La UAB aposta pels refugis climàtics naturalitzats

A més de millorar el confort tèrmic, els refugis climàtics naturalitzats esdevenen llocs de trobada i de relació entre les persones que formen part de la comunitat universitària.

El campus de Bellaterra de la UAB té una extensió aproximada de 260 hectàrees, on s'hi troben un total de 4.000 arbres només a les zones verdes (sense comptar els que es troben a l'espai agroforestal del campus), de més de 90 espècies i subespècies diferents, on predominen els pins blancs, lledoners, pollancres i pins pinyers. És un espai per on diàriament s’hi mouen prop de 50.000 persones.

En els darrers anys la UAB ha anat introduint un canvi de model en la gestió del campus, amb pràctiques més respectuoses amb l'arbre i el medi, tot afavorint un procés de renaturalització de l’espai. Més recentment, i arran del confinament derivat de la pandèmia de la covid, seguida de diversos episodis climatològics extrems que es van produir a Catalunya, s'està produint un canvi de mirada i d’hàbits de la societat, en general, i de la de comunitat universitària, en particular, traduïda en una major demanda d’espais relacionals a l’exterior adaptats a les noves circumstàncies climatològiques. És per això que la UAB està apostant pels refugis climàtics.

L’objectiu d'un refugi climàtic és proporcionar confort tèrmic en episodis de temperatures extremes, protegint de la calor i, eventualment, del fred. Poden ser tant espais exteriors com espais interiors climatitzats, si bé és cert que la coherència amb l’objectiu climàtic de reduir la petjada de carboni orienta la UAB cap a les solucions basades en la natura.

En el cas dels espais exteriors, els refugis s’associen a minimitzar els efectes de les onades de calor sobre les persones, a través dels elements de vegetació i arbrat, així com de la presència de punts d'aigua i tendals, entre d’altres alternatives baixes en el consum d’energia i recursos.

Per això la UAB està creant nous espais com a futurs refugis climàtics guanyats a l’asfalt. Per una banda, el refugi climàtic de la plaça del Coneixement, amb la plantació de 45 til·lers al llarg d’un passeig de 135 m que creua la plaça, i per altra banda, el refugi climàtic la plaça de l’Enginyeria, que ha transformat una zona de 1.300 m² usada fins ara com a aparcament, on s'hi han plantat 36 castanyers d'Índies i una arbustiva enfiladissa, el gessamí d'estrella. També s’han afegit taules enmig dels arbres.

A més de millorar el confort tèrmic, aquests nous indrets esdevenen llocs de trobada i relació entre les persones que formen part de la comunitat universitària, alhora que també tenen el potencial de convertir-se en llocs on desenvolupar projectes d’innovació docent a l’aire lliure.

En aquest sentit, l’Espai SiS seria un exemple d’espai conquerit al cotxe que ha modificat substancialment l’avinguda de l’Eix Central del campus i ha esdevingut un nou escenari per la interrelació de la comunitat universitària, apropant-la al que es podria considerar l’eix verd configurat per la part central de la riera.

Els components d'un refugi climàtic

Entre les funcions principals dels arbres cal destacar que poden proporcionar ombra, humitejar l'ambient, retenir elements contaminants en suspensió i reduir el soroll. Tanmateix, alguns arbres produeixen aliment i són font de matèria primera, alhora que poden servir de refugi d'animals, esdevenir elements estètics i decoratius o contribuir a afavorir el benestar emocional de les persones. 

A l’hora de dissenyar un espai existent com a refugi climàtic cal considerar, entre d’altres qüestions, la seva funció principal, ja sigui un carrer que cal ombrejar per facilitat el pas dels vianants, una plaça de trobada i estada per lleure, relacionar-se o estudiar, o senzillament com a complement urbanístic d’un paisatge més amable.

Pel que fa a les espècies que es planten, a més de la diversitat també s’han de considerar aspectes com la capacitat d’adaptació a la zona de plantació, la dimensió de la copa, les característiques de les fulles, la capacitat d’arrelament en funció del sòl o el potencial al·lergogen, entre molts altres aspectes. 

Antecedents dels refugis actuals: els espais enjardinats com a zona de lleure

A més de la creació deliberada de nous espais com a refugis climàtics, cal tenir present que als llarg dels anys la plantació d’arbres arreu dels campus, molt especialment en les zones que envolten els edificis, han fet la funció d’acolliment i protecció de les temperatures extremes que ara prenen un especial protagonisme, per la seva assimilació al que entenem per refugi climàtic. És el cas, per exemple, dels plataners de la illeta de la plaça del Coneixement, la zona enjardinada entre els edificis B i C, la pineda del davant de Veterinària o les alzines sureres de prop del Rectorat, entre d’altres indrets.