El Nobel Craig C. Mello rememora el descobriment de l'ARN d'interferència
L’investigador estatunidenc Craig C. Mello, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2006 pel descobriment de la interferència per ARN, va pronunciar el dimecres 5 de novembre la conferència «RNAi: A molecular spark in an information inferno» a l’Hospital de Sant Pau.
El professor Mello, presentat per la vicerectora de Recerca de la UAB, Assumpció Malgosa, com a un «esperit pioner que és una inspiració per tots els estudiants i investigadors, un científic que va reescriure les regles de la biologia», va descriure la recerca i els reptes afrontats abans i després de ser reconegut amb el guardó, que va rebre junt amb el patòleg també estatunidenc Andrew Fire, així com la història del descobriment de la interferència per ARN, un mecanisme fonamental en el control del flux d’informació genètica. «El descobriment de la interferència d'ARN pel qual va ser reconegut és un mecanisme fundacional que ha revolucionat la genètica i ha obert possibilitats terapèutiques completament noves per a malalties que van des del càncer fins a les infeccions víriques», va destacar la vicerectora.
El premi Nobel va explicar com tot va començar el 1977 quan va llegir als diaris la notícia del descobriment d’un bacteri que produïa el gen de la insulina, cosa que el va sorprendre i li va fer qüestionar-se «com és possible que organismes tan diferents com els bacteris i els éssers humans tinguin gens en comú. No és increïble i sorprenent que el llenguatge genètic sigui el mateix?». Això el va motivar a dedicar-se a la recerca genètica per entendre com els diferents organismes utilitzen la informació i es va plantejar la pregunta «Podem introduir informació de tornada en un animal?». «Els organismes transfereixen informació de manera contínua, la informació flueix horitzontalment entre totes les criatures vivents. Nosaltres ho comencem a fer ara amb tècniques com les CRISPR o la modificació genètica, però la vida ja ho fa des de fa milers de milions d’anys».
Mello va destacar que «per fer transferència genètica horitzontal, als organismes els calen mecanismes de recerca guiada, de manera similar a quan busquem informació a internet, i l’ARN d’interferència té un paper fonamental en això». Aquests mecanismes basats en la interferència d’ARN tenen un gran potencial terapèutic, ja que els ARNi «poden detectar diferències en el genoma d’un sol nucleòtid, que pot ser la causa d’una malaltia», va concloure el professor.
La conferència, organitzada per la UAB, la Fundació AstraZeneca i l’Hospital de Sant Pau, forma part de la Nobel Prize Inspiration Initiative , un programa gestionat per Nobel Prize Outreach per apropar premis Nobel a la comunitat científica i, en especial, al personal de recerca en formació.