L'Observatori Econòmic i Social de la Justícia analitza l'impacte de la reforma de l'organització judicial

L'informe "Conseqüències econòmiques i socials de l'Avantprojecte de Llei Orgànica del Poder judicial a Catalunya" fa una radiografia de l’estat actual de l’Administració de Justícia i analitza les reformes de l’organització judicial previstes en la Llei Orgànica del Poder Judicial que està duent a terme el Govern estatal.

Els codirectors de la Càtedra Manuel Cachón, catedràtic de Dret Processal, i Enric Fossas, catedràtic de Dret Constitucional, van presentar l'informe en un acte que va comptar amb la participació del director executiu de l’Obra Social "la Caixa", Jaume Lanaspa, del president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié, de la degana de la Facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater, i del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó, que va cloure l’acte.


El professor Enric Fossas va explicar el que hagués suposat, en el cas de ser finalment aprovat, l’avantprojecte de Llei Orgànica del Poder Judicial, presentat pel Govern de l’estat l’abril de 2014. Aquest avantprojecte proposava una profunda modificació de l’organització judicial que hagués tingut un fort impacte en diversos àmbits de l’Administració de Justícia a Catalunya. Fossas va dividir aquest impacte en cinc àmbits: estructural (1.475 òrgans judicials s’haurien suprimit i, d’aquests, 898 Jutjats de Pau), processal, del personal de l’Administració de Justícia, de les infraestructures i de l’usuari del servei públic de de Justícia.

En el transcurs de la seva elaboració, aquest avantprojecte va ser molt modificat i, després d’haver-se produït un relleu al capdavant del Ministeri de Justícia, es va aprovar el projecte de Llei Orgànica del Poder Judicial el 27 de febrer de 2015 passat. Aquesta nova proposta legislativa va ser analitzada pel professor Manuel Cachón que, tot i reconèixer que aquesta proposta abandona bona part dels canvis organitzatius de l'anterior text, encara manté uns plantejaments similars.
Cachón va exposar que el projecte de LOPJ acull parcialment alguna de les idees fonamentals en què es basava l’anterior projecte, com l’ampliació de la rellevància de les demarcacions judicials d'àmbit provincial. En conclusió, si bé la reforma dissenyada pel Projecte de Llei Orgànica del Poder Judicial té un abast menor que la proposada  per l’avantprojecte, alguns dels criteris essencials en els que es fonamentava l’ALOP han estat assumits pel projecte actual, de tal manera que en diversos àmbits es produiran uns efectes pràctics similars als que s’haguessin produït amb la implementació de l’ALOP.

Tot i valorar positivament el fet que el nou projecte de Llei Orgànica del Poder Judicial mantingui els partits judicials, el president del Consell de l'Advocacia Catalana, Abel Pié, es va mostrar contrari a la mesura prevista a la LOPJ, ja que “deixa en mans del president de la Sala de Govern el repartiment d’assumptes, que fins ara es regeixen per unes normes legals de competència territorial”. Per a Pié “aquest criteri posa en risc la justícia de proximitat”. Per la seva banda, la degana de la Facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater, va considerar que el valor afegit d’aquest informe “consisteix en reflectir dades objectives i contrastades útils per valorar l’impacte de la reforma sobre l’usuari del servei públic de la justícia” i mostrar com aquest nou projecte “reduirà la ràtio de jutge per habitant a Catalunya, ja preocupant en l’actualitat”.

Catalunya, una de les Comunitats Autònomes amb menys jutges

L’estudi, que fa una radiografia de l’estat actual de l’organització judicial a Catalunya aportant dades significatives referents als òrgans judicials, al personal, al volum d’assumptes, als mitjans materials i a la qualitat de la Justícia, posa de relleu que la mitjana de places de jutges i magistrats a Catalunya es troba sensiblement per sota de la mitjana estatal. Amb una ràtio de 10,2 places per cada 100.000 habitants, enfront la mitjana estatal de 11,1, Catalunya és una de les Comunitats Autònomes amb un menor nombre de places de jutges i magistrats, només per davant de Castella – la Manxa (8,8), Navarra i Extremadura (10,1).
Les dades constaten que Girona i Lleida, per exemple, es troben infradotades pel que fa a personal de l’Administració de justícia i que existeix una clara tendència al major pes de les capitals respecte a la resta de cada província. També es detecta que, en la jurisdicció civil, els jutjats de fora de la capital de província es troben més congestionats, menys atesos per jutges titulars i les seves resolucions tenen una taxa de revocació més alta que els jutjats de les capitals. Però, en canvi, no passa el mateix en les jurisdiccions penal i social dels jutjats comarcals.
Pel que fa al volum d’assumptes, els Tribunals de la província de Barcelona són els que més volum d’assumptes tenen, amb diferència, dins el territori de Catalunya i en tots els ordres jurisdiccionals. Representen el 63% de tots els assumptes pendents a final d’any, seguits dels Tribunals de Girona (20%), Tarragona (12%) i Lleida (5%). Per jurisdiccions, la civil i penal són les que més volum d’assumptes representen en tot el territori català. La jurisdicció civil representa el 39% del volum d’assumptes pendents a final d’any, seguida de la penal amb un 35% dels assumptes, la laboral (22%) i la contenciós administrativa (4%). Si ens fixem en els mitjans materials, resulta que la província de Barcelona disposa d’una mitjana de 2,52 immobles per cada partit judicial, mentre que Tarragona compta amb una mitjana de 2,12, Lleida amb 1,71 i Girona és la que presenta una mitjana més baixa d’immobles per partit judicial: 1,51.

El conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó, va cloure l’acte afirmant que Catalunya necessita augmentar la seva plantilla de jutges i magistrats i assolir almenys els 1.000 efectius per tal de ser un "país modern". Sobre el projecte de llei, Gordó va assenyalar que, malgrat que les conseqüències del nou projecte de llei són "molt més limitades ", la filosofia és similar, pel que ha anunciat que presentaran diverses esmenes contra la llei: pel fet que no contempla la creació dels Consells de Justícia que recull l'Estatut, per demanar augmentar les competències dels jutjats de pau per a que puguin assumir més processos i per a que el català en l'administració de justícia sigui un requisit obligatori.

L’Observatori Social i Econòmic de la Justícia, creat el mes de gener passat, realitzarà informes anuals per tal de proporcionar més dades sobre aspectes de l’Administració de Justícia que afecten als ciutadans, analitzarà les repercussions econòmiques i socials de les reformes legislatives, i durà a terme més estudis monogràfics sobre qüestions d’especial rellevància per la prestació eficaç del servei públic de la Justícia. La Càtedra compta amb el patrocini de l’Obra Social "la Caixa" i amb la col·laboració de la companyia Alter Mútua dels Advocats.