L'evolució del cens a Espanya fins arribar al Big Data, en un seminari a la UAB
El seminari virtual online D'Aranda al Big Data. Història i mutació del Cens a Espanya, organitzat per l'Associació de Demografia Històrica (ADEH) juntament amb el Grup d’Estudis Demogràfics de les Migracions (GEDEM) del Centre d’Estudis Demogràfics, té lloc del 21 al 23 d'octubre al campus de la UAB, a la seu del CED.
El proper cens de 2021 abandonarà la metodologia dels censos tradicionals a Espanya; en l'actualitat, sota l'impacte de la revolució informàtica, la sistematització dels registres continus de població i el que coneixem com Big data, s'està produint una transformació substancial d'aquest camp.
L’Associació de Demografia Històrica (ADEH), juntament amb el Grup d’Estudis Demogràfics de les Migracions (GEDEM) del Centre d’Estudis Demogràfics, a la Universitat Autònoma de Barcelona, han organitzat el seminari “D’Aranda al Big Data. Història i mutació del Cens a Espanya”, que es celebrarà del 21 al 23 d’octubre.
Aquest esdeveniment neix arran de considerar que és el moment oportú per tal que els especialistes en la producció i anàlisi de les dades censals històriques i actuals realitzin un balanç del que ha suposat el cens en la història demogràfica d’Espanya, i sobre quins reptes suposa la seva substitució per enllaços entre estadístiques de població i registres continus, amb el complement del Big Data.
La conferència inaugural que tindrà lloc dimecres al matí anirà a càrrec del Subdirector General d’Estadístiques Sociodemogràfiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Antonio Agrüeso, a les 9.30h.
A continuació, i fins el divendres, 23 d'octubre, els diferents ponents aniran exposant informació sobre la importància dels censos a la història local, els censos en l'Espanya del segle XIX, l'impcate del ferrocarril en el creixement de la població municipal espanyola, així com el registre estadístic del territori en l'actualitat, el registre censal relacionat amb la identitat social, els padrons d'habitants o les característiques de la població en funció del Big Data, entre d'altres qüestions.
El proper cens de 2021 abandonarà la metodologia dels censos tradicionals a Espanya,
que han format part de la història de la construcció de l'Estat, sent una de les peces
fonamentals de la consolidació de les estadístiques públiques com l'element d'assegurar la
governabilitat.
En l'actualitat, sota l'impacte de la revolució informàtica, la sistematització dels registres continus de població i el que coneixem com Big data, les operacions censals estan sent modificades substancialment o, fins i tot substituïdes, per nous exercicis estadístics a partir dels registres administratius i el seu encreuament amb les estadístiques de població existents, així com amb el complement de l'explotació de la mineria de dades.
Es pot consultar el programa de les diferents jornades a través del següent enllaç.
Les inscripcions per assistir al esdeveniment que es celebrarà de forma virtual es poden realitzar mitjançant aquest formulari.