Francisco J. Ayala reivindica els beneficis de la clonació terapèutica
Franisco José Ayala, biòleg i professor de la Universitat de Califòrnia, ha estat investit doctor honoris causa per la UAB. Els seus dos padrins, Víctor Gómez Pin, i Antoni Fontdevila, l'han presentat com "un exemple del fèrtil tipus de col·laboració que s'ha de donar entre les humanitats i les ciències".
Ayala, professor de la Universitat de Califòrnia, ha començat el seu parlament afirmant que "no hi ha base científica" per qüestionar, com s'ha sentit dir a vegades, que "l'evolució biològica de la humanitat s'ha detingut, o gairebé", degut al progrés de la medicina. A partir d'aquí, ha reflexionat sobre les més de 4.000 malalties i malformacions humanes que tenen una causa genètica, referint-se a algunes concretes com l'acondroplàsia ("la malaltia dels nans de Velázquez"), la dislèxia, la fenilcetonúria o el retinoblastoma.
El nou doctor honoris causa s'ha referit a continuació a les malalties genètiques que estan sent investigades i ha entrat en el tema de la clonació tot aclarint que "s'ha de distingir entre clonar gens i clonar individus". D'una banda, ha explicat, "clonar gens és quelcom que fem des de fa dues dècades" i és una pràctica "rutinària" i "fàcil". Pel que fa als individus, el cas és "molt diferent".
Tot i que, segons ha explicat, "les plantes es clonen molt fàcilment", s'ha referit a la dificultat de clonar un animal, tot posant l'exemple de la famosa ovella Dolly, que va ser precedida per "270 avortaments abans de tenir èxit", "va envellir molt ràpidament", va tenir problemes de funcionament dels òrgans i, finalment, va haver de ser sacrificada.
Pel que fa a la clonació d'éssers humans, Ayala ha afirmat que "no es pot fer, no es fa i no s'ha de fer". El biòleg ha recordat que "un individu és la interacció de la genètica i l'ambient". Una persona, doncs, no es pot clonar perquè "la influència de l'ambient és dràstica". I ha citat una frase de George W. Beadle segons la qual, no es pot descartar que Hitler, en circumstàncies diferents, hagués estat un líder positiu per a la humanitat i Einstein, en canvi, un "polític malvat".
Ben al contrari, Ayala ha defensat la clonació de gens, concretament la clonació terapèutica, que serà "un gran benefici per a la humanitat". Ha posat especial èmfasi en la clonació d'òrgans per a transplantaments i la de neurones per reparar lesions de la medul·la espinal, quelcom que "es podrà fer en uns anys".
Progrés científic i social
A la cloenda de la cerimònia, el rector de la UAB, Ferran Sancho, ha lloat tant la "brillant contribució científica" d'Ayala com la seva "generositat" en formar joves investigadors i divulgar els coneixements científics. Ha destacat la seva "implicació en el debat social", el foment del "pensament crític" i el "combat contra prejudicis que, malauradament, hipotequen a vegades el progrés social".
Sancho ha remarcat també el fet que Ayala marxés als Estats Units de jove i hagi desenvolupat allà tota la seva carrera: "la situació de la universitat i la ciència a Espanya als anys seixanta limitava les oportunitats dels joves investigadors" i més de cinquanta anys després, "tot i l'evident avenc científic del país, alguns elements encara hi són presents, especialment la insuficiència de recursos". Segons el rector, "els nostres governants encara no entenen que la inversió en ciència és la millor manera de contribuir al progrés social i econòmic".
L'acte ha comptat també amb l'actuació del Cor de Cambra de la UAB, que ha interpretat Teorema de Thales, de Les Luthiers, i Insalata italiana, de Richard Genée, a més del tradicional cant universitari Gaudeamus igitur.