Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

“La part més maca va ser la gran relació que vaig tenir amb els nens i nenes”

22 nov. 2019
null Bluesky Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
Mercè Clapés, estudiant de logopèdia, ofereix el seu testimoni de l’experiència de fer un voluntariat d’un any a Varsòvia a l'entitat Polska Fundacja im. Roberta Schumana
Mercè Clapés
El Cos Europeu de Solidaritat  és una iniciativa de la Comissió Europea que s’encercla dins del marc de l'Estratègia Europea de Joventut 2019-2027 que aprofundeix en l’itinerari educatiu i formatiu de la gent jove. El descobriment de nous horitzons i l’adaptació a altres cultures, mitjançant activitats de voluntariat, possibiliten l’aprofundiment personal i social.
“Vaig sentir a parlar dels voluntariats europeus a una amiga de la meva germana i vaig pensar que seria una bona oportunitat. Buscant i buscant en vaig trobar un que s’ajustava realment al que m’agrada: treballar en una escola bressol (amb infants fins a 9 anys) amb diversitat funcional.

Varsòvia va ser la meva destinació. Abans d’arribar al que seria el meu país d’acollida durant 9 mesos, poca cosa sabia sobre el que em trobaria. Amb el que em va anar dient la gent i el que prèviament coneixia, la imatge que em vaig crear va ser: fa molt fred, els polonesos són gent bastant distant, és molt barat, la ciutat va quedar totalment destruïda després de la Segona Guerra Mundial i el polonès és un dels idiomes més complicats d’Europa. Per sort, la meva imatge sobre Polònia i la societat polonesa va canviar a mesura que anaven passant els dies (tot i que algunes expectatives es van complir)”.

Un aprenentatge enriquidor en tots els sentits
“Amb aquesta experiència, he pogut descobrir i aprendre d’un àmbit molt desconegut per mi dins de la meva professió (comunicació augmentativa i alternativa i teràpia alimentària) i que m’ha obert tot un món per descobrir. En tot moment, m’he sentit molt acollida a l’escola per les mestres i les diferents professionals que hi treballen. La part més maca que m’enduc d’aquests mesos és la gran relació que vaig acabar tenint amb els nens i nenes: tot i que parlàvem poc (podríem dir que el meu polonès no ha millorat gaire i la majoria d’ells no podien parlar), hem acabat entenent-nos i hem creat un vincle molt afectiu i sincer. 

Gràcies a aquest voluntariat, he pogut viatjar per països totalment desconeguts i molt diferents socialment i cultural que des de Barcelona em quedarien molt lluny (com ara, Estònia, Letònia, Lituània) i conèixer gent fantàstica d’altres països d’Europa (Portugal, Itàlia, Geòrgia, França...) que segur que passaran els anys i seguirem en contacte. També m’ha servit per descobrir coses de mi que desconeixia i que m’han sorprès. Tot plegat, m’ha fet gaudir d’un gran any que no dubtaria en repetir”.
 

Dins de