Noves descobertes clau per a l'aparició de l'agricultura i de les primeres ciutats-estat
Investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB ha finalitzat, aquest mes de maig, una nova campanya d'excavació i d’estudi arqueològic a l’Iraq, a la zona del Kurdistan. Els resultats de les dues darreres campanyes d'excavació (2023 i 2024) han comportat el descobriment de restes d'hàbitat, la recuperació d'arquitectura molt ben conservada, sepultures amb rics aixovars i, en general, restes arqueològiques que permeten aportar dades històriques per al coneixement de l'origen de l'agricultura i la ramaderia i de l'aparició de les primeres ciutats-estat en aquesta regió pionera a escala mundial de les transformacions històriques.
Des de l’any 2015 investigadors de la UAB duen a terme un projecte internacional de recerca arqueològica a l’Iraq, concretament a la regió denominada històricament Mesopotàmia septentrional i actualment el Kurdistan iraquià. Aquesta regió històrica s’ha obert en els darrers anys a la recerca arqueològica internacional, després de molts anys de tancament i de dificultats geopolítiques.
En les darreres campanyes s’ha treballat en diversos jaciments: dos en la zona muntanyosa de Zagros i un a la plana del riu Tigris. L’originalitat del projecte rau en l’anàlisi transversal i diacrònic, ja que cada jaciment arqueològic que és objecte de recerca correspon a una època i moment de canvi històric concret.
Les muntanyes de Zagros: de la vida nòmada als inicis de l’agricultura, de la ramaderia i de la propietat privada
En primer lloc, a les coves de Gali Chan (província de Soran), situades en el paisatge abrupte de les muntanyes del Zagros, s’han identificat campaments temporals dels darrers caçadors/recol·lectors (c. 9000 abans de la nostra era). Les restes recuperades indiquen un règim de vida nòmada i d’espais de bivac amb activitats de cacera i sobretot de preparació d’eines de sílex en el moment previ a l’adopció de l’agricultura i la ramaderia.
En segon lloc, i també a l’àrea muntanyosa del Zagros, el projecte excava i estudia el jaciment de Banahilk (província de Soran), un poblat dels agricultors ramaders consolidats del període Halaf (c. 6000-5500 abans de la nostra era). És el poblat més oriental conegut, del qual s’han recuperat ja diverses cases de planta rectangular, arquitectura en terra i els principals agençaments domèstics (cubetes, fogars, forns, etc.). Els diversos materials exògens, més concretament els penjolls en obsidiana o els vasos de pedra, mostren, d’altra banda, la seva connexió amb les xarxes de distribució d’Anatòlia i de l’Iran. L’estudi de les evidències agrícoles (cereals i lleguminoses) i ramaderes (ovelles, cabres, bòvids i suids) indiquen la complexitat de la vida pagesa en el moment de sorgiment de la propietat privada.
La plana del riu Tigris: tècniques arquitectòniques desenvolupades
I en tercer lloc, a la zona de la plana del riu Tigris, al nord de Mesopotàmia, s’està excavant el jaciment de Gird Laskhir (província d’Irbil). És un assentament que, per les seves dimensions (4 hectàrees i 14 metres d'altitud) es pot considerar petit en relació amb la grandària de les ciutats antigues.
Es considera un dels assentaments que va estar ocupat permanentment en els períodes històrics del Calcolític i l'Edat del Bronze antic i mitjà (c. 3500 a 2000/1900 Cal BC). Els habitatges recuperats indiquen tècniques arquitectòniques molt desenvolupades amb complexes construccions multicel·lulars, en les quals va ser possible documentar els espais per a la cocció, preparació i consum d'aliments. Gràcies a les anàlisis i estudis realitzats coneixem el consum molt abundant de cereals i lleguminoses així com l'explotació d'animals domèstics, particularment ovins i bovins.
Troballa excepcional d’atuells ceràmics dins d’una tomba monumental
En les campanyes de 2023 i 2024 s’han descobert enterraments, amb mobiliari molt ric, que demostren que la ciutat de Laskhir participava en les xarxes d'intercanvi de productes amb les regions del sud (Baixa Mesopotàmia), però també de l'Est (Zagros i l'Iran) i de l’Oest (llevant i vall de l’Èufrates). Els productes que s'intercanviaven eren joies i pedres semiprecioses (obsidiana, lapislàtzuli, cornalina, obsidiana, etc.), però també materials per a la construcció o altres activitats tècniques (betum). També es va poder estudiar i restaurar el mobiliari de la tomba monumental en la qual es va poder descobrir una concentració de 20 atuells ceràmics i altres objectes de luxe, que la fan realment excepcional.
El dissabte 25 de maig van acabar els treballs de camp que s’han efectuat entre els mesos d’abril i maig de 2024, i ara comencen les analítiques en el laboratori a fi d’avançar en el coneixement històric d’una de les regions més dinàmiques a la prehistòria i als inicis de l’antiguitat.
Únic projecte de l’Estat espanyol en aquesta àrea
El projecte arqueològic de la UAB és l’únic projecte de l’Estat espanyol en aquesta àrea del món i s’està efectuant en el marc de la cooperació amb les institucions del país tan a nivell de recerca com en la part acadèmica. Es tracta d’un projecte internacional coordinat pel catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB Miquel Molist i la professora agregada del mateix departament Anna Bach. En el projecte hi participen investigadors i investigadores del Grup de Recerca Arqueològica de la Mediterrània i del Pròxim Orient (GRAMPO) - Seminari d'Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO) del Departament de Prehistòria de la UAB, de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i de la Universitat Salahaddin (Irbil, Kurdistan iraquià), amb el suport del Museu Arqueològic Nacional d'Irbil i del Museu d’Arquelogia de Catalunya (MAC). El projecte rep el finançament del Ministeri de Cultura, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de la Fundació Palarq, Paleontologia i Arqueologia.