Empreses i centres educatius demanen millorar la formació pràctica dels joves abans d’accedir al mercat laboral

Fruit de la recerca són les guies d’orientació per a l’ocupabilitat

L’estudi "Impacte de l’orientació professional dels joves en el desenvolupament de competències per accedir al mercat laboral i transformar-lo" pretén millorar l’índex d’ocupabilitat dels joves de 16 a 25 anys de Catalunya des d’una perspectiva innovadora, la qual aposta per promoure millores en el seu desenvolupament competencial i en les pràctiques d’orientació professional a través de diverses propostes d’actuació.
 
L’estudi s’emmarca dins el programa de recerca d’excel·lència RecerCaixa, impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), i l’ha dut a terme un equip interdisciplinari dirigit per  Màrius Martínez, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB, en què han participat també Educaweb, la International Foundation for Interdisciplinary Health Promotion (IFIHP) i el DEP Institut.
 
La recerca s’ha nodrit de les valoracions de més de 850 responsables de recursos humans, directius d’empreses ubicades a Catalunya i de més de 480 centres educatius de secundària, formació professional i d’adults, que han respost dues enquestes específiques en línia. També inclou les dades recollides de 22 entrevistes en profunditat a experts i de la creació de quatre grups de discussió en què han participat representants del món productiu i del treball, organitzacions dedicades a l’acció social i professionals de l’orientació acadèmica i professional, així com joves ocupats i desocupats menors de 25 anys. Per difondre les enquestes i obtenir respostes, els investigadors han comptat amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la Cecot, la Fundació Vincle, la Fundació factor Humà, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), l’Edutech Clúster i el Consell General de Cambres de Catalunya.
 
Barreres que frenen la inserció dels joves
Segons les dades que es desprenen de l’enquesta a les empreses, existeixen diverses barreres que incideixen en l’ocupabilitat dels joves, com la debilitat de la demanda (55%), les dificultats de finançament o tresoreria (47,1%), la falta de motivació dels candidats (28,2%), la regulació laboral vigent (25,1%) i la manca d’experiència dels joves (20,7%) i de candidats qualificats (15%), a les quals s’afegeixen altres factors que apunten els experts, com ara les polítiques socioeconòmiques vigents, la crisi i l’actual model econòmic, els estereotips i la discriminació, les desigualtats socials, un sistema educatiu sotmès a nombrosos canvis legislatius i en desajust amb el mercat laboral, i una orientació professional amb mancances, més acadèmica i poc atenta a la transició escola-treball.
 
Per reduir aquestes barreres i capacitar els joves tant per trobar un lloc al mercat laboral com per transformar aquest mercat cap a un model productiu més just socialment, els investigadors identifiquen 20 competències que caldria fomentar i treballar, tant per part de l’alumnat com dels educadors, que són: l’anàlisi crítica,
l’autoexigència, l’autogestió social, l’autonomia i autoorganització, la comprensió i el respecte a la diversitat, la capacitat de parlar en públic, l’emprenedoria, la resiliència, la iniciativa i el lideratge, el diàleg i l’escolta activa, l’ús de canals i de recursos per a la protecció dels drets humans i laborals, la gestió de conflictes i d’emocions, l’empatia, l’ús de les TIC i les xarxes socials, la creativitat i la innovació, entre d’altres.
 
No obstant això, moltes d’aquestes competències "transformadores" no són a la llista de les que valoren les empreses, que segueixen donant prioritat a les competències socials reproductives d’optimització del treball assignat, com la cura en l’execució de les tasques (un 79,3% dels entrevistats), la disposició per aprendre (67,6%) i l’orientació al client (63,7%), amb dues excepcions: la capacitat de treballar en equip (67%) i d’assumir i d’acceptar responsabilitats (54,8%).
 
A banda, en els processos de selecció de les empreses pesen més les habilitats adquirides, la personalitat del candidat i el seu coneixement del sector on opera l’empresa que la seva formació, la titulació o l’expedient acadèmic. De fet, un 42,3% dels entrevistats afirma que els joves de 16 a 25 anys que han volgut accedir a una feina a la seva empresa "no tenien un bon coneixement de les competències requerides per desenvolupar-la".
 
Les dades recollides en l’enquesta als més de 480 responsables de centres educatius revelen que la responsabilitat d’oferir orientació als joves recau principalment en els tutors (85,7% dels casos), seguits de l’orientador (65,5%).
Els objectius que més es treballen als centres educatius són millorar l’elecció d’estudis i itineraris (el 63,6% ho treballen totalment) i contribuir a l’èxit acadèmic de l’alumnat (51,4%). En canvi, els aspectes vinculats a l’accés i la transformació del mercat laboral s’incorporen amb menys intensitat (16,8% i 3,1%, respectivament).
 
Propostes d’acció i competències per millorar l’ocupabilitat dels joves
Per transformar aquesta situació i millorar les competències dels joves, les empreses proposen incidir en els coneixements pràctics (62,4%), incentivar els convenis entre les empreses i els centres de formació (58,1%), aprofundir en els valors del treball i l’emprenedoria (46,8%), oferir més suport per planificar l’itinerari professional (26,1%) i millorar l’orientació professional (26,1%).
 
Per millorar les competències dels joves, els centres destaquen la necessitat d’incentivar els convenis empresa-centre (61,3%), aprofundir en els valors del treball i l’emprenedoria (53,8%), incidir en els coneixements pràctics (53%), facilitar assessorament i orientació per construir un projecte professional de futur (49,3%) i donar més suport per planificar i acabar el seu itinerari de formació (44,5%).

Alhora, per tal de treballar l’accés al mercat de treball amb els joves, els centres troben a faltar principalment visites o xerrades del món empresarial, més coordinació i relació amb empreses, borses de treball actives, més contacte amb els serveis locals d’ocupació, informació sobre el mercat de treball i assessorament, formació o material per treballar aquest aspecte des del centre. Pel que fa a les eines i els recursos per ajudar a transformar el mercat de treball, el que més troben a faltar és formació del professorat, contacte i col·laboració amb diferents institucions i professionals externs, i disposar d’un banc de recursos per incorporar aquesta perspectiva a les activitats del centre.
 
A partir de la recerca, els autors han creat dues guies d’orientació en format digital adreçades, d’una banda, als professionals que desenvolupen tasques d’orientació professional als centres educatius de Catalunya (tutors i tutores, orientadors i professorat dels centres d’ensenyament d’educació secundària obligatòria, de formació professional, batxillerat i formació de persones adultes) i als seus estudiants. I, d’altra banda, una guia adreçada als tècnics i els professionals del territori (serveis locals de joventut, ocupació i educació) d’entitats sense ànim de lucre o d’organitzacions públiques i privades, així com als joves de 16 a 25 anys que participen en les entitats esmentades.
Les guies contenen un conjunt d’activitats que treballen el desenvolupament de les competències per a l’accés i per a la transformació del mercat laboral.
La primera guia presenta les activitats classificades en format de fitxa, que es poden dur a terme com a part de diferents matèries o àrees curriculars, si cal, i i es poden aplicar en diferents modalitats, integrades en el currículum com a activitats extraescolars, amb la família o en l’entorn. En cada cas es detalla l’objectiu de l’activitat, les competències que es treballen, les barreres que s’identifiquen, la durada, la tipologia de centre a qui s’adreça (ESO, FP, batxillerat o CFA) i com avaluar-la.

La segona guia va adreçada a aquells joves i professionals que treballen en un context no formal o informal i que no estan immersos en processos formatius o que vulguin orientar-se. En conjunt sumen ja una cinquantena de propostes pràctiques.