Ens deixa Lorenzo Vilches

La Universitat Autònoma de Barcelona expressa el seu condol per la mort de Lorenzo Vilches, catedràtic emèrit del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació i una figura clau en el desenvolupament dels estudis de comunicació audiovisual tant a la UAB com en l’àmbit iberoamericà. La seva trajectòria acadèmica i intel·lectual deixa una empremta profunda en diverses generacions d’estudiants, investigadors i investigadores i professionals de la comunicació.

Doctor en Ciències de la Informació i llicenciat en Filosofia per la UAB, Vilches va estar vinculat durant dècades a la Facultat de Ciències de la Comunicació, on va exercir com a docent i investigador des de finals dels anys setanta. Des de les aules de la Universitat va contribuir decisivament a consolidar els estudis sobre televisió, anàlisi de la imatge, semiòtica i narratives audiovisuals, en un moment de transformació profunda dels mitjans de comunicació.

Reconegut per la seva capacitat d’anticipar els canvis tecnològics i culturals, Lorenzo Vilches va ser autor d’obres de referència que han format part de la bibliografia essencial en facultats de comunicació d’arreu. Entre els seus treballs més influents destaquen La lectura de la imagen (1983), Manipulación de la información televisiva (1989) i La migración digital (2001), una obra pionera en la reflexió sobre l’impacte d’internet i la convergència digital en els ecosistemes mediàtics.

En els darrers anys, la seva recerca es va centrar especialment en les narratives transmèdia, la ficció audiovisual contemporània i les noves formes de producció cultural vinculades a l’entorn digital. Publicacions com Convergencia y transmedialidad: la ficción después de la TDT en Europa e Iberoamérica (2013) o Diccionario de teorías narrativas (2017) reflecteixen la seva voluntat constant d’analitzar i comprendre l’evolució dels llenguatges audiovisuals i digitals.

Més enllà de la seva producció científica, també va contribuir a la millora docent. Vilches va impulsar espais de formació i innovació acadèmica a la UAB, entre els quals destaca el Màster Internacional d’Escriptura per a Cinema, Televisió i Transmèdia, i va mantenir una intensa col·laboració amb universitats i centres de recerca internacionals.

La UAB conservarà el record del seu compromís amb el pensament crític, la innovació docent i l’estudi rigorós dels mitjans de comunicació. El seu llegat continuarà viu en la recerca, en les seves publicacions i en la formació de noves generacions d’estudiants i professionals de la comunicació a universitats d’arreu del món.

 

Des de la Facultat de Ciències de la Comunicació, la catedràtica Charo Lacalle, li dedica les paraules següents:

Lorenzo Vilches Manterola va arribar a la UAB després d'una llarga travessia formativa i personal des del seu Valparaíso natal, passant per Argentina i Roma. Va ser en aquesta última ciutat on va treballar amistat amb professionals i investigadors de la televisió pública italiana (RAI), que van estimular la curiositat intel·lectual del llavors jove xilè llicenciat en Filosofia, emprenedor i molt receptiu a les inquietuds de l'època. La seva ment sempre activa es va adobar, en aquell context, entre l'amalgama epistemològica i el fervor pels canvis que impregnava la universitat dels anys setanta i vuitanta: l'estructuralisme saussureà i greimasià, però també el marxista d'Althusser o l'antiimperialista de Mattelart; l'alliberament i crítica al poder de Foucault; l'anàlisi socio-filosòfic de la complexitat de Morin i tantes altres extraordinàries aportacions a les ciències socials i les humanitats d'una era acadèmicament prodigiosa. La semiòtica interpretativa d'Eco, qui aleshores acabava de publicar el Tractato di semiòtica generale (1975), va deixar una clara impronta en els seus primers llibres: des de la crítica a l'iconisme, que va plasmar en una tesi doctoral dirigida per la filòsofa Victòria Camps, fins a la reflexió sobre els mitjans de comunicació.

Teoria de la imatge (1983), la seva obra de més impacte, va ser pionera en l'anàlisi periodística de la fotografia i l'audiovisual tant a Espanya com a America Llatina. Es tractava d'una proposta innovadora que desenvoluparia successivament en Manipulació de la informació televisiva (1989), i Teoria de la imatge periodística (1995). La vocació didàctica d'aquests textos culminaria el 1995 amb La televisió: els efectes del bé i del mal, inspirada en les aportacions sobre el tema de Mauro Wolf, un dels acadèmics vinculats amb la RAI que el professor Vilches va continuar freqüentant després de la seva incorporació a la UAB a començaments dels vuitanta.

La migració digital (2001) testimonia el seu interès per l'evolució dels mitjans de comunicació en els aldarulls del segle XXI, la investigació dels quals compartia des de meitat dels anys noranta amb l'anàlisi de les narratives audiovisuals. La creació i direcció d'un màster en escriptura de guió el 1992 –fructífera pedrera de professionals de l'audiovisual català– i la seva incorporació a l' European Observatory of TV Fiction, fundat per Milly Buonanno el 1996, van ser dos dels eixos al voltant dels quals es va articular la segona fase de la seva activitat acadèmica. Un cicle que culminaria el 2017 amb la publicació del Diccionari de teories narratives. Cinema, televisió, transmèdia, fruit una vegada més de la seva atenció a la reflexió teòrica i l' anàlisi audiovisual.

Juntament amb les obres esmentades, els capítols de llibre i els articles de revista que va escriure al llarg de la seva carrera evidencien el seu interès constantment renovat per la reflexió sobre els mitjans. Testimonien, també, la coherència en la trajectòria acadèmica d'un intel·lectual tan singular com la persona que va ser: infatigable, tenaç, gairebé espartà en la major part dels seus hàbits quotidians i bon amic dels seus amics. Sobretot dels xilens, a molts dels quals va acollir i ajudar impulsat per una amalgama entre solidaritat i voluntat d'honorar els seus orígens en el record, constantment renovat, d'una trajectòria existencial que sens dubte va marcar al Lorenzo Vilches que vam conèixer a la UAB.