La UAB participa a un acord marc per compartir informació sobre recerca maternoinfantil impulsat per Sant Pau

La recerca en gestants, nens, nenes i nadons representa un repte important per a la ciència, ja que les exigències de seguretat i els criteris dels estudis són especialment estrictes, cosa que moltes vegades es tradueix en un obstacle per obtenir nous resultats basats realment en l'evidència científica que permetin fer avenços i oferir solucions que millorin la pràctica clínica en aquests grups poblacionals.

Tot i que aquestes xarxes de cooperació existeixen des de fa uns quants anys, aquesta situació podrà fer un important salt endavant gràcies a la renovació i innovació que aportarà aquesta nova xarxa en un acord marc que han signat 18 hospitals espanyols en el marc de la xarxa de Salut Maternoinfantil i del Desenvolupament (SAMID) del programa de Xarxes de Recerca Cooperativa Orientades a Resultats en Salut (RICORS), coordinada per la professora de la UAB Elisa Llurba, investigadora principal del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l'Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia d’aquest hospital.

Aquest consorci maternoinfantil RICORS-SAMID, creat el 2008 i renovat el 2021 amb el suport de l'Instituto de Salud Carlos III, del Ministeri de Sanitat, està constituït per un total de 20 grups de recerca i 27 grups clínics associats de diferents centres sanitaris espanyols, cosa que significa la participació de més de 300 investigadors, entre metges especialistes en neonatologia i pediatria i obstetrícia, pediatres d'atenció primària, biòlegs, antropòlegs, especialistes en salut mental perinatal, llevadores, infermeres, infermeres d'atenció primària i d’unitats de cures intensives de pediatria (UCIP), nutricionistes, educadors, dissenyadors gràfics i professionals de l'educació física, entre d'altres, que uneixen esforços per impulsar un pla integral i col·laboratiu que abasta hospitals i centres d'atenció primària per millorar la salut de dones, mares i bebès.

Amb aquest nou acord marc, els centres que formen part de la xarxa RICORS-SAMID compartiran objectius i projectes de recerca, a més de dades clíniques, imatges i mostres, cosa que permetrà generar el banc d'informació més gran d'Espanya. Això facilitarà dur a terme assajos clínics a gran escala, estudis basats en la innovació, com ara big data i intel·ligència artificial, i contribuirà al lideratge en aquest camp en l'àmbit europeu.

Segons explica la Dra. Llurba, “l'acord signat en el marc de la Xarxa RICOR-SAMID és un pas decisiu per impulsar la investigació mitjançant el treball col·laboratiu a l'àrea de la salut maternoinfantil, cosa que permetrà també atraure talent i accedir a finançament competitiu públic i privat”.

La coordinadora de la xarxa RICORS-SAMID detalla que amb aquest acord “hem aconseguit un marc legal que no només persegueix facilitar la recerca entre els diferents grups, sinó que també pretén ser un instrument per donar a conèixer els avenços perquè els mateixos usuaris i la societat en general puguin adoptar un paper més actiu en el procés. Per això s'ha habilitat una bústia oberta on la ciutadania podrà explicar les seves necessitats i implicar-se en el procés de recerca mitjançant un procés de cocreació i incubadora d'idees”.

El consorci de salut incorpora la perspectiva de l’antropologia mèdica i de la salut a través del grup de recerca AFIN de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva directora, la Dra. Diana Marre, considera que “aquest acord que inclou la investigació social qualitativa en l'àmbit hospitalari constitueix una oportunitat sense precedents per incrementar l'atenció maternoinfantil personalitzada i la presa de decisions compartides amb atenció a la diversitat familiar, ètnica i de gènere”.

Projectes amb impacte

Un exemple dels projectes que s'estan desenvolupant en el marc de la xarxa RICORS-SAMID és un estudi on s'avalua el desenvolupament neurològic en nounats afectats per cardiopaties congènites. S'estan analitzant mostres tant de les mares com dels nounats, a més d'imatges de ressonància i d’ecografia prenatals, així com dades del seguiment durant els primers anys de vida. L'objectiu és cercar predictors neonatals i postnatals associats al desenvolupament neurològic i la qualitat de vida d'aquests infants.

“Les cardiopaties congènites són un tipus de malformació congènita relativament infreqüent, però el seu impacte en la salut és important i necessitem moltes dades que puguin ser traduïdes en respostes clíniques i millorar realment la salut d'aquests infants en el dia a dia”, indica la Dra. Llurba.

A més, estan en marxa altres projectes en què s'estudien, per exemple, marcadors pronòstics i diagnòstics de preeclàmpsia i prematuritat; la restricció de creixement intrauterí i les seves conseqüències a llarg termini; els efectes de la contaminació ambiental i l'exposició prenatal a substàncies d'abús a la salut materna i infantil; les pèrdues reproductives precoces i el seu impacte a la salut mental; l'afectació renal en mares amb preeclàmpsia; com millorar el diagnòstic de la diabetis gestacional primerenca durant el primer trimestre d'embaràs i el seu efecte sobre el neurodesenvolupament infantil; la nutrició i els seus efectes a l'obesitat infantil; biomarcadors d'insuficiència circulatòria neonatal; el tractament de la sèpsia bacteriana en nounats; la reanimació de nadons prematurs; el tractament de les complicacions de l'encefalopatia hipoxicoisquèmica neonatal; les lesions cerebrals hipoxicoisquèmiques, i la diabetis i l’experiència de famílies i pacients, així com les seves necessitats i expectatives.

Alhora, a la xarxa també es desenvolupen projectes sobre l'educació sanitària, la promoció d'hàbits saludables a qualsevol edat, la prevenció de la mort sobtada i les seqüeles de la parada cardiorespiratòria mitjançant accions formatives adreçades a professionals i ciutadans, a més de la recerca en aspectes clínics i ètics de les cures pal·liatives pediàtriques.

Els hospitals i els instituts de recerca que formen part de l'acord marc són:

• Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau
• Institut de Recerca Biosanitària (IMIB) – Fundació per a la Formació i Recerca Sanitàries de la Regió de Múrcia (FFIS)
• Institut de Recerca Sanitària La Fe - Fundació per a la Investigació de l'Hospital Universitari La Fe de la Comunitat Valenciana
• Institut de Recerca Hospital 12 d'Octubre – Fundació Investigació Biomèdica Hospital Universitari 12 d'Octubre
• Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) – Fundació Privada per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu
• Institut Biocruces Bizkaia - Associació Institut de Recerca Sanitària Biocruces Bizkaia
• Grup de recerca AFIN – Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
• Institut de Recerca Sanitària de l'Hospital Universitari La Paz (IdiPAZ) - Fundació per a la Recerca Biomèdica de l'Hospital Universitari La Paz
• Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi I Sunyer (IDIBAPS) – Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica
• Institut de Recerca Sanitària Gregorio Marañón - Fundació per a la Recerca Biomèdica de l'Hospital Gregorio Marañón
• Institut de Recerca Biosanitària de Granada (ibs.GRANADA) – Fundació Pública Andalusa per a la Investigació Biosanitària d'Andalusia Oriental – Alejandro Otero
• Institut de Recerca Sanitària Aragó - Fundació Institut de Recerca Sanitària Aragó
• Institut de Recerca Sanitària Hospital Clínic San Carlos - Fundació per a la Recerca Biomèdica de l'Hospital Clínic San Carlos
• Institut de Recerca Sanitària Valdecilla (IDIVAL) – Fundació Institut de Recerca Marquès de Valdecilla
• Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la – Fundació Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la
• Fundació Puigvert
• Institut de Recerca Sanitària del Principat d'Astúries – Fundació per a la Investigació i la Innovació Biosanitària del Principat d'Astúries