La comunitat universitària ret homenatge al professor Jordi Garcia Orellana
El proper dia 5 de maig la Sala d’Actes de la Facultat de Ciències acollirà un acte d’homenatge al professor del Departament de Física Jordi Garcia Orellana, que ens va deixar el juliol de 2022.
![Cartell d'homenatge pòstum a Jordi Garcia Orellana](/Imatge/966/76/Jordi_Garcia_OrellanaWeb.jpg)
La Facultat de Ciències, juntament amb el Departament de Física i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), retrà homenatge a la figura del professor Jordi Garcia Orellana en un acte que tindrà lloc el proper divendres 5 de maig a les 16.30 h, a la Sala d’Actes de l’edifici C. És un acte obert a tota la comunitat universitària que vulgui recordar-lo i rendir-li homenatge
Jordi Garcia era un referent científic en l’aplicació de radionúclids artificials, naturals i isòtops estables a l’estudi de processos ambientals tant en medis terrestres com marins, però sobretot era un company i docent molt estimat per tota la comunitat universitària.
Doctorat en Física a la UAB el 2004, amb una tesi centrada en la distribució i transferència de cesi 137, plutoni 239 i 240 i plom 210 al mar Mediterrani, va fer una estada a la Universitat de Stony Brook (EUA), on va estudiar el paper de la descàrrega d’aigües subterrànies a l’estret de Long Island. Des del 2016, Jordi Garcia Orellana ocupava una plaça fixa a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va exercir càrrecs de gestió com el de cap de la Unitat de Física de Radiacions i el de secretari de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). Participava als programes de grau de Física i Ciències Ambientals i exercia de codirector de tesis doctorals.
Els seus estudis més recents se centraven en el paper de la descàrrega d’aigües subterrànies submarines als cicles biogeoquímics marins, els processos de sedimentació i la contaminació recent al llarg d’entre 100 i 200 anys en entorns aquàtics i l’acumulació i distribució de radionúclids. També va estudiar qüestions com la contaminació antròpica, el carboni blau, l’impacte antròpic a les torberes d’alta muntanya, l’ús de traçadors per a la determinació dels fluxos de carboni del permafrost i la distribució de radionúclids artificials als oceans.