Pablo Ruiz-Tagle: "Avui no es pot pensar en la substitució total de la constitució xilena"
Pablo Ruiz-Tagle, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Xile, va participar a la xerrada «El proceso constituyente chileno: fortalezas y prespectivas de futuro» el 23 de gener passat, en un acte a UAB Casa Convalescència.
Van participar-hi també els professors Álvaro Anríquez i Claudio Palavecino, directors, respectivament, del Departament de Ciències del Dret i del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Xile; Clàudia Jiménez, professora de dret internacional públic i relacions internacionals de la UAB, i Jaime Ferraz, cònsol general de Xile a Barcelona. Els ponents van dissertar sobre les dificultats per substituir la constitució vigent, aprovada l'any 1980 en plena dictadura d'Augusto Pinochet i sotmesa posteriorment a multitud de reformes parcials: les dues propostes de nou text constitucional presentades el 2022 i el 2023 han estat rebutjades en sengles referèndums. L'acte va ser organitzat pel Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques de la UAB, amb la col·laboració de la Universitat de Xile.
Segons la seva opinió, la societat xilena vol una nova constitució?
Un sector a Xile, que ara no és majoritari, pensa que seria bo tenir una nova constitució. Però també hi ha un sector significatiu, potser més important i que pot arribar a ser majoria, que creu que n'hi ha prou de fer canvis en la constitució que tenim avui. I n'hi ha d'altres que volen mantenir les coses tal com estan o fins i tot anar més a la dreta, reforçant aspectes que es van anar moderant al llarg del procés democràtic que va començar als anys noranta. Volen retrocedir respecte a aquests avenços influïts per la dreta que representen Donald Trump i Jair Bolsonaro, que és molt present a l’Amèrica Llatina.
La profunda divisió política que reflecteix el rebuig als dos projectes presentats és un reflex de la divisió social de Xile?
Crec que sí. La divisió s'expressa tant políticament com en sectors socials. I tant a l'esquerra com a la dreta hi ha sectors que no són partidaris del sistema democràtic: a la dreta, influïts per Trump i Bolsonaro, i a l'esquerra, per Hugo Chávez i Nicolás Maduro. El centre no ha tingut prou energia per convèncer tota la societat xilena que hem d'avançar en democràcia. Però aquest no és només un problema de Xile, sinó de tota la regió i del món sencer. Avui, la democràcia està en perill, se la veu afeblida i en molts llocs es pensa que les solucions autoritàries són el camí que cal seguir. Això fa que només el 8 % dels països del món visquin actualment en democràcies plenes.
Ha influït molt el desprestigi de la classe política en la impossibilitat d'aprovar un nou text constitucional?
Com a professor de dret constitucional, no crec en la impossibilitat del projecte constitucional. Però sí que crec que, durant un temps prolongat, no es podrà pensar en la substitució total de la constitució. Sí que és possible aspirar a reformes graduals, específiques. La ciutadania xilena ha dit majoritàriament: si canviarem el sistema, fem-ho a poc a poc, amb reformes parcials. Ara és més fàcil canviar la constitució, cosa que no era possible fins fa poc. I jo, com que soc un reformista, un girondí, crec en la reforma gradual.
El problema del biaix de confirmació, que tant de mal fa a les xarxes socials i al teixit comunicatiu en general, sembla haver contribuït a la polarització política, oi?
És molt cert, i és una cosa de la qual no n’hem parlat a la nostra xerrada. Lamentablement, el món de les xarxes socials expressa sentiments primitius: ajuntar-se amb els que pensen igual, buscar la desqualificació abans que el pensament crític... En comptes de reflexionar, les persones busquen una veu de referència que alimenti el seu ego o la seva tribu, i això debilita la democràcia. Una democràcia no pot funcionar amb tambors i gent ballant al voltant del foc; requereix l’exercici de la persuasió i la deliberació. Cal escoltar l'altre i veure quina part dels arguments d'altres persones té sentit, i ser crític amb les coses que pensem en comptes d'imposar-les o ofendre'ns cada cop que algú diu alguna cosa que no ens sembla correcta.
Creu possible que s'arribi els propers anys a un projecte de consens entre les diferents sensibilitats polítiques i socials?
Absolutament. I crec que hi haurà canvis constitucionals aquest any 2024, encara que siguin petits. El que passa és que els darrers quatre anys han estat molt intensos. Estem, a més, en un moment d'espera propiciat per l'actual govern, que no farà cap canvi en els dos anys que li queden al davant. Però, un cop s'hagin fet les noves eleccions, segons qui surti elegit, es reobrirà un debat constitucional parcial, gradual, reflexiu... democràtic, en definitiva.
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
- Pau, justícia i institucions sòlides
- Educació de qualitat