L'exclusió social i la pobresa convoquen prop de 200 experts del tema a la UAB

El Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB i l’entitat Càritas van organitzar la Jornada Foessa Catalunya titulada «De la societat fragmentada a l’esperança compartida», que va conduir la periodista Yolanda Marzabal el dimecres 28 de gener a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. Al llarg del dia hi van participar 18 ponents d’universitats catalanes i de la resta de l’Estat. És la primera de les quatre presentacions que es faran arreu de Catalunya del document elaborat per la Fundación Foessa que recull els resultats de l’Enquesta sobre integració i necessitats socials 2024.

En la benvinguda institucional, la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, Margarita Freixas, va destacar que, tot i el que mostren les dades, encara hi ha esperança i el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, va ratificar-ho però va dir que cal una esperança «que només es pot teixir en comunitat, en xarxa i sense aïllament».

A continuació Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundación Foessa, i Miriam Feu, secretària general i coordinadora de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya, van presentar el contingut i les conclusions principals de l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, en el qual han participat 140 investigadors de 51 universitats i ha estat coordinat per ells dos, a més del professor de la UAB i director del Departament d’Antropologia Social i Cultural, Hugo Valenzuela García, i del membre de la Fundació Foessa, Thomas Ubrich.

L’informe analitza la integració social i les característiques de les persones afectades pels processos d’exclusió social, els elements de risc que hi ha a la societat catalana com ara l’accés cada cop més difícil a l’habitatge, la precarietat laboral, l’augment dels problemes d’aïllament social, l’increment de la bretxa digital entre la població en situació d’exclusió social o la transmissió intergeneracional de la pobresa, entre d’altres.

L’objectiu de l’informe és fer llum sobre la realitat social mitjançant una anàlisi fonamentada en evidències i també obrir un debat sobre com abordar els desafiaments davant de múltiples reptes que demanen atenció. «No es tracta només de recopilar dades i elaborar diagnòstics, sinó de fomentar un diàleg constructiu que generi polítiques efectives per millorar la vida de les persones» van explicar els responsables de l’informe. És crucial que els governs es converteixin en agents de canvi, van dir els autors del document, i alhora van apel·lar a un enfortiment d’una ciutadania conscient i exigent amb el paper de les administracions. «La transformació real requereix un compromís genuí i sostingut, on cada diagnòstic actuï com una brúixola cap a un futur més just i equitatiu».

Avançament de nous articles de recerca

Després de l'acurada presentació, diferents investigadors van avançar breument un seguit d’articles de recerca monogràfics que estan preparant sorgits de l’informe. Així, el professor Guillem Fernández, economista de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i la Fundació Arrels, va exposar el seu sobre l’habitatge de les persones sense llar; la professora de la UAB Sara Moreno va parlar del que estan elaborant sobre la precarietat laboral i d'una nova realitat que s'hi amaga darrere; el professor de la UAB José Luis Molina n’està fent un sobre el capital social, basat en una enquesta a tres mil persones de l'Hospitalet de Llobregat, i la professora de la UdG, Sara Ayllón, un altre sobre la transmissió intergeneracional de la pobresa.

Després es van fer dues taules rodones «Habitatge i ingressos mínims» i  «L’herència de la pobresa», i tot seguit va haver-hi la ponència final, «El futur que estem construint». Hi van participar investigadors d’altres universitats i entitats, així com Margarita León, catedràtica de ciència política de la UAB i directora de l’IGOP. La secretària de Cáritas Española, María González Dyne, va cloure la jornada.