La innovació social en l'educació de 0 a 3 anys, clau per a l'equitat i el benestar
Investigadoras del IGOP-UAB y de la UB han presentado las principales conclusiones de un estudio comparativo en el que, junto con otros investigadores, han analizado el impacto de la innovación social en la educación y el cuidado de la primera infancia en varios contextos internacionales, entre ellos la ciudad de Barcelona. La presentación tuvo lugar en el Palacio Macaya en el acto «De Tokio a Barcelona», organizado por el IGOP-UAB y la Fundación ” la Caixa”.
L’estudi s’ha recollit al llibre Social Innovation and Welfare State Retrenchment. A Comparative Analysis of Early Childhood Education and Care in Europe and Beyond (Emerald Publishing), editat per Raquel Gallego i Lara Maestripieri, investigadores de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (IGOP-UAB) i, respectivament, del Departament de Ciència Política i de Dret Públic i del Departament de Sociologia de la UAB, i Sheila González Motos, professora de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. L’estudi ha comptat amb la participació de l’IGOP-UAB i ha estat finançat per la Fundació ”la Caixa”.
L’obra examina com la innovació social pot contribuir a garantir l’equitat i la universalització dels serveis per a infants de zero a tres anys, un àmbit en què la inversió social és clau per a la igualtat d’oportunitats i la reducció de desigualtats de gènere i educatives. El llibre ofereix un disseny de recerca innovador que estudia el procés d’institucionalització de la innovació social en l’educació i la cura de la primera infància (ECEC) a través de set casos a diferents països d’Europa i altres territoris.
Una de les principals conclusions és que la innovació social ha esdevingut un element fonamental en la transformació de l’estat del benestar. En quatre dels set casos analitzats (Oslo, Sena Saint-Denis, Venècia i Tòquio), es demostra que la institucionalització de la innovació social pot millorar la integració i l’accessibilitat dels serveis públics d’educació infantil. En els altres tres contextos (Portsmouth, Barcelona i Tel-Aviv), es posa de manifest que la innovació social pot suplir les mancances del mercat i de l’Estat, cobrint necessitats familiars en situacions en què la provisió pública és limitada. Tanmateix, en tots els casos, la regulació de la innovació social esdevé clau per evitar biaixos socioeconòmics.
La innovació social a Barcelona: equitat o diferència?
A l’acte es va fer una taula rodona moderada per Lara Maestripieri que va comptar amb la presència de David Palomera, expert en sistemes de protecció en infants de zero a tres anys, i Maria Truñó, excomissionada d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona i directora de l’Aliança Educació 360. En el debat es van plantejar qüestions com ara les següents: quins són els avenços i els aspectes més innovadors pel que fa als infants de zero a tres anys a Catalunya?, quin hauria de ser el paper de la innovació social? i quines propostes polítiques caldria incorporar?
Per a Palomera, Catalunya arrossega «una dècada perduda» atès que les retallades de 2011‑2019 van frenar l’avantatge històric del país, i avui deixen a Barcelona «un 50 % de demanda no atesa als centres públics». Aquesta llosa obliga, diu, a mirar amb recel la retòrica de la innovació: «Parlar d’innovació social sovint amaga la manca d’iniciativa pública». Palomera va destacar com a principal avenç la reducció de costos per mitjà de la tarifació i considera que la recuperació pressupostària i els fons Next Generation ofereixen una «finestra per institucionalitzar i estructurar el finançament», però alerta que, si no es consolida, la gratuïtat pot beneficiar sobretot qui ja té recursos.
El seu full de ruta, amb un fort lideratge públic acompanyant la iniciativa social, combina dignificació laboral («molts mestres de la privada opositen només per sobreviure») i la millora de les ràtios per poder actuar i assolir un model de «ciutat cuidadora» que desplegui serveis flexibles per a infants de zero a un any (centres cívics, espais de suport comunitari…), de manera que l’aula sigui «només un punt de trobada» dins d’un ecosistema de cures en què les mares vegin reconeguda la seva feina i que inclogui els homes en la cura. Alhora, Palomera avisa que la innovació comunitària sense l’Estat pot «impulsar disparitats territorials», sobretot en municipis amb poca capacitat fiscal, i destaca la necessitat de reformular el finançament municipal i de recopilar dades i indicadors per valorar què és bo i què no ho és.
Per la seva banda, Maria Truñó va destacar la idea de la primera infància com a inversió social i va celebrar que els infants de zero a tres anys hagin escalat en l’agenda institucional, però adverteix que la gratuïtat «ha tapat l’equitat: qui més ho necessita no sempre hi arriba». Sosté que universalitzar només té sentit si es fa amb criteri d’equitat, prioritzant infants vulnerables mitjançant la tarifació social (incloent-hi l’alimentació) i la reserva de places coordinada amb Serveis Socials. I no s’ha d’oblidar la reivindicació pels permisos parentals. La seva aposta d’innovació pública més sòlida és la Xarxa d’Espais Familiars de Criança Municipal, que ha passat de 10 a 27 equipaments i actua, segons remarca, com a «porta d’entrada al sistema educatiu» per a famílies (sobretot migrants) que rebutgen delegar les cures en edats tan primerenques. Maria Truñó defensa, a més, diversificar els serveis i tenir les escoles bressol com a pals de paller (horaris flexibles, mares de dia regulades, serveis a la llar…), atès que les famílies cada cop són més desiguals i més diverses, i «seguim pensant que les necessitats es poden estandarditzar». Finalment, reclama una mirada interdepartamental pel que fa als infants de zero a sis anys.
En l’acte es va destacar la contribució fonamental que representa l’estudi per entendre com la interacció entre innovació social i política pública impacta en l’equitat i el benestar en economies capitalistes avançades. Els resultats, van remarcar les investigadores, posen en evidència la necessitat d’un marc polític flexible que permeti la incorporació de solucions innovadores en els serveis d’educació infantil, garantint-ne l’accessibilitat i la qualitat per a totes les famílies.
L’estudi dut a terme per les investigadores de l’IGOP-UAB i de la UB, «Models d’educació i cura de 0 a 3 anys i participació en el mercat laboral: Estudi de la innovació social a la ciutat de Barcelona», va ser finançat pel programa RecerCaixa, de la Fundació ”la Caixa”. Es pot consultar a l’enllaç següent: https://webs.uab.cat/primerainfancia/
Més informació sobre el llibre: https://igop.uab.cat/2024/12/04/ja-disponible-innovacio-social-i-reduccio-de-lestat-del-benestar/
Vídeo de la jornada: https://www.youtube.com/watch?v=57JPZiJXyq4