de 600 professionals de la judicatura, la policia, l'advocacia, el treball social, la medicina, la psicologia i la traducció i la interpretació, així com víctimes de VG, mitjançant enquestes, tallers i entrevistes en profunditat.

Entre elles destaca una enquesta a 586 agents dels diferents àmbits d'atenció a víctimes de VG sobre les necessitats de comunicació amb víctimes que no parlen ni català ni castellà, i on, segons han explicat les investigadores, s'han identificat molts problemes per la manca de qualitat en la interpretació. Entre les nombroses dades obtingudes, han destacat que, tot i que un 73% dels agents enquestats ha confirmat haver recorregut a intèrprets en alguna ocasió, un terç declara no tenir cap protocol establert sobre com cal fer-ho. I en un 36% dels casos es recorre a alguna persona de l’entorn de la víctima.

Tot i que l’estudi ha considerat les dades en la globalitat de l’Estat espanyol, pel que fa a Catalunya, les investigadores constaten que la situació és una mica més esperançadora, ja que després del País Basc, Catalunya és la comunitat que més recorre a intèrprets (85%) i perquè és la comunitat amb un percentatge més elevat de protocols de treball amb intèrprets (80%). (Veure més resultats a l’annex de la nota).

D’altra banda, en les entrevistes en profunditat amb víctimes de VG del Marroc, Brasil, Guinea, Rússia, Nigèria, Romania i Etiòpia també s’han detectat importants deficiències. Mireia Vargas-Urpí, investigadora de la UAB quan es va realitzar el projecte i actualment de la UPF, ha explicat que el projecte “ha permès documentar casos en què les víctimes s’han vist pressionades per intèrprets no professionals, en què van anar a judici sense haver pogut comunicar-se amb el seu advocat i en què no van tenir interpretació en cap moment del procés assistencial. En altres casos, les dones afirmaven haver signat papers sense conèixer-ne les implicacions”.

Altres entrevistes amb professionals amb experiència en atenció a víctimes estrangeres constaten les actuals mancances del sistema en relació a la provisió de serveis d’interpretació a través de contractes, així com la necessitat de formació dels intèrprets.

Finalment, en una enquesta a intèrprets amb experiència en el treball amb víctimes de VG, aquests destaquen la manca de formació especialitzada i les dificultats d’accés a la formació com obstacles evidents en l’exercici de la seva feina.
 
“És necessari, a la vista d’aquests resultats, que les víctimes de VG puguin accedir sempre a intèrprets amb formació especialitzada en tribunals i en violència de gènere, igual que la resta de personal que les atén. La situació actual és força diferent, es permet la contractació a través de macro-empreses d’interpretació i això comporta que sovint es contracti personal no qualificat. Per això reclamen en primer lloc la professionalització dels intèrprets que intervenen en els processos judicials i policials”, ha reclamat Marta Arumí, coordinadora del projecte a Catalunya.
Les investigadores consideren primordial també que s’apliqui la Directiva 2010/64/ de 20 d'octubre de 2010 relativa al dret a la interpretació i a la traducció en els processos penals i la Directiva 2012/29/UE per la qual s'estableixen normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes. Aquestes normes garanteixen per llei la qualitat de la interpretació durant el procés judicial com a garantia del dret a un judici just.

Recursos per a la formació d’intèrprets i agents

“Les dades obtingudes ens han permès aportar solucions per a la millora dels problemes detectats, en forma de recursos formatius i documents per a la bona praxis de totes les persones que atenen víctimes estrangeres de VG”, ha explicat Xus Ugarte, investigadora de la UVic-UCC.

En aquest sentit, la investigadora ha presentat el manual “Interpretación en contextos de violencia de género” i una pàgina web de recursos complementaris i exercicis pràctics per a la formació d’intèrprets que treballen en aquests àmbits; una “Guía de buenas prácticas para trabajar con intérpretes” adreçada a professionals de l’atenció a víctimes de VG, que defineix el paper dels intèrprets i aclareix dubtes sobre la comunicació intercultural o el seu codi deontològic; i diversos materials en espanyol, anglès, francès, xinès, romanès i àrab per a víctimes estrangeres, entre els que destaca un vídeo que ofereix claus per identificar la violència i recursos d’informació i suport.

En un futur, el projecte SOS-VICS contempla elaborar nous recursos perquè els professionals dels serveis d’atenció a les víctimes de VG detectin la necessitat de treballar amb intèrprets quan es trobin amb víctimes que no parlen o no entenen la llengua.

Coordinat per la Universitat de Vigo, en la realització de SOS-VIC hi han participat les universitats Autònoma de Barcelona, Vic-Universitat Central de Catalunya, La Laguna,  Alcalà, Jaume I, Granada, Alacant i Salamanca.

Pàgina web del projecte SOS-VICS


Resultats del projecte

Dins de