El relleu generacional, clau per al canvi del panorama polític català
La tesi doctoral del professor de la UAB Oriol Bartomeus mostra l’efecte del relleu generacional en la transformació del comportament electoral a Catalunya en els últims deu anys. La recerca descriu, entre altres qüestions, com el suport a partits tradicionalment dominants s’afebleix a mesura que una generació de votants substitueix una altra.
“En el comportament electoral dels votants intervenen molts elements, com la conjuntura política, social i econòmica o transformacions més profundes. Aquesta tesi posa damunt la taula un altre factor que ha passat desapercebut, per falta de dades i perquè fins ara no comencem a tenir registres que ens permetin comparar unes generacions amb altres en edats similars. Tot just ara la generació del desarrollo té l’edat de la de la postguerra fa vint anys, i el mateix val per la generació de la democràcia respecte de la del desarrollo”, explica Oriol Bartomeus.
La recerca ha analitzat sèries d’enquestes postelectorals del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) des de 1992 fins al 2015, dividides cadascuna d’elles en quatre generacions: la de la guerra civil (nascuts el 1939 i abans), la de la postguerra (1940-1960), la del desarrollo (1961-1975) i la de la democràcia (a partir de 1976). En els quatre grups s’han estudiat variables com el record de vot, el moment en què es pren la decisió de votar o les raons per haver triat un partit o un altre.
Diferències generacionals
En els resultats s’observen diferències evidents entre les generacions pel que fa als partits que voten. El suport a partits tradicionalment dominants (CiU, PSC i PP) mostra un afebliment continuat a mesura que es passa d’una generació a una altra en ordre cronològic, mentre que en la resta de partits, tant els que han tingut una posició més secundària com els de recent creació, es dóna la relació contrària: a cada nova generació que apareix el seu suport s’enforteix.
“En aquesta relació hi ha un clar efecte generacional, ja que si s’observa el vot de dues generacions consecutives en edats similars es segueixen percebent les diferències. Per exemple, el vot a CiU no augmenta a mesura que els electors es fan grans, ni disminueix el vot a ERC o les CUP, a priori considerat més “propi dels joves””, apunta l’investigador.
Un altre aspecte destacable és la relació significativa que es dóna entre la pertinença generacional i alguns aspectes del comportament electoral: a mesura que es passa d’una generació a una altra augmenta el nombre de votants “volubles” i disminueix el dels votants “sòlids”. Concretament, s’aprecia un augment d’electors que manifesten dubtar abans de decidir el seu vot, o que el decideixen quan ja ha començat la campanya electoral, a més de decidir-se en base a aspectes més conjunturals. Aquesta mena de “nou votant” és més inestable en el seu vot, passant d’un partit a un altre o de l’abstenció a la participació amb molta més facilitat que en generacions precedents.
Catalunya i Espanya
L’estudi ha analitzat el cas català, “perquè és evident que les diferències en els períodes de naixement i socialització entre generacions són molt marcades”, explica Oriol Bartomeus. “Tot i que no hem estudiat les dades al conjunt d’Espanya, no crec que fossin molt diferents. És possible que la transformació del panorama electoral que s’ha viscut des de 2014 estigui relacionada amb el relleu generacional i el fet que hagi crescut el pes dels electors que no van viure la transició com a individus adults (les generacions del desarrollo i de la democràcia).
Tot i que no ho ha estimat en el seu treball, Bartomeus apunta quines podrien ser les conseqüències d’aquests canvis al panorama polític català: “A curt termini i suposant que tot es manté igual, el moviment de relleu generacional hauria de fer que els partits tradicionalment dominants anessin perdent pes front a la resta de partits, i al mateix temps s’observaria que cada cop més electors es comporten de manera volàtil, canviant el seu vot, decidint-lo més a tocar de les eleccions i seguint elements de tipus més conjuntural. A més llarg termini no ho sabem, perquè les generacions d’avui seran substituïdes per noves generacions sorgides de moments històrics diferents, el què els donarà un perfil diferent. En aquest sentit, és possible que tinguem a les portes una nova generació sorgida de la crisi i que no arribarà a votar fins a l’any 2026. És impossible saber com seran”, indica.
El concepte de relleu generacional
El relleu generacional no és només un moviment continu de substitució dels individus de més edat per individus més joves, seguint la cadència biològica natural; comporta la substitució d’individus nascuts en un període determinat per altres que han nascut en períodes posteriors. Les diferències entre aquests períodes de naixement i de socialització fan suposar que els individus són diferents, el què, al seu torn, pot fer que aquestes diferències s’observin en determinats comportaments, com ara l’electoral.
La tesi “La influència del relleu generacional en la transformació del comportament electoral a Catalunya”, ha estat defensada dimecres, 21 de setembre per Oriol Bartomeus, professor associat del Departament de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dirigida pel catedràtic de Ciència Política Joan Botella, ha obtingut una qualificació d’excel·lent.