Les xarxes socials no redueixen les desigualtats en la participació política
Segons un estudi de la UAB realitzat amb el suport de RecerCaixa les noves formes de participació, com l’expressió per mitjà de les xarxes o el consum amb criteris ètics o polítics, no redueixen les desigualtats en la participació política entre els col·lectius més vulnerables i la resta de perfils socials.
Al llarg de de les últimes dècades, la participació política, originalment circumscrita a la participació electoral, ha anat ampliant el seu referent. Ara s’hi inclouen no només formes institucionals, sinó també formes de protesta o expressió, i modes de participació que tenen a veure amb la vida privada (com el consum amb motivacions polítiques). Aquesta recerca, centrada a la ciutat de Barcelona, aborda les característiques d’aquestes formes emergents de participació política, en quina mesura estan condicionades pels recursos individuals, i com es poden compensar aquestes desigualtats.
Els investigadors han analitzat, juntament amb altres formes tradicionals de participació, la seva presència entre la població, la seva relació amb característiques individuals (sexe, edat, nivell d’estudis, nivell d’ingressos) i contextuals (característiques socio-demogràfiques del barri de residència i convocatòries de protesta). L’objectiu de l’estudi ha estat identificar com aquestes variables individuals i contextuals afecten les probabilitats de participar en protestes i altres formes de participació política.
Els investigadors han constatat que Barcelona és una ciutat amb nivells elevats de participació política. Gairebé el 90% declara haver votat alguna vegada en els últims cinc anys i més de la meitat participa en manifestacions o signa peticions. Prop del 40% afirmen haver fet donacions, participat en cassolades o haver expressat missatges polítics a través de banderoles, enganxines o roba amb missatges polítics.
Un terç dels barcelonins, a més a més, fan ús de mitjans de missatgeria o xarxes socials per a difondre contingut polític i han pres decisions polítiques en l’àmbit privat com l’ús del transport públic per motius mediambientals o el consum ètic. Tanmateix, només un 10% declaren haver participat en una audiència pública, consell de barri o processos participatius de l’ajuntament de Barcelona.
Alguns districtes se situen en percentatges elevats per a tots els modes de participació (com Gràcia) i d’altres, en canvi, se situen en percentatges més baixos (com Sant Martí o Ciutat Vella). Així, la probabilitat de participar en una manifestació és dotze punts percentuals més alta entre els veïns de Gràcia (60% de probabilitat) que entre els de Sant Martí (48%). Alhora, un habitant de Gràcia té el doble de probabilitats de participar en una procés participatiu local (16%) que un resident a Sant Martí.
Les diferències territorials són parcialment explicades perquè els ciutadans que habiten en cada districte són diferents. La participació està especialment condicionada pel nivell d’estudis, tot i que altres característiques individuals com ara el sexe, l’edat, la procedència o els ingressos també condicionen la probabilitat de participar.
Segons l’estudi, les formes emergents de participació (protesta, expressió online, consum polític o ètic) presenten desigualtats per característiques sociodemogràfiques encara més acusades que les formes tradicionals.
“Aquestes diferències en participació política per atributs sociodemogràfics són molt difícils de reduir. Factors que tenen un efecte positiu sobre la participació política, com ara participar en associacions, interactuar en xarxes socials digitals, no aconsegueixen reduir les desigualtats, no incrementen més la participació dels més vulnerables” explica Eva Anduiza, investigadora ICREA Acadèmia, professora del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB i responsable de l’estudi.
La recerca mostra que l’existència d’una major oferta de protesta a prop comporta un lleuger increment de la participació dels individus però no una reducció de les desigualtats. La participació en actes de protesta és vuit punts percentuals superiors per a aquells que tenen més de 30 actes de protesta al seu entorn en relació amb els que en tenen menys.
D’altra banda, els investigadors també han constatat que l’acció de protesta violenta té un efecte negatiu sobre el suport als moviments socials. Aquest efecte es concentra sobre els ciutadans de centre-esquerra.
Més informació:
Informe del projecte