El periodisme, clau per a combatre les males pràctiques en la ciència

El periodisme científic "watchdog" s'ha convertit en una eina fonamental per contrarestar les males pràctiques científiques, com ara el frau en les publicacions, els abusos i la manipulació política i corporativa de la ciència.
 
Així ho ha documentat un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha cartografiat per primera vegada l'auge d'aquest tipus de periodisme a Iberoamèrica, a través d'entrevistes amb 15 periodistes de la regió que han investigat casos destacats de mala ciència. El treball, el primer que estudia aquesta pràctica a la regió, acaba de ser publicat per la revista Media and Communication.
 
Crisi d'integritat
 
La integritat científica s'enfronta a una varietat creixent de reptes: l'ús de la IA per generar publicacions falses, el plagi, la manipulació de xifres i dades, les  interferències polítiques i corporatives en la recerca, els casos d'assetjament sexual a la universitat, etcètera.
 
Aquests són casos minoritaris, però no anecdòtics: la crisi d'integritat està relacionada amb incentius perversos, com la pressió sobre els investigadors perquè publiquin cada cop més articles acadèmics (resumit en l'expressió «publicar o morir»).
 
"Davant d'un problema sistèmic, la solució també ha de ser sistèmica. El periodisme científic “watchdog” en forma part, ja que actua com un desincentiu per a les males pràctiques", diu Michele Catanzaro, investigador en periodisme de la UAB i de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB), i coautor de l'estudi.
 
15 periodistes contra la mala ciència
 
En l'article, els autors han desenvolupat una metodologia per identificar una mostra de 15 periodistes iberoamericans (llistats al final de la nota) que han investigat casos de mala praxi d'alt perfil: des de la compra d'afiliacions per part d'universitats saudites fins a assetjament sexual en centres de recerca argentins, passant per la interferència en publicacions científiques de companyies tabaqueres i farmacèutiques a l'Amèrica Llatina.
 
"La feina d'aquests professionals apunta a un canvi en el periodisme iberoamericà, que històricament ha tingut unes tradicions d’investigació i de cobertura de la ciència més febles en comparació amb altres regions del món", diu Luiz Peres, investigador en periodisme a la UAB i coautor de l’article.
 
El treball identifica els reptes que afronta el periodisme "watchdog" a Iberoamèrica: la interferència política; la manca de transparència per part de les administracions, les amenaces legals, virtuals i físiques; la manca de recursos i l’esgotament mental. També documenta les estratègies dels periodistes per exposar els mals de la ciència, sense perjudicar la confiança pública en ella; i per relacionar-se amb científics, que són tant fonts com objectes d'escrutini.
 
Els reptes són múltiples, però el treball demostra que el periodisme científic "watchdog" és efectiu, resultant en conseqüències com per exemple dimissions i noves regulacions. Els elements que l'afavoreixen són les xarxes regionals de col·laboració, els mitjans digitals independents, els mitjans internacionals especialitzats en ciència i alguns mitjans tradicionals compromesos amb valors periodístics.

Article de referència: Catanzaro, M., & Peres-Neto, L. (2026). The emerging practices of watchdog science journalists in Ibero-America. Media and Communication,14.