Milloren l’estudi genètic de restes òssies de la Guerra Civil
La UAB i la UPF han dut a terme un estudi pioner d’anàlisi forense, aplicant tècniques de seqüenciació d’ADN de nova generació, que permeten obtenir un perfil genètic més complet en restes molt degradades i fer comparacions amb familiars de fins a un segon grau de parentiu.
La recerca, duta a terme per encàrrec del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, implica que “per primera vegada s’han fet anàlisis genètiques de nova generació de restes òssies de la Guerra Civil espanyola amb uns resultats extraordinàriament bons, que obren la porta a identificar-les amb una gran fiabilitat”, ha manifestat Ferran Casals.
L'estudi ha analitzat el material genètic extret l’any 2008 en la recuperació i identificació de les restes humanes de la fossa de Gurb (Osona). En aquell moment, utilitzant els marcadors genètics forenses validats, només es van poder obtenir perfils incomplets d’ADN, degut a l’estat de degradació en què es trobaven.
“El treball que hem fet obre la possibilitat de fer un estudi suficientment ampli de les restes òssies de la Guerra Civil ja excavades i també d’altres restes que puguin venir en el futur. Una metodologia que permetrà identificar quines són les persones concretes que han estat recuperades”, han explicat els investigadors, per als qui és un estudi pioner que serà de referència en la presentació d’aquesta nova tecnologia que s’acaba de posar en marxa.
Gràcies als avenços en la tecnologia de seqüenciació del genoma de nova generació, és possible obtenir informació genètica exhaustiva per determinar un perfil genètic molt complet que permetrà, un cop fet un perfil similar en els parents vius, poder identificar restes amb una gran fiabilitat, fins i tot per a parentius de segon grau. Fins ara, això no era possible degut a l’estat de degradació del material genètic analitzat, l’ADN.
El nou sistema que s’ha fet servir està específicament dissenyat per a l’anàlisi de mostres forenses i molt degradades. Basat en tècniques de NGS (Next Generation Sequencing), permet amplificar fragments d’ADN d’una mida molt més petita i obtenir fins a uns 200 marcadors genètics que inclouen informació sobre fenotips (com ara estimació del color dels ulls o dels cabells).
L’estudi s’ha fet amb la col·laboració d’Illumina, empresa líder en les tecnologies de seqüenciació genètica de nova generació.
Una professora experta en antropologia forense
La investigadora de la UAB que ha col·laborat en aquest estudi, Assumpció Malgosa, ha estat l’encarregada de coordinar els treballs per a la recuperació i la identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil impulsats en els últims temps per la Generalitat. Aquests treballs van servir per elaborar el protocol que defineix les actuacions de la Generalitat en aplicació de la Llei de Fosses.
Malgosa, catedràtica del Departament de Biologia Animal, Vegetal i d'Ecologia i investigadora de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB -on dirigeix el Laboratori d’ADN antic-, és experta en la reconstrucció de poblacions antigues mitjançant l’estudi de restes humanes, així com en antropologia forense.
Notícies relacionades:
Localitzades les restes de 13 individus a la fossa de Gurb
Identificats els 4 soldats republicans de la fossa de Gurb
Troben noves fosses de la Guerra Civil a la Serra de Riés