Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

El discurs d'odi anti-gènere en les xarxes socials, analitzat en una recerca

10 feb. 2022
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

La investigació GENHA -finançada per la Unió Europea, i coordinada per la UAB, juntament amb 4 universitats europees - ha identificat i analitzat durant dos anys els discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d'extrema dreta amb representació parlamentària a Espanya, Itàlia, Hongria, Alemanya i Suècia.

TwiterFacebook

A Espanya han observat que els atacs se centren a "desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s'identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, i difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l'espai polític" .

Identificar i analitzar com els partits polítics d'extrema dreta a Europa s'han apropiat del discurs d'odi contra la ideologia de gènere mitjançant les xarxes socials i Internet, així com proposar quin tipus de polítiques jurídiques i públiques poden implementar els Estats membres i la Unió europea per protegir els drets humans en joc ha estat la finalitat del projecte GENHA “Hate speech, gender, social networks and political parties” (Discurs d'odi, gènere, xarxes socials i partits polítics), projecte finançat pel programa europeu "Rights, Equality and Citizenship", ha tingut una durada de 2 anys i ha finalitzat aquest mes de febrer. 

Coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació d'una vintena d'investigadors de la Universitat de Bolonya (Itàlia), la Universitat Central Europea (CEU) d'Hongria, la Universitat de Viena (Àustria) i la Universitat de Göteborg (Suècia).

Els investigadors s'han dedicat a identificar i analitzar els discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d'extrema dreta amb representació parlamentària als països participants: Espanya, Itàlia, Alemanya, Hongria i Suècia. Van seleccionar els missatges a través del programa de social listening “Senti-One” durant dos anys (2018-2019). Dels discursos d'odi antigènere identificats, es va analitzar el potencial impacte d'aquests missatges, a través d'una anàlisi quantitativa de cent missatges per cada país, i també se'n van seleccionar una mostra per fer una anàlisi qualitativa.

Així, a Itàlia es van analitzar els partits Noi amb Salvini, Lliga Salvini Premier i Fratelli d’Itàlia; a Alemanya, el partit “AfD”; a Espanya, “Vox”; a Hongria, “Fidesz” i “KDNP MiHazánk”; i a Suècia, The party i The youth party, així com els comptes personals d'alguns dels seus representants més destacats.

Conclouen que cal considerar-ho “violència contra les dones”

L'estudi conclou que cal considerar el discurs d'odi antigènere com una violació dels drets de les dones i una forma de violència contra les dones. A més, veu necessària la interpretació del delicte de discursos d'odi considerant les dones com a "grup vulnerable", i afegint-hi, per raó de gènere, sexe, identitat de gènere o orientació sexual.

També, fruit de la investigació, s'han elaborat una sèrie de propostes legals i de polítiques públiques, a nivell estatal i europeu. A nivell estatal a través del desenvolupament de legislació antidiscriminatòria, administrativa i de violència de gènere. A nivell europeu mitjançant el desenvolupament d'instruments legals que garanteixin els drets humans dels usuaris de les xarxes socials i internet (per exemple la Digital Act).

Missatges sexistes i anti-feministes a Twitter i Facebook

Els missatges amb discursos d'odi antigènere es van classificar pel seu contingut com a missatges sexistes o antifeministes, o contraris al col·lectiu LGTBIQ o homofòbics, i antigènere. També es van classificar per la seva intensitat en discursos d'odi en sentit estricte (crides a la violència); discursos d'odi en un sentit ampli (agitació i difamació); i discurs d'odi potencial (rumors o discursos d'odi implícits).

La gran majoria d'aquests discursos d'odi antigènere identificats i analitzats corresponen a la categoria de discursos d'odi en sentit ampli o discurs d'odi potencial.

“Els representants dels partits polítics emeten poques vegades discursos d'odi en sentit estricte, sinó que són discursos d'odi implícits, irònics i plens de burla o menyspreu. Són en tot cas els actors secundaris també estudiats (simpatitzants, representants d'associacions afins al partit polític) els que serveixen com a altaveus d'aquests discursos d'odi antigènere i arriben a emetre els discursos d'odi més forts”, explica la professora de Dret de la UAB, Noelia Igareda, investigadora del grup Antígona de la UAB –dedicat a l'estudi de Dret i Gènere–, que ha participat coordinant l'estudi.

Tots els països participants a l'estudi tipifiquen els discursos d'odi com una forma de delicte d'odi, però no inclouen per raons de sexe, gènere, identitat de gènere o orientació sexual (a excepció del Codi Penal espanyol, que des del 2015 sí que el tipifica). Però encara en els casos en què es contempla, com l'espanyol, només seria aplicable als discursos d'odi en sentit estricte, i no es considera les dones com a grup vulnerable que en justificaria la consideració com a víctimes d'aquests delictes d'odi.

Diferències per països per mida i posició dels partits.

Tot i que la investigació dóna conclusions comunes als països participants, hi ha algunes diferències a causa del context de cada país: “no només per les diferents mides, sinó per la posició que els partits polítics analitzats (des de la situació a Hongria on governen, fins i tot la seva posició minoritària a Suècia, passant pel seu paper de partits emergents que han aconseguit un creixent suport social els últims anys, com a Itàlia i Espanya”, explica la investigadora Noelia Igareda.

També hi ha algunes diferències en les temàtiques dels discursos d'odi antigènere: “a Espanya per exemple, els atacs se centren a desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s'identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, i difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l‟espai polític”, argumenta la investigadora de la UAB.

La professora de Dret de la UAB explica que és important remarcar que "l´agitació observada en aquests missatges d´odi en sentit ampli, on generalment juguen la desinformació, el sarcasme i la negació, van ser les que van produir comentaris d´odi en sentit estricte".

-Projecte GENHA: http://genha.eu/

-Estudi “Anti Gender Hate Speech in Populist Right Wing Social Media Communication” :

-Estudi “Report on Legal and Public Policies Proposals to Adress Anti-Gender Hate Speech” :

 

Dins de