Bernardo Atxaga i Manuel Rivas evoquen els orígens dels seus mons literaris

Bernardo Atxaga i Manuel Rivas van mantenir, el 22 d'abril, una animada conversa a la Sala Cinema de la UAB en què van parlar de les seves infàncies i els seus orígens com a escriptors, així com d'alguns dels seus temes recorrents. L'acte, que estava organitzat pels mínors d'Estudis Gallecs i d'Estudis Bascos de la UAB, va comptar amb la participació de Jordi Julià com a moderador. Julià, professor del Departament de Filologia Espanyola, va qualificar com "un regal per a un professor de literatura i dilecte lector d'Atxaga i Rivas" el fet de conduir un diàleg entre dos escriptors que representen els principals referents literaris actuals de les lletres gallegues i basques.

Tant Atxaga com Rivas van evocar els seus anys d'aprenentatge a Guipúscoa i a Corunya, respectivament. Atxaga va destacar la importància de l'entorn rural en què va crèixer per al seu món literari, alhora que va explicar que ha lluitat sempre contra "l'estigma classista" que acompanya la vida rural. L'autor d'Obabakoak, tot citant Josep Pla, va afirmar que el nucli de la literatura "són els detalls". Rivas, per la seva banda, va recordar les paraules de Franz Kafka segons les quals, "si tens els ulls oberts, és la història qui et troba", i va situar l'orígen de la seva inspiració en la "fascinació d'escoltar".

L'autor gallec va recordar les "vaques urbanes" que podia veure als afores de Corunya a la seva joventut i va manifestar també la seva incomoditat davant d'una "certa visió supremacista" que s'entreveu en etiquetes com la de "realisme màgic". Es va mostrar més partidari de la "imaginació" i del concepte de "realisme trascendental" encunyat per Max Aub.

Inspiració poètica

Tot i que ambdòs autors han assolit els seus èxits principals com a narradors, Julià els va animar a parlar també de la seva obra poètica. Atxaga va tornar a parlar de la seva infància per evocar "l'estranyesa", la sensació de transportar-se "a un altre lloc" que li provocava l'església del seu poble i el seu perfum d'encens. Aquesta experiència el va portar a escriure poemes perquè "la poesia ha estat una manera de buscar aquell altre indret que no hi és aquí".

Rivas va trobar també a l'església que havia de freqüentar a la seva infància una font d'inspiració. Va recordar que, quan sentia la narració del diluvi universal i el colom tornava amb una branqueta d'olivera, ell es preguntava pel destí del corb enviat també per Noé. Per a l'escriptor, el colom havia estat "un bon periodista" perquè havia tornat amb la informació, mentre que "el corb és la poesia, perquè va seguir viatjant vers allò desconegut".

La xerrada va deixar a més l'evocació d'un grapat d'anècdotes i records. Atxaga, per la seva banda, va explicar la importància que va tenir per a ell el contacte amb el poeta Gabriel Aresti quan es va traslladar a Bilbao com a estudiant d'econòmiques, o la discreta qualificació que va obtenir una de les seves redaccions de col·legi en què parafrasejava l'Eneida ("Virgili i jo vam treure un sis"). I Rivas va recordar els seus primers textos periodístics, en què havia de reconstruir peces enviades per corresponsals que arribaven en precàries condicions, i va explicar "l'alegria" que el va provocar un professor que va menysprear un text seu tot dient: "Això no és periodisme, és literatura!".