Durant l'any 2024 va haver-hi 52 processos i negociacions de pau al món

Segons l’informe, s’ha observat un augment en el nombre de processos i negociacions de pau analitzats a escala mundial: n’hi va haver set més que l’any anterior. En total, es van registrar 52 processos de pau. D’aquests, 20 van tenir lloc a l’Àfrica, 12 a l’Àsia i el Pacífic, 7 a Europa, 7 a Amèrica i 6 a Orient Mitjà. Un any més, l’Àfrica continua sent el continent amb el nombre més elevat de negociacions registrades. L’Organització de les Nacions Unides va estar present en el 50 % dels processos, de manera que es confirma com un dels principals actors de mediació a escala global.

Aquest creixement s’emmarca en una tendència ascendent (37 processos el 2021, 39 el 2022 i 45 el 2023), i l’any 2024 supera també els nivells registrats els anys 2018 (49 casos) i 2019 (50). Tanmateix, aquest increment no s’ha traduït en una millora global de la situació: l’any 2024 va estar marcat per l’augment del nombre de conflictes armats actius (37) i per la intensificació de la violència en contextos com Israel-Palestina, Camerun, Etiòpia (Oròmia), Sudan, Colòmbia, Haití, Myanmar i Ucraïna.

Com en anys anteriors, la majoria dels processos de pau van trobar-se amb dificultats greus, com l’estancament, el bloqueig o la manca de voluntat política real per part dels actors implicats. En aquest sentit, es manté la preocupació per la manca de mecanismes específics de participació per a les dones i per l’absència de la perspectiva de gènere en la majoria de les negociacions. Malgrat la mobilització activa d’organitzacions de dones i col·lectius LGBTIQ+ en molts territoris, aquestes veus continuen sent excloses sistemàticament dels espais formals de diàleg.

Una gran part de les agendes negociadores de 2024 es van centrar a intentar assolir treves, altos el foc i cessaments d’hostilitats, especialment en conflictes com els d’Israel-Líban (Hezbollah), Colòmbia (ELN i EMC), Myanmar, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud o Etiòpia. En molts casos, les iniciatives diplomàtiques les van liderar tercers actors estatals i regionals, tot i que en diversos contextos, com Israel-Palestina o Haití, els intents d’aturar la violència van ser insuficients o només van donar resultats temporals.

Durant el 2024 hi va haver, com és habitual, una combinació d’avenços i retrocessos. Entre els retrocessos més significatius destaquen els casos del Sudan, on el conflicte entre l’exèrcit i les forces paramilitars no va tenir avenços reals; el bloqueig persistent a Myanmar i Palestina, i la fractura dels processos a Haití, República Democràtica del Congo i Líbia. En canvi, també hi va haver aproximacions rellevants, com l’acord d’accés marítim entre Etiòpia i Somàlia signat a Ankara, la reactivació del diàleg a Colòmbia amb diversos grups armats, l’acord de cessament d’hostilitats entre Israel i Hezbollah, o la desescalada fronterera entre l’Índia i la Xina.

Amb motiu de la publicació del nou informe, el rector de la UAB, Javier Lafuente, ha destacat la importància d’aquest treball per entendre el context internacional actual: «Aquest anuari és una eina fonamental per tenir una radiografia acurada del panorama dels conflictes que hi ha actualment al món i les vies de resolució engegades, i és un referent per comprendre l’abast de la realitat internacional, l’evolució de les negociacions i els diàlegs de pau que s’estan portant a terme».

Podeu consultar la publicació completa i els capítols regionals al web de l’Escola de Cultura de Pau.