Una economia sense explotació entre grups va afavorir l'esplendor de les comunitats de l'edat del coure a la península Ibèrica
Un estudi d’investigadors de la UAB descriu les forces productives de les comunitats calcolítiques de la meitat sud de la península Ibèrica com a molt diverses, tant en el tipus de tasques realitzades com en la intensitat, amb un alt grau de cooperació i sense signes aparents de dependència entre els diferents tipus d’assentaments ni de centralització política. El treball, a partir de l’anàlisi de dades d’eines macrolítiques i el suport addicional d’informació bioarqueològica, permet confirmar el gran recinte de fossats de Valencina de la Concepción (Sevilla) com un macropoblat, habitat per milers de persones, i no només un lloc de culte.
La riquesa i diversitat productiva de les comunitats calcolítiques de la meitat sud de la península Ibèrica, fa entre 5.100 i 4.200 anys, es van produir sense signes d’explotació econòmica o jerarquies socials marcades i amb un alt grau de cooperació. Aquesta organització econòmica, basada en una gran varietat de recursos i tasques, es va donar en gairebé tots els assentaments, independentment del tipus o grandària que van tenir, i hauria estat crucial per al gran dinamisme i desenvolupament social, arquitectònic i demogràfic que van assolir les societats de l’edat del coure peninsular.
Així ho conclouen els investigadors del Departament de Prehistòria, Marina Eguíluz, Selina Delgado-Raack i Roberto Risch en un estudi publicat al Journal of World Prehistory, en què han analitzat dades sobre les grans eines de pedra (artefactes macrolítics) de l’edat del coure per conèixer la pauta econòmica dels diferents tipus d’assentaments que hi van existir.
“Determinar si aquests assentaments es van distingir per modes de producció específics, amb una economia característica entre els recintes monumentals amb fossats i els emmurallats front als situats en turons i espais més oberts, esdevé fonamental pel debat en curs sobre si és pertinent o no parlar de complexitat social quan fem referència a les societats calcolítiques peninsulars i a la seva organització política”, explica Marina Eguíluz.
Les comunitats de l’edat del coure a la península Ibèrica van produir un dels registres arqueològics més importants de la prehistòria tardana, però alhora també més desconcertants per als especialistes. Com i per què van assolir la gran complexitat econòmica i social que es desprèn del nombre i mida dels assentaments, la capacitat creativa que reflecteixen els seus objectes i l’enorme circulació de béns que es va produir és encara objecte de debat.
Molta variabilitat i sense signes de centralització política
L’estudi descriu les forces productives d’aquestes comunitats basant-se, sobretot, en els artefactes macrolítics, eines imprescindibles per assolir gran part de les tasques de l’edat del coure. El resultat és la constatació de gran variabilitat, tant en el tipus de tasques realitzades com en la intensitat, i sense signes aparents de dependència i centralització política. Aquesta variabilitat va prevaler sobre l’especialització, sobretot en la producció de cereals, i no s’explica per aspectes com la ubicació geogràfica, la forma d’ocupació o la monumentalitat.
Res no indica que els poblats fortificats emmagatzemessin grans quantitats d’excedents i dominessin els poblats de fossats o viceversa, apunten els investigadors. “El que observem és que la diversitat productiva i, cal pensar, l’intercanvi de productes, coneixements i persones entre comunitats va ser fonamental en aquesta època d’excepcional desenvolupament econòmic, social i creatiu”, assenyala Selina Delgado-Raak.
Cada comunitat hauria organitzat la seva economia de la manera més productiva possible, tenint en compte el seu entorn, la mida de la població i les condicions socials. Els grans assentaments de fossats disposaven de totes les eines necessàries per escometre els treballs rutinaris d’una comunitat, sense acumulacions específiques de determinats materials, com ara cereals o puntes de fletxa.
Aquest resultat és especialment rellevant en el cas del jaciment monumental de Valencina de la Concepción (Sevilla), amb una extensió de més de 250 hectàrees i múltiples fossats. “L'estudi de més de 150 artefactes macrolítics provinents de la zona nord del jaciment ha permès correlacionar activitats de subsistència com la molta o el treball de pedra i fibres amb estructures d'habitació, confirmant que es tracta d’un macropoblat habitat per milers d’habitants i no d’un lloc de culte", destaca Marina Eguíluz.
Excavacions al macropoblat calcolític de Valencina de la Concepción (Sevilla), dutes a terme per l’Instituto Arqueológico Alemán (foto "D-DAI-MAD-JMV-DG-54-2022-003", DAI-Madrid).
Societats cooperatives de l’abundància
L’estratègia de la diversitat productiva detectada aniria en la línia del que els investigadors han anomenat societats cooperatives de l’abundància de la prehistòria tardana d’Europa i l’Orient Mitjà. “Aquestes societats es van caracteritzar per generar una riquesa material considerable i, alhora, limitar la possibilitat d’explotació de la força de treball i, en conseqüència, la producció de plusvàlua, al contrari del que va succeir després amb la societat d’El Argar”, explica Roberto Risch. “La seva organització desafia un pensament únic dels nostres temps, segons el qual la producció de riquesa de tota època històrica requereix la presència d’una classe o grup dirigent”, afegeix l’investigador.
L’organització que plantegen els investigadors no implica que la violència fos un element aliè a la península Ibèrica calcolítica. De fet, les troballes en alguns jaciments suggereix que n’hi va haver, “però no va ser un aspecte omnipresent, fet que també confirma el registre antropològic. En comptes d’un mitjà per subjugar la població i exigir obediència, la violència hauria pogut ser una estratègia per aconseguir el contrari, és a dir, defensar una societat rica i amb un alt grau de cooperació”, indica Roberto Risch.
En el treball els investigadors han analitzat artefactes macrolítics que els grups de l’edat del coure d’una vintena de jaciments van fer servir per multitud de tasques, com ara moldre cereals, processar aliments, triturar minerals, tallar pedres, impermeabilitzar ceràmica, adobar cuir, forjar i esmolar eines i armes de metall, talar arbres i treballar la fusta o esquarterar animals. “Es tracta d’eines clau per entendre l'economia d'una societat i com estan repartides la tasques”, expliquen els investigadors. Els resultats obtinguts estan en consonància amb altres dades de tipus bioarqueològic (botànica, fauna, paleonutricional) disponibles per a jaciments de la mateixa època.
Article: Eguíluz, M., Delgado-Raack, S. & Risch, R. «The Strength of Diversity: Macrolithic Artefacts and Productive Forces During the Chalcolithic of Southern Iberia». J World Prehist (2023). https://doi.org/10.1007/s10963-023-09178-2