Acaba la campanya de La Draga amb la recuperació de nous objectes
Les excavacions arqueològiques d'enguany al jaciment de La Draga han tret a la llum nous objectes de la vida quotidiana de les societats neolítiques. Els nous elements ornamentals trobats confirmen el valor simbòlic-ideològic que tenien per a les primeres comunitats agrícoles i ramaderes.
Els treballs s’han centrat en l’anomenat sector A, prop d’on es van iniciar les excavacions al jaciment i com a continuïtat dels treballs duts a terme els anys 2013 i 2014, i han permès finalitzar l’excavació d’algunes de les foses del subsòl i reblertes de residus i documentar-ne de noves. Les restes recuperades permeten aprofundir en la reconstrucció dels diversos àmbits de la vida quotidiana i l’organització social de les societats neolítiques, així com obtenir indicadors per a la reconstrucció del paisatge de l’entorn i de l’impacte que sobre aquest va tenir l’activitat humana.
Entre d’altres objectes, s’hi han localitzat restes òssies dels animals consumits, fragments de molins i altres estris emprats en la preparació dels aliments, fragments de contenidors ceràmics, restes del procés de manufactura d’eines de pedra i elements ornamentals –denes i anells- elaborats amb petxina i os. La diversitat i qualitat de manufactura dels elements ornamentals confirma el valor simbòlic-ideològic que aquests van tenir per les primeres comunitats agrícoles i ramaderes.
Els treballs de la campanya d’enguany finalitzen divendres 3 de juliol, reduint el període d’excavacions respecte a altres anys. La brevetat de les intervencions ve motivada per una reducció del finançament, que impossibilita dur a terme campanyes de més llarga durada i excavar indrets on s’hagin preservat elements arquitectònics en fusta, atesos els recursos necessaris per al seu estudi i conservació.
Malgrat aquestes deficiències econòmiques el projecte científic de La Draga no s’atura. Els investigadors han destacat l’important nombre de comunicacions científiques presentades a congressos internacionals en els darrers anys sobre les troballes del jaciment i la forma de vida de les poblacions que el van habitar. A tall d’exemple, en els darrers quatre anys (2011-2014) investigadors del projecte han participat en 20 congressos internacionals a diversos punts del continent europeu i americà, així com a d’altres trobades d’àmbit estatal. Igualment, en el mateix període han estat publicats 16 articles en revistes internacionals de gran impacte científic, a més de col•laborar en la publicació de nombrosos llibres. Tot això, han comentat, atorga al projecte científic de La Draga una gran visibilitat internacional en el món de la recerca sobre les primeres societats neolítiques, convertint-lo en un dels projectes referencials i capdavanters pel coneixement de la prehistòria a Europa occidental.
En la campanya d’enguany han participat en les diverses tasques d’excavació unes seixanta persones. Tot i que els participants provenen majoritàriament de diversos punts de la geografia catalana, motivat en gran mesura per la participació d’alumnes del Grau d’Arqueologia de la UAB, s’hi han desplaçat també persones d’altres punts de l’Estat, així com de Brasil, Sèrbia, Polònia, França, Itàlia i Grècia.
25 anys de campanyes d’excavacions
Al jaciment de La Draga es venen duent a terme campanyes arqueològiques durant els darrers 25 anys, sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles. Atesa la importància del jaciment, des de l’any 2008 s’ha estructurat un projecte de recerca al seu voltant, on hi participen la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IMF, Barcelona). La intervenció conjunta d’aquestes institucions, de natura i objectius diferenciats, permet realitzar un apropament més complert a tota la singularitat del jaciment, permetent realitzar tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades.
La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les societats agrícoles i ramaderes neolítiques es van establir al Nord-est peninsular, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats agrícoles i ramaderes.
Imatge: Objectes recuperats en la campanya d’excavacions de La Draga 2015:
1.- Aixes de pedra polimentades
2.- Mà de molí
3.- Fragments ceràmics decorats amb cordons llisos
4.- Estris de sílex (puntes de fletxa i ganivets)
5.- Dena de collaret de petxina de morfologia romboïdal
6.- Denes de collaret discoïdals de petxina
7.- Anells d’os
8.- Penjoll fet sobre dent perforada
9.- Petxina perforada emprada com a penjoll