Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

La UAB presideix des d'ara la Xarxa Catalana d'Universitats Saludables

26 feb. 2016
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Les III Jornades US.cat han tingut lloc el 25 de febrer a la UAB, com a seu de la presidència i coordinació de la Xarxa Catalana d'Universitats Saludables. Ponències i una taula rodona així com una caminada saludable des de Rectorat fins a l'edifici sostenbile de l'ICTA han estat algunes de les activitats.

XarxaUniSaludables
Els participants van fer una caminada guiada des de Rectorat fins a l'edifici de l'ICTA.
"Les persones han de poder viure en un entorn el més saludable possible; això les fa més felices" (Antoni Aguiló, vicerector de la Universitat de les Illes Balears).
Les III Jornades s'han obert a la sala d'actes de l'edifici Rectorat, a càrrec del Rector de la UAB, Ferran Sancho; Joan Guix, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, i Andreu Benet, de la UAB i respresentant de la xarxa US.cat. El rector de la UAB ha explicat el compromís adquirit per l'Autònoma en la cura de la salut i sostenibilitat, valors que l'Autònoma considera molt importants.

A continuació, el Vicerector de Relacions Institucionals i Territori de la UAB, Manel Sabés, ha explicat el projecte del Campus SIS, campus saludable i sostenible, i les diferents accions que inclou.

Tot seguit, va intervenir Antoni Aguiló, vicerector de Campus, Cooperació i Universitats saludables de la Universitat de les Illes Balears, que és alhora president de la xarxa espanyola d'universitats sostenbiles. Aguiló va destacar les paraules del rector de la Sant Andrew's University que diu que "les universitats han de formar persones, i no només tècnics". Va mencionar la importància de treballar per tal que les persones puguin viure en un entorn el més saludable possible, perquè això les fa més felices.

La UOC, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de les Illes Balears van participar en l'acte formal d'adhesió a la xarxa, i a continuació es va fer l'acte de transferència de la presidència i coordinació, de la Universitat de Girona, a la UAB.

Es va fer una exposició de pòsters dels projectes de totes les universitats i a continuació es va fer un passeig saludable -guiat per Ana Florensa, de l'Oficina de Medi Ambient de la UAB- des del Rectorat fins a l'edifici ICTA (Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals de la UAB), on la directora del centre, Jordina Belmonte, va donar la benvinguda als participants i els va explicar les línies de recerca ambientals de l'institut.

Hi va haver una taula rodona de bones pràctiques en què les universitats van exposar els seus projectes en aquest àmbit. Entre les bones pràctiques van destacar la de la Universitat de Girona, que està duent a terme un estudi per identificar els hàbits alimentaris i dissenyar eines per planificar menús saludables de carmanyoles; o la de la UAB, que organitza els Migdies al campus, caminades guiades pels camins i boscos del campus un dimecres al mes; o l'Agència Catalana de Salut Pública, que va presentar la nova Guia de bones pràctiques davant substàncies addictives, entre d'altres.

Al final, es va fer una visita guiada a l'edifici de l'ICTA, distingit i guardonat internacionalment per ser un edifici sostenbile i pel seu respecte amb el medi ambient. És un centre multidisciplinari que promou la investigació i la formació de postgrau en ciències ambientals, ubicat en un edifici sostenible al campus de Bellaterra. La seva finalitat és millorar la comprensió del canvi ambiental global, i de la naturalesa i les causes dels problemes ambientals. A més, estudia les polítiques, estratègies i tecnologies que fomentaran la transició cap a una economia sostenible. L’ICTA-UAB fa recerca avançada en 20 àrees d’ investigació de les ciències ambientals, tan en l’àmbit de l’entorn natural, com de les ciències socials i de les enginyeries.

La xarxa catalana d'universitats saludables
En 1986, la Carta D’Ottawa per a la Promoció de la Salut establia com una de les cinc àrees d’acció prioritàries per promocionar la salut “la creació d’entorns que recolzin la salut”. La Universitat com a institució acadèmica i humana ofereix nombroses oportunitats per a la promoció de la salut tant del seu personal d’administració i serveis, del professorat i dels estudiants que en un futur tindran capacitat de decidir i influir sobre les condicions de salut que afecten a tercers.

La xarxa US.cat, considera "una universitat saludable com aquella que crea un ambient saludable per a l’estudi i ambients de vida sans per a estudiants i personal; augmenta el perfil de salut, de la promoció de la salut i dels temes d’aquest àmbit en la docència i la recerca i desenvolupa aliances per a la promoció de la salut amb repercussió en la comunitat".

La promoció de la salut porta a la Universitat cap a l’excel·lència de la docència i la recerca, millorant la seva imatge pública, el perfil de la universitat, el benestar dels estudiats, del personal d'administració i serveis, i de les seves condicions de vida.

Les universitats membres d'aquesta xarxa són la Universitat Abat Oliba CEU, la  Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Vic-Universitat Central i la Universitat Rovira i Virgili.

UAB, una universitat sostenible
La UAB és una universitat que s’autodefineix com un Campus Saludable i Sostenible, ja que considera fonamentals aquests principis. Fa poc el rànking internacional “GreenMetric” l’ha classificat en primera posició entre les universitats espanyoles com la més sostenible. La UAB ha ocupat el lloc 20 en aquest rànking –que elabora la Universitat d’Indonèsia- d’un total de 407 universitats, de les que s'ha analitzat la sosteniblitat ambiental i les politiques de gestió respectuoses amb el medi ambient.

La UAB disposa d’un campus a Bellaterra de 263 hectàrees, on els edificis de facultats i centres de recerca conviuen amb un mosaic agroforestal de boscos i camps de conreu que suposen el 70% del total de la superfície. Del 2011 al 2015 ha tingut un important estalvi energètic: ha reduït el consum energètic un 26,8% (kWh).  En electricitat va reduir un 18,3 % i en gas un 39,4%.


Dins de