Experts analitzen els desafiaments de la Intel·ligència Artificial per al sector energètic

La jornada va abordar la necessitat d'una governança robusta a les empreses i l'adaptació de les seves estructures davant de la irrupció de la IA.

El creixement exponencial de la demanda energètica global impulsat per la Intel·ligència Artificial General i els nous reptes regulatoris van marcar el debat.

La jornada ha abordat alguns dels desafiaments més urgents que planteja la irrupció de la intel·ligència artificial en sectors estratègics. Un dels eixos centrals ha estat l'impacte de la Intel·ligència Artificial General (IAG) a la demanda energètica mundial.

La competència creixent entre els Estats Units i la Xina per liderar el desenvolupament d'aquesta tecnologia està provocant un augment exponencial del consum energètic, comprometent la sostenibilitat del sistema elèctric global i els compromisos climàtics. Això també impacta en les diferents estratègies a nivell normatiu tant a nivell europeu com a nacional (dins dels països de la UE), i finalment comparativa amb els Estats Units i altres grans potències que en aquests moments no tenen regulació.

Antonio Morales va afirmar que "la IA als EUA consumeix avui dia un 3% de l'energia i aquesta xifra arribarà a un 8% el 2030".  Això fa que "continuar amb la transició energètica sigui crucial per fer front a la necessitat energètica de la IA" va concloure Joaquín Rodríguez. A més, va assenyalar que “la majoria de les infraestructures amb què comptem en el present van ser creades per a una era climàtica que ja no existeix i per això la inversió en infraestructures de xarxes i distribució és de vital importància”.

Els ponents han ressaltat la necessitat de renovar infraestructures, accelerar la transició a fonts renovables i millorar l‟eficiència dels centres de dades com una prioritat urgent per a governs i empreses. En paral·lel, s'ha subratllat la importància de comptar amb estructures de governança sòlides i un model organitzatiu amb rols i responsabilitats ben definits per integrar la IA a les grans corporacions. L'ús de la intel·ligència artificial impacta en la gestió de les societats de capital, sobretot des del punt de vista de les obligacions i les responsabilitats dels administradors.

D'una banda, han remarcat el paper crucial que juguen els consells d'administració en la definició d'estratègies i marcs de supervisió amb la definició dels principis d'ús responsable de la IA – respecte a l'ésser humà, no discriminació, proporcionalitat– recollits al reglament europeu. De l'altra, la gran importància de la governança de segon nivell en la gestió de riscos i controls més específics, amb el registre inventariat dels diferents sistemes d'IA, casos d'ús, testing i valoració, desplegament i monitoratge.

A més, han explicat que davant una tecnologia que pot millorar la presa de decisions, però també comporta riscos com l'opacitat algorítmica, la dependència excessiva o el biaix en les dades, els experts han insistit que els administradors han d'exercir un control efectiu, garantint tant el compliment normatiu com una reserva de judici humà adequada. En aquest sentit, Francisco Javier Arias va recalcar la “necessitat d'aprovar polítiques que regulin els algorismes de decisió a les societats de capital”.

Finalment, els ponents han posat el focus a l'àmbit de l'administració pública, on la implementació de sistemes algorítmics ha de conjugar eficiència amb garanties jurídiques. La jornada ha reivindicat la necessitat de mantenir la intervenció humana en decisions discrecionals que afecten els drets fonamentals, reforçant el principi de rendició de comptes en tot procés automatitzat.

Carlos Padrós va concloure tot afegint que “un nou dret en què la regulació dels comptadors i les xarxes intel·ligents serà fonamental”.

La Càtedra Manuel Ballbé va ser creada per donar continuïtat a la feina i pensament del professor de la UAB Manuel Ballbé, el llegat del qual suposa una gran contribució a la regulació global oreintada a garantir la Seguretat Humana.