Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

30è aniversari del laboratori MELiSSA a la UAB

10 juny 2025
null Bluesky Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

L’any 1995 s’inaugurava el laboratori MELiSSA a la Facultat de Ciències de la UAB, una iniciativa única a Europa per a la demostració i integració de tecnologies de suport de vida a l’espai. Per celebrar el 30è aniversari, el passat divendres 6 de juny la Planta Pilot MELiSSA, ubicada des de 2009 a l’Escola d’Enginyeria, va acollir una jornada amb la participació de més d’un centenar d’assistents.

Aniversari MELISSA

El passat divendres, 6 de juny, va tenir lloc la jornada de celebració del 30è aniversari del laboratori MELiSSA a les instal·lacions de la Planta Pilot MELiSSA i a la Sala de Graus de l’Escola d’Enginyeria. L’acte va aplegar més d’un centenar d’assistents vinculats al projecte i va comptar amb la participació de personalitats destacades, com la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat. La consellera va expressar el suport del Govern a un projecte d’aquestes característiques, «col·laboratiu, internacional i adreçat a resoldre grans desafiaments de transició energètica, sostenibilitat, alimentació i exploració de l’espai», així com «l’orgull i gratitud que suposa comptar a Catalunya amb aquest ecosistema en recerca sobre l’espai». «Catalunya vol esdevenir una de les 50 regions més innovadores d’Europa, i això implica la creació de nous programes en l’àrea de l’espai», va anunciar.
 
També hi va participar Chloé Audas, directora del projecte MELiSSA a l’Agència Espacial Europea (ESA), que va presentar la iniciativa des de la visió global de l’Agència. El projecte compta amb 16 socis de sis països, tant de l’àmbit universitari i de recerca com de l’industrial i d’altres organitzacions, amb més de 1.500 científics i enginyers implicats. Es tracta d’un projecte «per donar resposta a la necessitat de tenir un sistema de suport de vida tancat a les missions espacials», va afirmar, i ara el pas necessari serà «incloure humans en aquest cicle, un pas fonamental per provar l’operativitat, el manteniment del cicle i la redundància» dels processos.
 
Francesc Gòdia, professor del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i director de la Planta Pilot MELiSSA, va explicar la trajectòria del projecte al llarg d’aquests 30 anys i va agrair el suport continuat de la UAB, de l’ESA, de la Generalitat i del govern de l’Estat, que han estat «en sintonia fina» des dels inicis. «Tenim la visió de mantenir un humà aïllat per demostrar que aquesta tecnologia pot suportar la vida d’una persona a l’espai», va refermar el professor Gòdia com a fita per als propers deu anys.
 
Per la seva banda, la directora de la divisió d’Òptica, Robòtica i Ciències de la Vida de l’ESA, Kyriaki Minoglou, va destacar el laboratori MELiSSA com una «eina excel·lent per empènyer els límits de la ciència i les seves aplicacions» i va recordar que és un dels dos laboratoris externs de l’ESA a Espanya, juntament amb el telescopi OGS a les illes Canàries.
 
La jornada també va comptar amb la participació de l’astronauta espanyola Sara García Alonso, per a qui «MELiSSA és més que una planta pilot; és un assaig per a un futur en què la biotecnologia serà una eina per mantenir la vida». García Alonso va compartir que, quan li pregunten per la importància de la recerca espacial, sovint posa com a exemple un projecte de l’ESA basat en la tecnologia de MELiSSA. Es tracta d’un projecte que s’està aplicant per ajudar a reduir la malnutrició al Congo i que facilita el cultiu de la microalga espirulina per utilitzar-la com a suplement nutricional. Aquesta microalga es pot cultivar en tancs d’aigua per tal de produir un complement que satisfà les necessitats nutricionals i millora el gust dels aliments, va explicar. Per a l’astronauta de l’ESA, es tracta «d’un dels exemples més poderosos de com la recerca espacial pot beneficiar la humanitat».
 
També hi va participar el director de l’Agència Espacial Espanyola, Juan Carlos Cortés, per afirmar que MELiSSA «encaixa perfectament en el futur de l’agència», ja que «la tecnologia clau per a l’exploració espacial és el desenvolupament de sistemes de suport de vida». «És necessari un canvi de paradigma en l’abastiment de les missions, i el catalitzador d’aquest canvi és MELiSSA», va sentenciar.
 
El rector de la UAB, Javier Lafuente, va cloure l’acte subratllant «la importància d’una iniciativa com MELiSSA, un projecte ambiciós que connecta la Universitat amb la recerca d’avantguarda». Lafuente va destacar que es tracta del resultat d’un «desafiament complex i a llarg termini que ha creat una xarxa internacional de laboratoris i una comunitat científica que promou la col·laboració entre institucions i la formació de nous investigadors». El rector va ressaltar el paper de la UAB com «una universitat que sempre és oberta a aliances amb altres institucions per dur a terme projectes ambiciosos».
 
El projecte MELiSSA
 
MELiSSA, acrònim de Micro-Ecological Life Support System Alternative, és un projecte innovador de l’ESA que es va iniciar com a part d’un programa de recerca sobre tecnologies de suport a la vida per tal de fer possible missions tripulades de llarga durada a l’espai. Es tracta de l’únic laboratori a Europa per a la demostració de sistemes de suport a la vida de cicle tancat, un sistema de regeneració circular que produeix aigua, aliments i oxigen recuperats de residus, diòxid de carboni i minerals. La Planta Pilot MELiSSA de la UAB es va iniciar l’any 1995 a la Facultat de Ciències i forma part, des de l’any 2009, del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental així com de l’Escola d’Enginyeria de la UAB.

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Aliança pels objectius
  • Aigua neta i sanejament

Dins de