No tots els camins portaven a Roma: un estudi de la UAB reconstrueix l’organització de la xarxa viària romana

El sistema de carreteres romanes va ser la primera xarxa de transport a escala continental del món antic. Unia diferents regions d'Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, estructurant el flux de comerç, d’exèrcits i persones. Aquestes rutes van tenir un paper crucial, ja que també van facilitar la propagació d'innovacions tecnològiques, creences religioses i, fins i tot, pandèmies.
Un nou estudi que han codirigit investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), creadors del projecte Itiner-e,-el mapa digital més detallat de la xarxa de carretes de l’Imperi Romà-, presenta una anàlisi exploratòria quantitativa d’alta resolució espacial del sistema viari de l’Imperi romà, que ha estat possible gràcies a la creació d’una base de dades detallada que abasta tot el territori imperial.
La recerca aborda qüestions plantejades des de fa temps, com ara la centralitat de ciutats com Roma o el grau de rectitud i la pervivència de les vies. Els resultats demostren que la ciutat de Roma ocupava una posició més perifèrica en la xarxa de mobilitat de l’Imperi del que tradicionalment se li atribuix, mentre Bizanci, capital durant l’Antiguitat tardana, tenia una posició més central. A més, l’anàlisi demostra que les capitals provincials actuaven de manera sistemàtica com a cruïlles clau que articulaven les comunicacions terrestres regionals. La posició central que ocupaven aquestes capitals i les vies principals sembla indicar que els romans eren capaços de prendre decisions estratègiques a escala provincial -o fins i tot imperial- per desenvolupar la xarxa viària i els punts clau per organitzar, administrar i controlar els territoris acabats de conquerir. Això obre nous i fascinants interrogants sobre com planificaven, cartografiaven i executaven aquestes decisions a escala continental, per primera vegada en la història de la humanitat.

Una empremta duradora en la xarxa de carreteres moderna
L’anàlisi rigorosa feta pels investigadors apunta que els romans van deixar una empremta permanent en el món modern i estableix una correlació entre la presència d’antigues vies romanes i la de les principals carreteres modernes, que va continuar fins als grans canvis històrics impulsats per la revolució industrial. La continuïtat de les vies romanes en èpoques actuals ha estat determinada per condicions locals que varien en funció de la zona, ja sigui Europa, el Nord d’Àfrica o el Pròxim Orient. Condicions com la topografia, el pas de rius, muntanyes, la presència i el creixement de ciutats o el desenvolupament històric i institucional han fet variar la persistència d’aquestes vies.

Carreteres menys rectes que les actuals
D’altra banda, l'estudi qüestiona la suposició que les carreteres romanes eren uniformement rectes. Si bé els enginyers romans van afavorir les carreteres rectes quan el terreny ho permetia, les seves rutes eren en general menys rectes que les principals carreteres modernes i havien de resoldre la topografia local. Tanmateix, els romans van dissenyar hàbilment carreteres en paisatges menys favorables gràcies a ponts, excavacions a la roca, murs de contenció i sistemes de terrasses. A causa d'això, la majoria de les carreteres romanes van mantenir un pendent inferior al 16%, garantint que continuessin sent adequades per al pas de carros impulsats per animals. Curiosament, les carreteres modernes són lleugerament més sensibles a la topografia i mostren una correlació negativa més forta amb l'elevació que les carreteres antigues.

Article de referència: Pažout, A., Brughmans, T., de Soto, P., et al. "Network Science reveals the structure and lasting impact of the Roman road system" Nature Communications (2026).