Membres de la comunitat universitària debaten sobre un conflicte "injustificable"

El problema ara és que, segons les paraules d'Igor Bogdanovich, professor i tècnic a l'OpenLabs, "quan es dispara la primera bala, ja és massa tard". Bogdanovich va evocar les guerres dels anys noranta als territoris de l'antiga Iugoslàvia, d'on ell procedeix, per advertir que, sovint, les negociacions de pau "deixen una part descontenta" i perpetuen "una espiral contínua". En qualsevol cas, tots els ponents van coincidir en considerar el conflicte actual com un fet "injustificable", tal i com el va qualificar Liudmila Navtanovich, professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació.

Navtanovich, originària de Rússia, va afirmar que "no s'esperava" una guerra amb Ucraïna a la societat russa, tot destacant els vincles entre els dos països, especialment pel que fa al "factor d'enteniment" que suposen dues llengües molt properes com són el rus i l'ucraïnès. En canvi, la resta de ponents va considerar que la guerra era previsible. Com va recordar Max Sokhatski, alumni ucraïnès de la Facultat de Psicologia, "fa vuit anys que hi ha guerra" al país, des del moviment Euromaidan i l'inici dels enfrontaments a la regió del Donbass. Segons Sokhatski, "els llaços entre russos i ucraïnesos han quedat tallats" a causa de la invasió i les seqüeles del conflicte es faran notar "durant generacions".

Sobre la responsabilitat de la conflagració, tant Bogdanovich com Costina Banica, estudiant de màster de la Facultat de Filosofia i Lletres d'origen romanès, van emfatitzar la necessitat d'atorgar-la a "persones concretes" i no pas a col·lectius sencers, però Sokhatski es va mostrar en canvi "partidari de parlar de responsabilitat col·lectiva" atès que es considera que hi ha un alt nivell de suport a Vladimir Putin a la societat russa. Navtanovich va puntualitzar que "molta gent n'està en contra però tenen por" d'expressar-se ja que, si protesten al carrer o a les xarxes socials, "ja saben què els espera". Banica va relacionar el paper repressiu de l'estat rus amb els precedents històrics, tot afirmant que, aquí a l'Europa occidental, "no s'entèn el que va representar la Unió Soviètica a l'est". Va emfatitzar el pes dels esdeveniments històrics encara "molt recents" que es remunten fins a la Segona Guerra Mundial i va considerar que, tot i que Romania ha mantingut conflictes territorials amb Ucraïna al llarg dels temps, ara "ens hem apropat" perquè, "si hi ha persones refugiades, les hem d'ajudar".

El debat va ser moderat per Oscar Jané, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània, i va ser tancat pel rector de la UAB. Lafuente va subratllar que la universitat "serà sempre un espai compromès amb la construcció de la pau" i va mostrar el seu neguit per la possible evolució dels esdeveniments, particularment pel que fa al perill d'una guerra nuclear que, com va afirmar Navtanovich, no es pot descartar. El rector va acabar l'acte detallant les accions que la UAB ha endegat per donar suport a les persones afectades pel conflicte, tot explicant que, entre altres iniciatives, el campus s'està preparant per acollir membres de la comunitat universitària que necessitin continuar aquí la seva activitat acadèmica, ja sigui com a estudiants o com a personal docent i investigador. En aquest sentit, segons va explicar, la UAB està preparant "un pressupost addicional per a beques d'estudi" de cara al curs 2022-2023.