Els nivells de pol·len a la primavera i l’estiu podrien ser importants
Investigadors de la XAC de l’ICTA-UAB han presentat les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera. Les pluges d’aquests dies pronostiquen pol·linitzacions importants de parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera.
Entre les principals prediccions de pol·linització, els científics afirmen que, tot i la sequera i les baixes temperatures nocturnes d’aquests dies, les temperatures diürnes suaus de l’hivern i les pluges d’aquests dies pronostiquen pol·linitzacions importants de parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d’altres per a la primavera i l’estiu. Tot i això, si la primavera és molt plujosa o en cas que les temperatures siguin més elevades del que s’espera, les pol·linitzacions durarien menys temps de l’habitual.
Les pol·linitzacions primaverals han començat amb puntualitat (en algun cas –plàtan– i algun lloc –Girona, Tarragona i Roquetes– fins i tot avançades) i fortes, en força casos superant les concentracions mitjanes.
“Tots dos fets ens han sorprès perquè les baixes temperatures nocturnes dels darrers dies i la llarga etapa recent de sequera ens feien pensar en retard i menor producció. Però no, l’extrema suavitat tèrmica de l’hivern s’ha imposat i la disponibilitat d’aigua ha sigut suficient”, indica la Dra. Jordina Belmonte, directora de l’ICTA-UAB i responsable de la XAC.
Els investigadors recorden que quan les pol·linitzacions coincideixen amb pluges perden importància, perquè les gotes d'aigua arrosseguen el pol·len cap al terra. Segons l’estudi, això ha passat de manera molt clara amb el pol·len de xiprer, pollancre, pi i plàtan, que amb les darreres pluges han deixat reguerols de polsim groc al terra. Previsiblement, aquestes pol·linitzacions quedaran escurçades en el temps. Però la mateixa pluja que neteja l'aire de pol·len (i la neu acumulada a muntanya quan es desgeli) serveix de reg per a les plantes que pol·linitzaran més endavant i ens podem trobar que tinguem pol·linitzacions primaverals i estiuenques importants de parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d'altres.
Tot podria canviar si la primavera fos molt plujosa i també si les temperatures passessin força ràpidament a ser superiors a les esperades en primavera, perquè podrien fer que les floracions i pol·linitzacions duressin menys temps de l’habitual i per tant afectessin durant menys temps.
Captació de pol·len mitjançant drons
L’empresa canària Dronesphere, en col·laboració amb el Cabildo Insular de La Gomera i l’ICTA-UAB, ha desenvolupat un projecte d'I+D+i que possibilita la utilització de drons per a la realització d'estudis aerobiològics d'una manera molt més selectiva, ràpida i dinàmica que el mètode estandaritzat. Aquesta nova aplicació dels drons en el camp de l'aerobiologia, patentada per Dronesphere i la UAB, suposa un avenç significatiu en la captació de mostres de pòl·lens i espores de fongs presents en l'aire amb importants aplicacions en l'àmbit de la salut i de la prevenció de problemes respiratoris en la població amb problemes d'al·lèrgies i en l’àmbit agronòmic.
“A Espanya som els primers en fer una cosa així, fent possible la captació de mostres a zones on abans no s’havia pogut arribar”, ha explicat Francisco Javier García, cofundador de Dronesphere juntament amb Jorge Roldán. Gràcies al flux positiu produït per les hèlixs del dron, el sistema diposita les partícules de pol·len i espores presents en l'aire en un portaobjectes de vidre untat amb vaselina per a la seva posterior anàlisi al laboratori. Així mateix, s'ha dissenyat un sistema de captació d'al·lèrgens mitjançant paper porós de fibra de vidre, aprofitant el mateix flux positiu que genera la sustentació pròpia de les hèlixs i la ubicació del dispositiu.
El projecte ara es portarà a terme durant tres anys a l'illa de La Gomera (Illes Canàries) on s'instal·larà un laboratori.
Patologia al·lèrgica a Catalunya
A Catalunya, un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i en un 40% dels casos està provocada per un pol·len. Donat que aquests estan considerats com la primera causa de rinitis i la segona causa d’asma, la quantificació dels grans de pol·len a l'atmosfera és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció de cada pacient al·lèrgic.
Les malalties al·lèrgiques tenen un fort impacte en la demanda sanitària en forma de visites a urgències, hospitalitzacions i fàrmacs, en especial quan els pacients no són diagnosticats i tractats de manera adequada. Els costos socials i familiars també són elevats, atès que motiven pèrdues d’hores de treball i absentisme escolar i laboral. Tenen un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pacients i, en el cas dels nens, també dels seus cuidadors. “Per tot això, i per la seva elevada prevalença, les malalties al·lèrgiques s'han denominat com “l’epidèmia del segle XXI”, ha explicat la Dra. Rosa Muñoz, de la Unitat d’Al·lèrgia del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia Respiratòria de l’Hospital Clínic ( Barcelona) i membre de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica.
“La situació actual de l'assistència al·lergològica a Catalunya és preocupant, amb una manca d'equitat territorial que fa que encara hi hagi territoris amb una atenció especialitzada en al·lèrgia nul·la o insuficient, com ara l'Alt Penedès, Osona o la província de Girona. Tot i que és cert que no hi ha pacients que es quedin sense atendre, la manca d'especialistes en al·lergologia aboca a una fragmentació dels diagnòstics, a múltiples visites amb diversos especialistes, i a la multiplicació de la despesa sanitària. A Catalunya hi ha un al·lergòleg per cada 100.000 habitants, una xifra inferior a la recomanada per la OMS, de 2 per cada 100.000 habitants i inferior a la mitjana del territori espanyol que és de 1,7 per cada 100.000 habitants”, ha indicat la Dra. Rosa Muñoz.