El grup MIRAS de la UAB estudia els problemes en l’àmbit de la interpretació judicial

El grup MIRAS de la UAB estudia la greu situació que travessen els serveis de traducció i interpretació judicial a Catalunya, a conseqüència d’anys de precarització, manca de professionalització i models d’externalització que comprometen directament la qualitat de les interpretacions als tribunals.

En el marc del projecte de recerca TIPp («Traducció i Interpretació en els Processos Penals»), «La calidad de la traducción como factor de garantía del proceso penal» (FFI2014-55029-R), finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, el grup de recerca MIRAS de la UAB va analitzar 55 vistes judicials reals enregistrades en deu jutjats penals de Barcelona, amb un total de 1.116 minuts de gravació i interpretacions en anglès, francès i romanès. Els resultats van mostrar que, de mitjana, en el 54 % del contingut de les vistes no s’interpretava l’acusat.

La recerca va detectar, a més, una mitjana de 21,1 errors greus per hora bilingüe en els fragments que sí que s’interpretaven, entre omissions d’informació rellevant, addicions, falsos sentits i intervencions sense sentit. Es tracta d’errors qualificats com a greus precisament perquè poden afectar la comprensió del judici i, potencialment, el seu desenvolupament.

La recerca posterior del grup MIRAS ha continuat constatant problemes relacionats amb la competència lingüística, el desconeixement del paper professional de l’intèrpret i la manca d’aplicació dels principis deontològics propis de la interpretació judicial. Aquests estudis han insistit en la necessitat de millorar la qualificació dels intèrprets judicials i alhora de formar i sensibilitzar els operadors jurídics sobre les condicions necessàries perquè la interpretació pugui desenvolupar-se adequadament.

Àmbits de millora

Els fets ocorreguts arran del judici a Roger Español constaten els resultats de la recerca: empreses adjudicatàries que designen intèrprets sense la competència lingüística necessària per dur a terme el servei; advocats que s’han vist obligats a traduir les seves pròpies intervencions o a renunciar a utilitzar el català, i intèrprets que treballen amb una antelació mínima, sense prou informació sobre els procediments en què han d’intervenir i en condicions econòmiques difícilment compatibles amb l’exigència d’un servei professional d’una alta complexitat.

Segons el grup MIRAS, cal aplicar-hi diferents millores:

- Una revisió del model de contractació pública d’aquests serveis a Catalunya, incorporant-hi criteris d’adjudicació que garanteixin efectivament la qualitat del servei. En el concurs actual, 66 dels 100 punts de valoració corresponen a l’oferta econòmica, mentre que «la formació específica del personal intèrpret i traductor relacionada amb l’Administració de justícia» representa un màxim de 5,5 punts. La documentació contractual preveu també la valoració de la disponibilitat de personal intèrpret i traductor amb un nivell superior de coneixement de dret i de les llengües oficials de Catalunya, però aquest criteri té un pes màxim de només 4 punts en la valoració de les ofertes.

- Revisar l’establiment de requisits clars i verificables de qualificació i competència professional per a totes les persones que exerceixen com a intèrprets judicials. Els requisits actuals no garanteixen que totes les persones que presten aquests serveis disposin d’una formació i una qualificació professional específiques. Pel que fa als idiomes considerats de demanda habitual, el plec permet que un 60 % dels intèrprets no acreditin coneixement lingüístic mitjançant titulacions acadèmiques oficials.

- La competència lingüística, tot i ser una condició imprescindible, no pot constituir per si sola una acreditació suficient de la competència professional. Acreditar el coneixement d’una llengua no equival a acreditar la competència necessària per interpretar en un procediment judicial. La interpretació judicial requereix competències específiques en interpretació, coneixement jurídic i processal, domini de la terminologia especialitzada i coneixement i aplicació dels principis ètics i deontològics de la professió.

- Implantar mecanismes efectius de control i seguiment de la qualitat, que permetin comprovar de manera continuada que els professionals que presten els serveis compleixen realment les condicions previstes en els plecs i disposen de les competències adequades per a cada encàrrec.

- Acompanyar aquestes mesures d’exigència tècnica amb unes condicions laborals i retributives dignes, en sintonia amb l’alt nivell de responsabilitat, especialització i disponibilitat que requereix la interpretació en l’àmbit de la justícia. La qualitat del servei no es pot garantir sobre la base de la precarització de les persones que presten el servei.

- Una planificació organitzativa adequada, que permeti assignar els professionals amb prou antelació i facilitar-los la informació i els materials necessaris per preparar les intervencions amb rigor. L’accés a aquesta informació no hauria de veure’s limitat per consideracions genèriques de confidencialitat, atès que els intèrprets, com la resta dels professionals que intervenen en l’àmbit judicial, estan subjectes als deures corresponents de confidencialitat i secret professional.

- Dedicar una atenció específica a la garantia efectiva de l’ús del català en l’àmbit judicial. El plec obliga l’empresa adjudicatària a garantir la prestació del servei en llengua catalana i estableix que, quan l’intèrpret assignat no pugui prestar-lo directament en aquesta llengua, s’ha d’assignar un segon intèrpret que faci d’enllaç català-castellà o castellà-català, sense cap cost addicional per a l’Administració. La formació en català s’ofereix a totes les facultats d’interpretació i traducció, per la qual cosa l’accés a professionals que treballin amb aquesta llengua no hauria de suposar cap problema, especialment en la combinació lingüística català-castellà.