La UAB preservarà el llegat immaterial de l'epopeia de Carlemany

Després de la seva mort Carlemany va deixar una veritable llegenda: des del segle IX els relats dels seus èxits al costat dels seus millors herois, els dotze pars de França, es van difondre per tot Europa. Al Renaixement aquesta epopeia va ser propagada pels colons espanyols i portuguesos al Nou Món, on es va adaptar a cultures diferents i es va associar amb mites locals. Encara que gairebé extingida al Vell Continent, subsisteix sota diverses formes en llocs remots d’Amèrica Llatina i en illes del continent africà. Es tracta, però, d’un patrimoni immaterial amenaçat d’extinció que és urgent preservar abans que desaparegui per sempre.

El projecte de recerca CAROLUS, que dirigeix l’investigador del Departament de Filologia Catalana Emanuele Arioli, se centra en la supervivència de l’epopeia de Carlemany i dels seus guerrers en les tradicions de diversos continents. Els treballs de camp per recollir aquestes tradicions aniran acompanyats d’investigacions sobre la seva gènesi i el seu impacte, complementades amb estudis interdisciplinaris. Aquesta supervivència es presenta en formes populars tan diverses com l’opera dei pupi (teatre de titelles) de Sicília, el romancero ibèric, els espectacles de moros i cristians, i altres manifestacions de teatre tradicional, com el tchiloli i l’Auto de Floripes a l’arxipèlag de São Tomé i Príncipe, a prop del Gabon.

Per dur a terme el projecte s’utilitzarà una doble metodologia. D’una banda, s’adoptarà un enfocament diacrònic per establir els vincles entre cada expressió local i els models antics dels quals deriva. D’altra banda, es farà servir una metodologia sincrònica i comparativa, inventariant, classificant i comparant les formes i els continguts observats en cadascuna de les àrees culturals i lingüístiques seleccionades.

Aquesta investigació suposa una perspectiva que abasta un mil·lenni complet (del segle XI al XXI) i mobilitza la literatura, les arts escèniques, la filologia, la sociologia, l’etnologia i l’antropologia per explorar un corpus on es barregen la declamació, el cant i la salmòdia, i l’espectacle viu. 

Es tracta, doncs, d’una recerca transsecular, transdisciplinària i transmèdia, en la intersecció entre la cultura d’arxiu i la creació, entre la tradició oral i l’escrita, entre la tradició erudita i la popular.

Aquesta recerca, finançada mitjançant un ajut ERC Starting Grant, també té una dimensió transcultural, ja que cobreix tres continents (Europa, Amèrica Llatina i Àfrica) i engloba diversos àmbits lingüístics. Les llengües de treball seran el llatí i el francès antic (llengües dels textos medievals) i l’italià, el castellà, el català i el portuguès en les seves variants locals, així com diverses llengües criolles. El projecte compta amb la participació de la investigadora postdoctoral Raísa França Bastos, que analitza les cavalhadas del Brasil, i la investigadora predoctoral Tiphanie Torres, que estudia l’opera dei pupi de Sicília. El 2026 sortiran a concurs dues noves places per dur a terme doctorats sobre altres tradicions de la península Ibèrica i d’Amèrica Llatina.

Més informació: 

Pàgina web del projecte CAROLUS (en anglès)
https://mirades.uab.cat/sites/s/carolus/